Ciutadans presentarà llistes a més de la meitat de municipis de les Illes el 2019

PalmaAmb vista a les eleccions municipals de la primavera del 2019, Ciutadans fa mesos que prepara la seva expansió fora de la badia de Palma, cap a la Part Forana, Menorca i Eivissa.

De moment, ja ha obert 17 agrupacions municipals i 2 juntes locals. La diferència entre aquestes dues maneres de tenir presència al territori és que les agrupacions tenen almenys mitja dotzena de càrrecs i una estructura més consolidada, mentre que les juntes, en canvi, són un grup més embrionari que només necessita triar un coordinador.

Les dues juntes locals, la d’Alcúdia i ses Salines, depenen jeràrquicament de les agrupacions que tenen més a prop: Inca, en un cas, i Llucmajor, en l’altre.

Pendents de la Part Forana

Ciutadans (Cs) viu un gran auge i totes les enquestes apunten que el partit taronja podria millorar molt els seus resultats, tant a escala estatal com en les eleccions al Parlament de les Illes Balears. Tot i així, Cs té molt poca implantació territorial arreu dels municipis de l’Arxipèlag i el 2015 només va presentar les seves llistes electorals a Palma i a Calvià. L’estratègia del partit comandat per Xavier Pericay a les Balears és impulsar diferents juntes locals arreu de la Part Forana de Mallorca per anar consolidant la seva presènia a l’illa d’aquí a les eleccions municipals i autonòmiques de la primavera de l’any 2019. Segons els càlculs de la secretària d’organització del partit, Juana Capó, Ciutadans podria arribar a confeccionar llistes electorals en una vintena llarga o una trentena de municipis, la meitat del total que hi ha a les Illes.

A Mallorca, a banda de les agrupacions consolidades de Calvià i Palma, amb representació als dos ajuntaments, Ciutadans ja ha obert agrupacions amb diversos grups de militants a Marratxí, Sóller, Binissalem, Inca, Llucmajor i Manacor.

De moment, però, el partit no ha aconseguit penetrar als municipis més petits del Pla, del Llevant ni de la Tramuntana, tot i que ja hi ha contactes amb diferents persones en alguns d’ells, com ara Santa Margalida, on l’exbatle del Partit Popular Antoni del Olmo coordina la creació d’una junta local del partit d’Albert Rivera.

Sorpresa a Formenetera?

A les Pitiüses, el partit ha consolidat agrupacions a tots els municipis eivissencs menys a Sant Joan de Labritja. A més, això ha estat possible sense que el partit obtingués representació municipal a cap dels ajuntaments de l’illa ni al Consell Insular d’Eivissa.

A Formentera, en canvi, Ciutadans no hi té cap presència formal, malgrat que Juana Capó confessa que l’illa és “la nineta dels seus ulls” i avisa que “hi podria haver alguna sorpresa”.

A Menorca, Ciutadans s’ha consolidat als dos municipis més grans, Maó i Ciutadella, i ha muntat una agrupació anomenada Menorca centre, que aplega els militants de Ferreries, es Mercadal, es Migjorn Gran i Alaior, però el partit encara no és present al Castell ni a Sant Lluís.

Sectorials i joves

Com la majoria de partits, a més de treballar en l’expansió territorial de la formació arreu de les Illes, la secretaria d’organització de Ciutadans treballa per enfortir el partit amb grups sectorials i un grup de joves. “Els joves s’integren dins les seves agrupacions territorials i fan feina amb la resta de militants”, explica Capó, encara que també indica que hi ha activitats específiques per a ells i un responsable de joventut, que en el cas de les Balears és Miquel Hernández.

“Gens elitista”

“El perfil de gent que participa a Ciutadans no és gens elitista: són autònoms, són treballadors... Són gent que té inquietuds, i hi ha molts de casos diferents”, afirma la secretària d’organització del partit a les Balears, Juana Capó. A més, a Ciutadans afirmen que la majoria de nous militants que s’acosten al partit no són exmilitants d’altres formacions, tot i que en alguns casos -com l’embrionària junta local de Santa Margalida- és tot un exbatle del PP, Antoni del Olmo, qui lidera la creació de la divisió municipal del partit taronja.

“Tenim gent que ha estat en política, però la majoria s’ha mantingut en una segona línia”, assegura Capó.

A rebuf de Rivera

El bon moment de Ciutadans a escala estatal, especialment d’ençà que les darreres eleccions catalanes els varen convertir en la primera força al Principat, afavoreix el creixement de Ciutadans i fa que algunes persones s’acostin al partit. “La bona feina en l’àmbit estatal, la nostra coherència i el posicionament respecte de Catalunya ens està ajudant molt”, diu Juana Capó, que també s’esforça a destacar “la bona feina” dels dos diputats que té Ciutadans al Parlament de les Illes Balears, Xavier Pericay i Olga Ballester.

L’impacte de l’organització a l’Estat no es nota només en el pes mediàtic de Rivera i els dirigents de Madrid i Barcelona, sinó que la mateixa estructura del partit també té un model molt més centralista que la resta de partits.

Els principals càrrecs d’aquesta formació a les Illes Balears no són elegits directament pels militants de l’Arxipèlag, sinó que la direcció estatal de Ciutadans és qui tria les persones que han de tenir més responsabilitats. La secretaria d’organització a les Balears, per exemple, és escollida des de la direcció estatal i tots els secretaris d’organització autonòmics depenen del secretari d’organització a escala estatal, el català Fran Hervías.

Aquesta fórmula ha servit al president de Ciutadans a tot l’Estat, Albert Rivera, per estendre el partit fora de Catalunya amb un model molt centralitzat, que evita la contestació interna i s’assegura el control absolut de la formació.

Un exbatle del PP impulsa Ciutadans a Santa Margalida

Antoni del Olmo va ser batle de Santa Margalida fins a l’any 2007, quan va haver de deixar la batlia en veure’s implicat en el cas Platja i el cas Cavallistes, dels quals fou finalment absolt. Del Olmo, del Partit Popular, va dirigir l’Ajuntament margalidà durant deu anys, entre el 1997 i el 2007. Ara, l’exbatle manté reunions per tractar d’impulsar un grup local del partit d’Albert Rivera al poble. Segons algunes fonts, les intencions de l’exbatle no seria la de presentar-se com a candidat, sinó cercar alguna altra persona que pugui encapçalar una possible llista electoral de Ciutadans a Santa Margalida, que també inclou l’important nucli costaner de Can Picafort.