La malversació obre un nou front a Rajoy
Cs amenaça de demanar la dimissió de Montoro, mentre s’insinua una divisió interna al PP
MadridJa fa temps que Mariano Rajoy pateix l’efecte bumerang de la seva estratègia de judicialització del conflicte català. L’agenda pròpia del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, a qui va confiar tota la resposta per fer front a l’independentisme, ha xocat en diverses ocasions amb els seus interessos, com amb l’empresonament de Jordi Turull enmig de les sessions del seu debat d’investidura i la negativa a alliberar Joaquim Forn, com demanava la fiscalia. Tot plegat li estava complicant la governabilitat, i molt especialment l’aprovació dels pressupostos. Però la causa judicial contra l’independentisme amenaça ara d’obrir-li un altre front de conflicte amb el seu soci preferent, Ciutadans, i fins i tot comença a obrir esquerdes entre el seu mateix partit, el PP, i el govern que presideix.
Albert Rivera ha vist en la petició d’informació de Llarena al ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro -cursada dimecres-, perquè expliqués amb quins arguments sosté que no hi va haver diners públics en l’1-O (desmuntant la seva acusació per malversació), un filó per desgastar l’executiu. El president de Ciutadans ja havia amenaçat de demanar dimissions si el discurs del govern espanyol entrava en contradicció amb el del magistrat instructor, i ahir va confirmar que té intenció de marcar de prop el ministre d’Hisenda. Per a Rivera, “és molt preocupant” que Montoro contradigui els informes de l’institut armat. “Jo crec que la Guàrdia Civil ha recollit informació, i Montoro i Rajoy podrien haver mentit als espanyols en un assumpte tan important. Seria molt greu que es demostrés que Montoro i Rajoy no han controlat els comptes de la Generalitat”, va afirmar en una conferència de Manuel Valls, a Madrid, abans de sentenciar que, si ha sigut així, “hauran d’assumir responsabilitats”.
El govern espanyol es manté
El líder de Ciutadans ja havia avisat en seu parlamentària que demanaria dimissions si es confirmava la seva tesi. Aleshores Rajoy va asseverar que no hi havia hagut diners del FLA per al Procés, mentre que Montoro havia anat més enllà i havia afirmat en més d’una ocasió que no hi ha hagut diners públics (ni del FLA ni del finançament ordinari). Ahir el secretari d’estat d’Administracions Territorials, Roberto Bermúdez de Castro, va incidir en aquesta idea en una entrevista a la Cadena SER.
Però el debat de la malversació és un terreny minat per a Rajoy. L’executiu necessita sostenir que no se li va escapar cap factura en el control de les finances catalanes, exercit des del 2015, per mantenir a ratlla Rivera. Però tant Llarena com la Guàrdia Civil estan entestats a demostrar just el contrari. Ahir es va fer públic un informe de l’institut armat en el qual s’inclourien noves partides de la Generalitat per al referèndum, que incrementaven els diners que presumptament s’han malversat d’1,6 a 1,9 milions. Aquest informe va servir perquè Ciutadans endurís el discurs contra Montoro i en demanés la compareixença al Congrés, amb els avisos de Rivera per demanar la seva dimissió, que el partit d’extrema dreta Vox, acusació popular a la causa, directament va demanar minuts després de fer públic l’informe. El fet és que fins ara Llarena ha assumit com a certs tots els informes del cos, tot i que, com en aquest cas, continguin imprecisions. En l’informe el cos admet errors en l’anterior document enviat a Llarena, que va servir per processar els polítics independentistes. Però, lluny de resoldre’ls, en el nou text se n’afegeixen de nous, com una suma mal feta que infla en 10.000 els diners que el Diplocat va presumptament destinar al referèndum, i 15.287 euros més per una altra suma mal feta dels diners que els observadors internacionals es van gastar presumptament en hotels, avions i dietes durant el referèndum, segons informa Mariona Ferrer.
Una part del PP va sortir a l’atac contra Rivera per les crítiques: “S’equivoca d’enemic”, va dir la portaveu adjunta del PP al Congrés de Diputats, Susana López Ares. Però el missatge no va ser unànime dins del partit, en el qual el discurs que mana és el de la secretària general, María Dolores de Cospedal, enfrontada a Soraya Sáenz de Santamaría, avaladora de Montoro. La vicesecretària Andrea Levy va posar en dubte que no hi hagués malversació, fet inèdit a un partit acostumat a no airejar mai les diferències internes.
Rivera marxa de la UGT pel suport als presos polítics
El president de Ciutadans, Albert Rivera, es va donar ahir de baixa del sindicat UGT, en què estava afiliat des del 2002, quan treballava a La Caixa. Rivera va dirigir una carta a la UGT en què denunciava que “el sindicat ha decidit donar suport a imputats en l’intent del cop separatista de la tardor”. La UGT i CCOO formen part de l’Espai Democràcia i Convivència, l’ens que va convocar la manifestació per l’alliberament dels presos polítics de la setmana passada a Barcelona. Cs ja va criticar el moviment, com també ho van fer el PSOE i el PP.
