Dia 5
Política 20/02/2019

Bassa: "La independència es planteja com una cosa pactada, la prova és que som aquí i no som independents"

A diferència de Junqueras i Romeva, respon a la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat

Mariona Ferrer I Fornells / Ot Serra
3 min
L'exconsellera de Treball Dolors Bassa durant la declaració en el judici del Procés al Tribunal Suprem.

MadridSegueix el judici al Procés en directe

Canvi d'estratègia de Dolors Bassa respecte als seus companys de partit al Govern de l'1-O, Oriol Junqueras i Raül Romeva. Amb un to molt pausat, moderat i tranquil, recorrent a poques expressions polítiques, l'exconsellera de Treball ha respost a l'interrogatori del fiscal Fidel Cadena i l'advocada de l'Estat, mentre que els seus companys de files d'ERC van optar per cenyir-se només a les preguntes del seu advocat. No ha respost, però, a l'acusació popular representada per Vox "per respecte a les dones d'Espanya". "Tolerància zero", ha dit sobre el partit d'extrema dreta, que demana 74 anys de presó per a Bassa. La fiscalia demana 16 anys de presó i d'inhabilitació per rebel·lió agreujada per malversació.

Bassa ha assenyalat que no entenia que convocar un referèndum fos un delicte, però ha ofert un relat diferent sobre el camí seguit pel Govern fins a l'1-O. "La independència sempre es planteja com una cosa pactada, la prova és que som aquí i no som independents", ha assenyalat emmarcant el referèndum com un "acte que no era concloent" per a la independència, sinó una forma d'incidir per poder "arribar al diàleg, a la negociació i al pacte". L'exconsellera ho ha emmarcat dins d'un context en què el grup de Junts pel Sí havia arribat a un cul-de-sac en l'acord amb la CUP i que, després de plantejar si s'anava a eleccions, la decisió de "consens" va ser "fer un referèndum com una forma de compromís de les institucions entre ciutadans".

Bassa també ha sigut la primera en reconèixer "l'autoritat" del Tribunal Constitucional (TC) i ha assegurat que es van suspendre totes les decisions del Govern després de rebre les notificacions de suspensió tant de les lleis de transitorietat com de referèndum. Ara bé, ha admès que no es van revertir les mesures i ho ha emmarcat en un "conflicte competencial jurídic" amb l'Estat, igual que passa amb altres lleis en conflicte entre el govern espanyol i els executius autonòmics –ha enumerat fins a 18 conflictes només dins del seu departament–. "No enteníem que fos un delicte [convocar un referèndum], igual que el govern d'Espanya no havia resolt algunes de les sentències", ha assenyalat en aquest cas en la línia de la resta d'acusats, emparant-se en la despenalització en la reforma del Codi Penal del 2005.

El 10 d'octubre, el primer cop que sent a parlar de la DUI

Ja en la resposta al seu advocat, Mariano Bergés, ha definit la declaració d'independència del 27 d'octubre com un "acte polític i pacífic" i ha especificat que "no es va fer absolutament res" per tirar endavant la independència després: ni es va comunicar a organitzacions internacionals ni a ambaixades. També ha precisat que el programa de Junts pel Sí quan va presentar-se a les eleccions no preveia la independència unilateral. "La primera vegada que veig la possibilitat de la declaració d'independència és amb les missives entre Puigdemont i Rajoy", ha explicat Bassa, que ha retret a l'executiu espanyol que no retirés la possibilitat d'aplicar el 155 si la Generalitat convocava eleccions.

Sobre malversació, ha negat, igual que la resta d'exconsellers, que es destinés un sol euro al referèndum perquè el ministeri d'Hisenda tenia un "control ferri i molt exigent" sobre les finances de la Generalitat. Sobre les urnes, igual que Jordi Turull i Josep Rull, ha assegurat que no sabia d'on havien sortit.

On sí que ha coincidit de ple amb la resta d'exconsellers és en oposar-se al relat de la violència. "L'única variable imprevisible de l'1-O és l'actuació totalment equívoca d'alguns, no de tots, membres de cossos de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil", ha manifestat. A més, ha dit que se li podien ocórrer "mil maneres" d'impedir el referèndum "sense atacar la gent". Entre elles, que el govern espanyol podria haver "desnaturalitzat el resultat" o haver-se endut les urnes un cop ja s'haguessin acabat les votacions. En aquest context, ha recordat la votació del 9-N del 2014.

stats