Publicitat
Publicitat

Catalunya fa un pas més cap a Ítaca

El Concert per la Llibertat del Camp Nou apunta el rumb que ha de seguir el país: suma cívica, fermesa política i molta il·lusió

Catalunya es va tornar a citar ahir al Camp Nou. L'escenari de les grans ocasions. Un lloc simbòlic, amb l'aura mítica d'haver viscut grans nits de comunió nacional. L'any 1981 cent mil persones van cridar aquí que, si "només som si volem ser", Catalunya volia "ser una nació" -el lema proposat per la Crida-. Quatre anys després, el 1985, cent tres mil persones es van tornar a aplegar a l'estadi més gran d'Europa en un recital de Lluís Llach i van acabar anunciant al vent, a Madrid i al món que el país emprenia el camí cap a Ítaca. Llavors, el públic pregava que el viatge fos llarg: no pretenia forçar la travessia, però tenia clar el destí. Ahir, el Camp Nou va fer una nova demostració de força cívica i va notificar que -prepareu les amarres- espera arribar a port ben aviat.

Gairebé 90.000 persones es van conjurar en un aquelarre festiu per fer sentir -en paraules de Vicent Andrés Estellés- la veu d'un poble, un missatge clar i contundent més enllà de murs i fronteres. El de l'organització -Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional de Catalunya- era "el 2014 nosaltres decidim", que va sonar per megafonia abans que s'alçàs el primer flabiol. Pel públic, la paraula justa era, simplement, "independència". Des del primer minut al darrer. La cridòria era eixordadora quan Joel Joan llegia el poema Llibertat de Margarit i hi afegia: "Espero que aquest sigui l'últim cop que haguem d'omplir el Camp Nou per reivindicar la llibertat i que el proper sigui per celebrar que ja som lliures". També va anunciar al públic quina serà la propera demostració de força: la cadena humana que travessarà Catalunya el proper 11-S.

La rebel·lia deixava pas a l'alegria, la poesia succeïa la tendresa. El públic entonava indestriable la lletania de Salvador Espriu, animat per Núria Feliu: "Ens alcem tots dos en encesa espera, el meu poble i jo". La societat civil es declara decidida a no girar coa: exigeix acció. "Ja no ens alimenten molles, ara volem el pa sencer", certificava Pau Alabajos parafrasejant Ovidi Montllor, abans de cantar amb Cesck Freixas Al Vent , de Raimon, un himne fundacional de la Nova Cançó que fa 53 anys ja descrivia l'ànsia de fugir. El passat, personal i col·lectiu, es va trobar amb el present en moltes cançons, bandes sonores de la nostra vida. El país és el mateix que quan Maria del Mar Bonet cantava Què volen aquesta gent? el 1968, però ara ja no som iguals. La balança s'ha decantat pel tot és possible. "Som i serem gent catalana tant si es vol com si no es vol", deia Montserrat Carulla abans de llegir Segarra, i rugia l'estadi.

Després de passar per La presó del rei de França i les tonades populars que van entonar la Cia. Elèctrica Dharma, la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, va sortir per fer el parlament oficial. Feia tres hores i vint minuts que s'havia encetat l'acte i, tot i així, li va costat trobar el moment per tallar la cridòria, ja amb el mural als dits. Casals va posar paraules als crits. "La causa de la independència no és contra res ni contra ningú", va defensar. La voluntat de sumar els no convençuts -quan sortiu, aneu a buscar aquells que dubten- i la pressió als polítics per posar data a la consulta -"el camí no pot ajornar-se"- van ser els eixos del discurs. "Tinguem la generositat, el coratge i la intel·ligència que reclama aquest moment històric" -va dir- "per construir un país més lliure, més just i més digne". L'Orfeó Català amb la Cobla de Cambra de Catalunya va arrencar Els segadors i l'estadi va oferir una espectacular fotografia al món, el mosaic "Freedom for Catalonia 2014", mentre els Castellers de Vilafranca feien un 3 de 9.

Llach, un dels reclams, va encetar la segona part de l'acte. Va cantar Venim del nord, venim del sud i darrere d'ell van seguir les cançons seves més estimades - Que tinguem sort , País petit , Viatge a Ítaca i L'Estaca -, totes interpretades per altres músics. El 29-J ha mostrat una societat civil unida, alegre i combativa remant amb força cap a Ítaca. Sembla més a prop.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF