Misc 20/12/2017

Catalunya vota si manté el Procés o revisa 40 anys de catalanisme

Les urnes posaran a prova l’independentisme i l’existència d’una “majoria silenciosa”

i
Maiol Roger
4 min
Els cartells dels set partits que formaran el Parlament més fragmentat de la història.

BarcelonaVestits de groc, de taronja, de blau, o com bonament els hi plagui, els catalans decidiran aquest dijous el rumb polític que se seguirà els pròxims mesos, després d’un període de màxima efervescència que ha posat en risc els fonaments sobre els quals s’ha construït l’autonomia catalana. La decisió que sortirà de les urnes, on s’espera més participació que mai, serà a caixa o faixa: o mantenir el Procés -encara que a una velocitat inferior- o revisar quatre dècades de govern catalanista.

Tot, amb unes urnes que aquest cop no es retiraran a cops de porra, però que arriben als col·legis electorals en un clima d’anomalia. Les eleccions són en dijous, convocades i tutelades pel govern espanyol, amb l’autonomia intervinguda i l’executiu empresonat o a l’exili. El favorit per a la victòria, Oriol Junqueras, és a la presó, igual que els dos candidats de Junts per Catalunya (Jordi Sànchez i Joaquim Forn) i Jordi Cuixart. L’aspirant a la reelecció, Carles Puigdemont, és a Bèlgica amb quatre consellers, i ha fet campanya per streaming. La jornada estarà vigilada al mil·límetre per una Junta Electoral amb els llaços grocs en el punt de mira.

La primera lectura que tindran els resultats són els blocs. L’independentisme té la victòria a prop, però l’únic que li val és la majoria absoluta. Després de dos anys en què els partits prometien ampliar la base social i han tret pit de la seva mobilització, mantenir el nombre d’escons després de la violència de l’1-O i la repressió és l’objectiu mínim. Té elements en contra: el desassossec posterior a la declaració d’independència, l’espant de sectors més moderats per la fuga d’empreses i els efectes de la unilateralitat, o la manca d’un rumb posterior clar, pot deixar independentistes a casa. A favor, en canvi, hi juguen el record de l’1-O, la por a una victòria unionista o la inèrcia d’anar-hi sempre que hi ha una urna.

L’unionisme, en canvi, creu que els nous votants cauran de la seva banda. Electors fins ara aliens al sistema electorals o només presents als comicis espanyols, que sentien que en unes autonòmiques no s’hi jugaven res i ara creuen que s’hi juguen tot el seu futur. Aquesta és la clau.

ERC, favorita

Junqueras és qui té més opcions d’endur-se la victòria. ERC aconseguiria el primer lloc en unes catalanes des de la República, acabant el trajecte que va dissenyar el líder quan va agafar les regnes del partit. Un projecte de pal de paller abraçant votants decebuts del PSC i competint amb l’aleshores CiU. El Procés va posar l’aposta per la independència d’ERC al centre, l’enfonsament del PSC per l’alineació unionista li ha proporcionat guanys per l’esquerra i els problemes del centredreta catalanista l’han posat en la primera posició. Al Govern, una gestió marcada per evitar el mínim error ha acabat de consolidar l’avantatge.

Es jugarà el lideratge independentista amb Junts per Catalunya, la llista dissenyada per i per a Carles Puigdemont. El president de la Generalitat, que a priori no s’havia de presentar, ha compensat la crisi del PDECat, que apareixia cinquè a les enquestes de l’octubre per un procés d’enfonsament que ve de llarg -la desaparició de CDC per l’afer Pujol- al qual s’havien sumat les fugues pels dubtes d’alguns dirigents del partit sobre el Procés.

Tots dos han competit en una campanya en què no han pogut evitar els retrets sobre qui ha de ser el president: si el “legítim”, Puigdemont, cessat per l’article 155, o Junqueras, si és guanyador. Tot, amb el dubte de si algun dels dos -un és a la presó i l’altre hi entrarà si trepitja territori espanyol- podrà ser investit.

Què farà un govern independentista? Què significa mantenir el Procés? El com és una incògnita: tot i que els dos partits han parlat d’abandonar la unilateralitat, la manca de concreció -més enllà de recuperar el Govern i alliberar els presos- ha marcat la campanya. Les urnes també decidiran quina capacitat d’influir té la CUP: el pas al costat d’Artur Mas va demostrar que, per molt que ERC i JxCat vulguin conduir el Procés per un rumb diferent, els anticapitalistes poden obligar a pitjar l’accelerador.

Les opcions de Ciutadans

Pel costat unionista, l’avantatge és de Ciutadans. El partit no ha desaprofitat l’ocasió de liderar l’oposició, i Inés Arrimadas és el referent contra el Procés. A llarg termini, suma el vot del PSC que renegava del catalanisme i del PP que n’ha fugit per la corrupció. Hi afegeix una crida al vot útil de l’espanyolista que, per primera vegada, surt a unes catalanes amb la sensació de favorit.

Què suposaria la victòria de Ciutadans? Més enllà de si la divisió de vot independentista la posa al primer lloc, un govern presidit per Arrimadas s’albira llunyà. La majoria del bloc del 155 és, segons les enquestes, impossible; i els comuns -que poden tenir la clau tot i que arriben a la jornada d’avui amb expectatives baixes- ja han advertit que no la faran presidenta. Aquí vol jugar el seu paper Miquel Iceta, que per primera vegada des del 1999 pot millorar resultats i espera que, si no hi ha majoria independentista, els seus intents per allunyar-se del bloc del 155 li permetin sumar amb els comuns. Ara bé, si Iceta governa serà amb el suport de Cs i el PP, cosa que implicarà que factors que són troncals de la construcció autonòmica de Catalunya, com l’escola i els mitjans de comunicació, estiguin en risc.

Mariano Rajoy s’ho mirarà des de la Moncloa calculant si la caiguda de Xavier García Albiol li pot crear problemes interns i si l’afer català torna a estar sobre la seva taula tot i el ribot dels últims mesos. Europa també aguantarà la respiració, amb la pregunta que cada dia els llança Carles Puigdemont a l’aire: ¿respectaran el resultat del 21-D si guanya l’independentisme?

Les eleccions d’avui són extraordinàries i anòmales, però a l’hora d’obrir les urnes, cada vot comptarà igual. La nit més llarga de l’any deixa pas al dia clau per decidir si el Procés continua, s’acaba o tot torna a començar.

stats