Catalina Cladera: “No entraria en el debat de reduir places i limitar el nombre de turistes”

PalmaCatalina Cladera (sa Pobla, 1972) és la candidata del PSIB al Consell de Mallorca. Durant aquesta legislatura ha estat consellera d’Hisenda i Administracions Públiques al Govern, a més de regidora al seu poble. La seva experiència en l’àmbit autonòmic i municipal li proporcionen una capacitat d’entendre les institucions més completa. És amb aquesta idea que aspira a canviar el Consell, aprofundint en la transició energètica i potenciant l’agenda social.

Quines són les vostres prioritats com a candidata?

El Consell té grans competències per ajudar en la gestió dels ajuntaments, però se li ha de donar un impuls important com a institució autonòmica. Sempre es diu que és el govern de Mallorca, però costa que ho sigui perquè competeix amb el Govern. Hem de treballar perquè sigui l’eix principal per donar solucions a la societat mallorquina.

I pel que fa a polítiques socials?

Des de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials s’ha de continuar avançant perquè la població de la tercera edat comenci a ser atesa al seu domicili segons el grau de necessitat que tingui i no hagi d’esperar a arribar a una residència. Cal expandir a tots els municipis el servei que ja funciona en vuit localitats. Les residències han de ser per a graus d’atenció més greus.

La gestió de les inundacions del Llevant, les oposicions anul·lades i l’aprovació d’un REB de mínims han influït en el fet que no torneu a formar part de les llistes al Govern?

Quan gestiones i fas feina, les coses poden sortir millor o pitjor. Si no fas res, no cometràs cap error. No formar part de la candidatura del Parlament i presentar-me per liderar i presidir el Consell és un repte polític molt més gran que continuar en una àrea que m’agrada, com és Hisenda i Funció Pública.

En cas que el Pacte torni a guanyar, es continuarà amb un model de creixement de noves autopistes?

Apostam per la mobilitat sostenible, i l’eix n’ha de ser el transport públic. Caldrà invertir-hi molt més que ara, d’acord amb el Pla de mobilitat elaborat durant aquesta legislatura. Les entrades de Palma han d’incloure aparcaments dissuasius perquè la gent no necessiti entrar dins la ciutat, atès que hi haurà transport públic adequat. D’altra banda, els cotxes privats s’haurien d’anar convertint en elèctrics. Hem d’aconseguir reduir el nombre de vehicles potenciant el transport públic. El departament de carreteres s’ha de dedicar a millores puntuals per temes de seguretat o d’optimització. Les grans obres no han de ser el model de Mallorca i la normativa actual ja elimina els desdoblaments.

Ha estat un error la construcció de l’autopista Llucmajor-Campos?

El projecte estava previst des de feia dues legislatures i tots els partits apostaren per reduir-ne l’impacte. No qüestionaré el projecte perquè es va aprovar per unanimitat, però no és el model que hem de continuar promocionant.

Créixer o decréixer en places turístiques? Els vostres socis de govern aposten en campanya per la segona opció. Quina posició defensa el PSIB?

El Pla d’Intervenció d’Àmbits Turístics (PIAT) mostra un acord i un equilibri consensuat entre tots els sectors. Hem de continuar per aquest camí. No entraria en el debat de reduir places i limitar el nombre de turistes, però sí anar cap a plantejaments més sostenibles i equilibrats. El turisme és el motor econòmic que ens permet després redistribuir-lo a través de les administracions.

En un context econòmic desfavorable, quina seria la política de despesa si dirigiu la institució insular?

Mai s’hauria de retallar i eliminar l’administració, com es va fer durant la legislatura de José Ramón Bauzá, però també a tot Espanya. Quan hi ha un moment de crisi, el govern ha de ser-hi present per ajudar a qui més ho necessita i impulsar polítiques de despesa que puguin, fins i tot, estimular l’economia. Estic en contra de l’excusa de la recessió per retallar l’administració i implantar polítiques d’austeritat. Si tens menys ingressos, s’ha de reprioritzar la despesa adequadament amb els recursos que tens i ser valents sense deixar la ciutadania tota sola.

Les 144 propostes anunciades per Francina Armengol, amb la intenció d’impulsar polítiques socials i mediambientals, com afectaran en la gestió del territori i el medi des del Consell?

Hem de facilitar la transició energètica a Mallorca i el Consell té les eines per fer-ho, com el pla territorial que pot facilitar on s’han d’ubicar les instal·lacions fotovoltaiques i la capacitat de donar ajudes a particulars i municipis. Si el Govern ha impulsat la Llei de canvi climàtic, de residus i el Decret de la posidònia, la institució insular les ha de desplegar com pugui. La sostenibilitat ambiental ha de ser un dels eixos bàsics de la política, i transferir més competències permetrà dissenyar projectes territorials i de mobilitat integrals. El 2028 hauríem de poder produir el 50% d’energies renovables. Cal continuar aprofundint en l’economia circular i la recollida de residus als municipis.