Casado topa amb el gir del PP basc cap a la moderació

VitòriaEl president del PP, Pablo Casado, va arribar dissabte a la convenció que el PP basc celebrava a Vitòria amb una missió clara: sufocar l’incendi entre els populars bascos i l’ala més dura del seu partit. Una missió que Cayetana Álvarez de Toledo s’havia encarregat de posar-li difícil quan hores abans havia acusat els dirigents populars a Euskadi de “tebior” davant del nacionalisme. Unes declaracions de la portaveu al Congrés que van servir per enrarir la convenció i a les quals Borja Sémper, portaveu del PP basc i líder a Guipúscoa, va respondre des de les entranyes: “Mentre algunes caminaven sobre còmodes moquetes, d’altres ens jugàvem la vida”.

De moment, Casado ha aconseguit sufocar l’incendi. Només de moment, perquè el fons, l’enfrontament, més enllà d’unes declaracions absolutament desafortunades, és de caràcter estratègic i, fins i tot, ideològic. Ser basc i espanyol té més d’una expressió política. El discurs de Casado en la clausura de la convenció afirmant que “el PP no té raó de ser sense el PP basc” i el seu suport al foralisme perquè és “plenament constitucional” no pot amagar, tanmateix, la seva entusiasta decisió de llançar la proposta d’Espanya Suma: “Amb aquesta coalició, el PP hauria obtingut algun diputat al País Basc en les últimes eleccions generals”, va etzibar als dirigents bascos del seu partit com a escarni. “On és útil la suma és on Vox i Ciutadans no obtenen escó. Tinc clar qui són els nostres adversaris i qui haurien de ser els nostres aliats”. El terreny de joc està acotat.

Una davallada constant

Aquesta aliança amb Ciutadans i Vox, dos partits que rebutgen el règim foral basc i el concert econòmic, és percebuda pel conjunt dels populars bascos, liderats per Alfonso Alonso, com una estratègia que els conduirà a la irrellevància política, a un paper encara més marginal que el que tenen actualment. El PP és un partit que fa 18 anys tenia 326.000 vots i que ara només en té 66.000. Sense diputats al Congrés, sense poder municipal i en mínims electorals històrics, l’objectiu del president basc no és recuperar els vots de Vox o Ciutadans, sinó recuperar els vots que, elecció rere elecció, han marxat al PNB.

Alonso vol centrar el partit i treure’l del que, entén, és una deriva ultra en què Casado i el seu equip els han ficat. No s’ha d’oblidar que Alonso, al costat de Sémper i Iñaki Oyarzábal, va ser una de les persones més pròximes a Soraya Sáenz de Santamaría, cosa que va fer que l’exvicepresidenta del govern espanyol fos avalada de manera majoritària a Euskadi en les primàries contra Casado per liderar el PP. Entre els principals líders dels populars bascos, només Javier Maroto, que des de fa uns mesos diu que resideix a Sotosalbos (Segòvia), va donar suport a Casado fa un any.

“El nostre president és un tipus fantàstic que hem de portar a la Moncloa”, va dir dissabte Alonso en referència a Pablo Casado. Que els arbres no tapin el bosc. Darrere d’aquest missatge, hi ha la batalla amb la direcció del carrer Génova per reintegrar el seu partit en el camí del perfil propi: moderat i foralista. D’aquest canvi dependrà el futur del PP basc, que necessita un cop d’efecte per canviar la tendència a la baixa dels últims anys.

Davant d’aquesta proposta, Casado, entre abraçades i somriures de cortesia, però sense criticar les dures declaracions de Cayetana Álvarez de Toledo, va deixar molt clar a Vitòria quin és el camí que ha de seguir: Espanya Suma. Un pacte amb Ciutadans i Vox, de bracet amb qui els va acusar de “tebior” davant del nacionalisme basc i que podria comptar també amb la incorporació a la primera fila de Rosa Díez i, possiblement, també de Maite Pagazaurtundúa. Dos dirigents l’aposta de les quals per la uniformitat d’Espanya ha sigut en els últims anys més que evident. A la majoria dels populars bascos els genera al·lèrgia només imaginar-ho.