Casado portarà el torcebraç fins al final

BarcelonaPablo Casado no en té prou. Crescut després d’eliminar María Dolores de Cospedal de la cursa per liderar el PP, el jove dirigent popular no afluixa. En un intent de tallar de soca-rel les primeres pressions perquè s’avingui a un acord amb Soraya Sáenz de Santamaría que eviti que els populars arribin al congrés dividits, Casado va reivindicar el seu dret a competir fins al final. “No hem arribat fins aquí perquè no canviï res”, va avisar. Davant l’allau de veus que ahir ja optaven per la integració de les dues candidatures finalistes, el fins ara vicesecretari del PP va respondre que ell també era partidari de la unió, però un cop passés el congrés. En altres paraules, que es veu amb força per disputar a Santamaría el tron popular d’aquí dues setmanes malgrat haver obtingut menys vots en la primera volta.

La clau de l’optimisme de Casado és, en bona part, en l’esperança d’atraure els compromissaris que, fins ara, estaven a favor de María Dolores de Cospedal, eliminada ja de la cursa, així com de la resta de rivals ja descartats. “No arribarem a penals però és bo jugar la segona part”, va defensar el dirigent popular, que va opinar que calia donar veu als compromissaris en una segona volta tal com estipula el reglament de les primàries.

Resistirà la pressió?

El dubte ara, coincideixen diverses fonts, és si Casado serà capaç de resistir la pressió que rebrà per no portar la pugna fins al final i bastir una candidatura de consens. La gran majoria del PP volia evitar un congrés obert del qual la formació surti dividida. Ahir una bona part dels barons del partit ja es van posicionar públicament a favor de l’entesa entre Santamaría -que ahir es va mantenir en silenci- i Casado, i fins i tot l’expresident del partit José María Aznar -que en privat admetia que Casado era el seu candidat- va dir-hi la seva ahir demanant la refundació d’un PP “integrat, fort i amb capacitat de desafiar riscos”.

Per treure’s del damunt l’estigma de la divisió interna, Casado va assegurar que la seva candidatura “garanteix la unitat”. “No es parlarà de famílies, ni de corrents ni del passat. Només de futur”, va reblar.

Aïllant-se dels missatges externs, Casado ja va començar ahir a moure peça. Va trucar a tots els rivals ja eliminats i va parar especial atenció a la conversa amb Cospedal. Tot i els dards que l’un i l’altre s’han llançat durant la primera part de la campanya, ara Casado sap que està condemnat a entendre’s amb l’exministra de Defensa si vol guanyar al congrés. Per la seva banda, els fidels de la secretària general consideren el dirigent popular -a qui tampoc veuen amb gaire bons ulls-, el mal menor davant l’opció de Soraya Sáenz de Santamaría. Moderar el seu discurs i incloure en el seu equip alguna de les cares visibles de l’entorn de Cospedal pot ser la clau perquè Casado sumi els suports necessaris.

Una hipòtesi que, ara per ara, no inquieta l’entorn de Santamaría, que creu que ja compta amb els vots suficients per imposar-se al congrés. “O Casado baixa del burro i anem a candidatura única, o va fins al final i perd”, resumeix un membre del seu equip. La pugna per liderar el PP, doncs, continua ben oberta.