Casado torna a la consigna del "ni aigua" pel rebrot, els pressupostos i la moció de Vox

Una renovació del CGPJ donaria aparença d’estabilitat a Sánchez

Pablo Casado torna a apostar per l’estratègia de la tensió, pel missatge que el govern de Pedro Sánchez és més dèbil que mai i no podrà sobreviure als reptes de la nova propagació del coronavirus (els rebrots de l’agost i la possible segona onada), la crisi econòmica i social i la votació dels pressupostos.

El líder del PP, segons fonts judicials que han seguit durant els mesos de juliol i agost les negociacions per a la renovació del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), del Tribunal Constitucional, per la vacant al Tribunal de Comptes i per nomenar nou Defensor del Poble, ha decidit tornar a la seva estratègia del "ni aigua", no només per estalviar-se flancs de batalla en l’atac de la moció de censura que prepara el partit ultradretà Vox, sinó també perquè vol deteriorar encara més a l’executiu.

Les negociacions entre el responsable del Partit Popular en temes de justícia, Enrique López, i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, van avançar considerablement al juliol perquè tot plegat fos simplement un paperot, segons les mateixes fonts.

El gir, doncs, ha sigut copernicà. Si en un primer moment López i Campo van avançar fins i tot en noms rellevants per concretar la renovació o pacte de la justícia i Casado va defenestrar Cayetana Álvarez de Toledo (informada per Casado en el moment de cessar-la d’aquesta pròxima renovació de la justícia), ara Casado ha posat com a condició perquè això passi que Unides Podem surti del govern. Així ho va plantejar a Pedro Sánchez en la seva reunió de dimecres.

Maccarthisme obert

Aquest viratge cap a un maccarthisme obert –restablir una estratègia anticomunista pura i dura–, verbalitzat després del conclave a la Moncloa, convergeix amb l’increment de la pressió de presumptes investigacions judicials sobre Pablo Iglesias i Unides Podem (cas Dina, amb la personació de Vox i la pròxima admissió a tràmit d’una querella criminal en la mateixa peça, o les diligències en la querella per finançament il·legal, o la moció perquè la mateixa qüestió s’investigui en paral·lel al Congrés).

Només en el cas que Sánchez arribés a obtenir l’aprovació dels pressupostos, assenyalen les fonts consultades, el PP podria ressuscitar el suport a la renovació dels òrgans judicials.

"Aquest seria el senyal que Sánchez ja no caurà i que podria acabar la legislatura –va dir la font–. Casado juga al fet que fracassin els pressupostos i es convoquin eleccions. Si no, com justificaria el bloqueig a la renovació durant tant temps?"

És el que ja va passar a principis de febrer del 2019, després que Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) presentés la seva esmena a la totalitat dels pressupostos generals de l’Estat del govern de Sánchez.

Nomenaments aturats

En aquest context, el president del Tribunal Suprem i del Consell General del Poder Judicial, Carlos Lesmes, ha reprès el nomenament de més d’una dotzena de magistrats en posicions clau. El nomenament va ser interromput al juliol precisament pels senyals que el PSOE i el PP van fer arribar sobre la renovació del CGPJ, i es produirà ara en les pròximes setmanes, des d’ara fins a finals de mes.

Amb aquest objectiu ha convocat els candidats a presentar els seus respectius programes en reunions en les quals participaran Lesmes i els set membres de la comissió permanent (Rafael Mozo, Juan Martínez Moya, Juan Manuel Fernández Martínez, José Antonio Ballestero Pascual, Álvaro Cuesta, Nuria Díaz i Pilar Sepúlveda).

Es tracta de cobrir les vacants de tres magistrats de la sala segona (penal) del Tribunal Suprem; tres presidents en les sales tercera (contenciós administratiu), quarta (social) i cinquena (militar) del Tribunal Suprem; la presidència del Tribunal Superior de Justícia de les Canàries; la presidència de l’Audiència Provincial d’Ourense; la presidència de l’Audiència Provincial de Càceres; la presidència de la sala del contenciós del T ribunal Superior de Justíciad’Astúries; la presidència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Andalusia; la presidència de la sala social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc, i la presidència de la sala social de l’Audiència Nacional.

Dimissió en bloc?

¿Tiraran endavant aquests nomenaments per part d’un CGPJ el mandat del qual va vèncer el 4 de desembre del 2018?

No és segur. Perquè hi pot haver en alguns casos bloqueig, sigui per divergències en l’anomenat sector conservador majoritari o en l’anomenat sector progressista minoritari.

Fonts judicials assenyalen que l’estratègia del PP de girar-se d’esquena a l’obligació constitucional de renovar els òrgans en els terminis legals previstos hauria de tenir alguna resposta per part del sector anomenat progressista. "Els vocals del CGPJ, almenys els del grup anomenat progressista, haurien de dimitir en bloc, que és l’única via per pressionar seriosament i aconseguir que es compleixi el mandat constitucional", va dir la font consultada.

Encara que si dimitissin els nou vocals progressistes, els conservadors amb 12 vocals tindrien un quòrum per celebrar plens i les tres cinquenes parts per tirar endavant nomenaments ja no seria de 13 sinó de 7. En altres paraules, una dimissió de protesta com la apuntada implicaria que en comptes de bloquejar, el PP, a través dels vocals conservadors, es quedaria amb tot el pastís. 

EDICIÓ PAPER 19/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF