ENTREVISTA

Carme Forcadell: “S'ha demostrat que l'estratègia que vam seguir no era guanyadora”

Entrevista a l'expresidenta del Parlament i de l'ANC

Carme Forcadell (Xerta, 1955) és a la presó des del 23 de març del 2018. L’expresidenta del Parlament comparteix el canvi d’estratègia d’ERC i està convençuda que és a la presó pel seu paper a l’ANC. Ens rep impecable, resistint en cada detall.

Com està?

Sobrevivint, a la presó no s’hi està bé; lluny de la família i sense llibertat mai no s’està bé, jo sobrevisc.

Un mes i escaig després de la sentència, ¿es pot arribar a digerir una condemna com la seva, de més d’11 anys de presó?

Cap condemna no és digerible quan et jutgen i et condemnen per un delicte que no existeix.

Com s’afronta una pena d’aquesta duresa?

Amb esperança, amb realisme i amb fites a curt termini i, sobretot, ajudant les altres internes perquè el meu pas per la presó serveixi per millorar les seves vides, el seu dia a dia i la seva autoestima; perquè són delinqüents, però la immensa majoria també són víctimes.

¿Creu que si hagués renunciat a ser a les llistes electorals de les catalanes del 21 de desembre del 2017 la condemna hauria sigut una altra?

Sí, n’estic convençuda. La prova és que els que no s’hi van presentar o no van agafar l’acta ja no van entrar a la presó el 23 de març del 2018, quan hi vam entrar nosaltres.

¿Dona la seva carrera política per acabada?

El meu objectiu mai no ha sigut fer carrera política, la meva vida professional l’he desenvolupat sempre al departament d’Ensenyament. Vaig presentar-me a les eleccions del 2015 perquè m’ho van demanar el president Mas i el vicepresident Junqueras, però si el meu objectiu fos fer carrera política, amb 11 anys i 6 mesos d’inhabilitació s’hauria acabat.

Recentment li han comunicat la classificació penitenciària de segon grau.

Encara no he parlat amb l’advocada i no sé si recorrerem, però el que vull és trobar la manera més ràpida de sortir. Qualsevol manera és bona per sortir i jo vull el mateix tractament que la resta de presos.

Què s’imagina fent el primer dia en llibertat?

Veure la meva mare i els meus dos nets en llibertat. Al primer net l’he vist aprendre a caminar aquí: gatejava i de cop un dia es va aixecar. El que més il·lusió em faria és veure aprendre a caminar el Guiu -que té dos mesos- en llibertat.

¿Va pensar en algun moment que podia entrar a la presó?

No ens pensàvem que hi entraríem. Quan vam prendre decisions no ho sabíem, ni ens ho plantejàvem. Vam fer el que crèiem que havíem de fer. Vam menystenir l’Estat i vam fer una mala lectura de la realitat.

Presidenta, es van fer bé les coses?

És evident que no es van fer bé perquè si no, no seríem a la presó ni a l’exili. Ho podíem fer millor? Sí, ara sabem coses que aleshores jo no sabia. Estic convençuda que soc aquí perquè vaig ser presidenta de l’ANC, si no seria al TSJC amb els companys.

Escriu?

Sí, però no cada dia ni publicaré a curt termini. Quan escrius has de dir la veritat i necessites més objectivitat, no pots estar tocat emocionalment. M’agradaria explicar com ho vaig viure. No vaig tenir prou informació per seguir algunes decisions.

Al judici va saber coses?

Molta gent vam saber moltes coses. Quan vaig sentir que Trapero estava disposat a detenir el president, sort que estava asseguda.

¿Com veu la situació de la mesa del Parlament, altre cop en el punt de mira del TC i de la Fiscalia?

És un déjà-vu, passa el mateix que en l’anterior legislatura: la mesa defensa la sobirania del Parlament, la llibertat ideològica i la llibertat d’expressió, que es pugui parlar de tot, i el TC vol convertir la mesa en un òrgan censor que decideixi de què es pot parlar i de què no.

¿La mesa hauria de continuar tramitant propostes que els posin en risc d’inhabilitació per part de la justícia?

No soc de donar consells, i crec que la mesa sap molt bé el que ha de fer i el que és millor per al Parlament.

¿Ha pogut parlar amb el president Torrent del que està vivint?

El president Torrent ha vingut a veure’m, sé que viu una situació difícil i té el meu suport.

¿La consellera Bassa i vostè senten que reben menys atenció que els presos homes?

Jo sento l’escalf, el suport i l’estima de la gent i dono les gràcies a totes les persones que m’escriuen, que es manifesten, que venen a les portes de les presons, que ens canten des del bosc, que fan sopars i dinars i actes contínuament, també als companys i companyes del Free Forcadell i de Cap Dona en l’Oblit, que cada dia 23 ens recorden, especialment a la Dolors i a mi. Personalment he sortit menys que els meus companys als mitjans de comunicació, però ha sigut volgudament, no tinc necessitat de sortir als mitjans perquè vaig deixar l’acta de diputada el dia abans d’entrar a la presó i no m’he presentat a cap elecció.

¿Creu que els presos i exiliats han de continuar liderant l’independentisme o hi hauria d’haver noves persones al capdavant del moviment?

Penso que nosaltres tenim un lideratge ètic i moral i l’hem d’exercir, però la política s’ha de fer des de la llibertat. La presó ens afecta emocionalment i les decisions polítiques cal prendre-les racionalment.

Què li va semblar la reacció del carrer a la sentència?

És impressionant la voluntat dels que sempre hi són i no fallen mai. Em va commoure veure tota aquella gent caminant cap a l’aeroport. Aquesta sentència és injusta i el suport t’ajuda molt a suportar la presó.

Però els aldarulls no li van agradar...

Per convicció i per estratègia: per convicció perquè estic radicalment en contra de qualsevol tipus de violència i perquè la història i l’experiència ens demostren que els projectes guanyadors són pacífics. L’independentisme ha avançat molt perquè la bandera del pacifisme sempre ha estat nostra i l’hem de seguir portant, a la gent li agrada formar part de projectes pacífics, constructius i positius.

Quina és la millor manera per reclamar la llibertat dels presos?

La mobilització, la internacionalització i la desobediència són eines que històricament ens han fet avançar com a societat.

¿Veu factible que es promogui una llei d’amnistia?

L’amnistia la veig molt poc factible, potser a llarg termini.

¿L’indult seria la millor via per a la seva llibertat?

Tampoc el veig factible.

Com veu que ERC s’obri a negociar la investidura de Sánchez a canvi d’una mesa de diàleg?

Qui pot estar en contra d’una mesa de diàleg? ERC sempre ha estat a favor del diàleg perquè és la manera d’avançar.

Què suposaria per a l’independentisme que Sánchez fos president?

Depèn de quin Sánchez sigui, el de les darreres eleccions o el que va plantar cara a l’Íbex-35 i als immobilistes del seu propi partit.

¿La clau és evitar com sigui unes noves eleccions que puguin donar opcions a PP i Vox de governar?

La clau és aconseguir acords que millorin la vida de les persones i que ens facin avançar com a país i com a societat, que ens permetin aconseguir els nostres objectius i si, a més a més, deixem fora el PP i Vox, encara millor.

Vostè va tractar amb els diputats de Cs quan era presidenta del Parlament en diversos moments complicats. ¿Com ha vist la caiguda d’Albert Rivera?

Va ser la crònica d’una mort anunciada des del dia que va decidir que volia substituir el PP: la gent prefereix l’original a la còpia. No hem d’oblidar tampoc que Cs va néixer per combatre l’escola catalana i el sistema d’immersió lingüística, i a la gent li agrada ser constructiva, no anar a la contra, ni la crispació.

¿Com veu que ERC hagi refredat l’aposta per la via unilateral cap a la independència?

Esquerra aposta per una estratègia guanyadora, que ens ha de fer avançar cap a la independència. S’ha demostrat que fins ara l’estratègia que hem seguit no ho ha sigut.

¿Està satisfeta amb l’estratègia d’ERC?

Esquerra ha adaptat l’estratègia a les circumstàncies per poder aconseguir el mateix objectiu que ha defensat sempre: la independència i la República Catalana.

¿Creu que tornar a fer un referèndum aquesta legislatura, com va dir el president Torra, és la millor solució?

No veig unanimitat en l’independentisme per poder fer un referèndum a curt termini.

¿Creu que un referèndum unilateral pot tornar a ser una via per al futur?

Veig que el referèndum és la via. Ara, no sé quina serà la millor estratègia per fer-lo, depèn del moment i de les circumstàncies.

Quina opinió té del fet que l’ANC, l’organització que va presidir, insisteixi en la unilateralitat?

Com he dit altres vegades m’agradaria que l’ANC tornés als orígens, que fos el lloc de trobada de totes les sensibilitats de l’independentisme que ens va permetre fer les manifestacions més massives d’Europa. Però en tot cas això ho han de decidir els socis i sòcies.

¿S’ha allunyat aquesta entitat del sentit majoritari del carrer?

No sé si se n’ha allunyat, però és diferent de la del 2012. També és veritat que el moment és diferent.

Com viu les apel·lacions de l’“Ho tornarem a fer” d’una part de l’independentisme?

La repressió no ha aconseguit el que pretenia, ningú no ha renunciat a res: ni a les conviccions, ni als objectius, ni a l’autodeterminació. És normal que la gent ho continuï defensant.

Fa poc va parlar en una entrevista de falta d’empatia de l’independentisme amb els no independentistes. Com corregiria aquesta situació?

Vaig dir, i ho continuo pensant, que a Catalunya hi ha moltes persones que no són independentistes, però que defensen els drets i les llibertats democràtiques, que viuen molt malament aquesta situació, que pensen que hauríem de ser al carrer i que s’han manifestat per la nostra llibertat. I hauríem d’arribar a aquestes persones, parlar-nos i escoltar-nos és una bona manera.

EDICIÓ PAPER 25/01/2020

Consultar aquesta edició en PDF