Carles Puigdemont: “Després de les eleccions hi haurà condicions per restablir la unitat estratègica”

La directora de l'ARA, Esther Vera, entrevista l'expresident de la Generalitat i candidat a les europees per JxCat

Carles Puigdemont (Amer, 1962) manté l’estratègia de superar l’Estat confrontant-lo amb la legalitat i la política internacional. Ens rep a Waterloo l’endemà de visitar Berlín i entre connexions amb mítings de campanya de JxCat.

Quin balanç fa de l’any i mig d’exili?

Un dels objectius de l’exili, buscar garanties judicials, l’estem aconseguint. En l’àmbit polític ens havíem proposat demanar als interlocutors europeus una mirada més complexa al cas català, que no es podia respondre amb un simple titular. Això s’ha aconseguit gràcies a la feina que hem anat fent per Europa.

Ara ho vol fer al Parlament Europeu. Tindrà l’acta d’eurodiputat?

L’objectiu de la Junta Electoral era que no ens hi presentéssim, i crec que la millor notícia que podríem donar és que sortíssim els tres escollits [amb Comín i Ponsatí]. És difícil, però no impossible si mobilitzem prou vots. Si el que hem fet en aquest any i mig amb recursos molt justos ho podem fer des del cor de les institucions europees, els resultats es multiplicaran.

Hi ha un requisit previ. Recollir l’acta de diputat. I hauria d’anar a Madrid. Pot fer-ho sense anar-hi?

Ho tenim molt ben estudiat. L’estat espanyol ha començat a mirar com pot impedir-ho. La norma espanyola era anterior a la reforma que va haver-hi a Europa amb el Tractat de Lisboa. No havia entrat mai en col·lisió ni s’havia tensionat prou. Però és evident que no es va adaptar. Un no pot ser desposseït de la condició de diputat que representa els ciutadans europeus per un requisit obsolet d’un país concret.

¿El govern espanyol no aconseguirà que no tingui l’acta?

Aconseguirà posar traves i no se’n sortirà, com li va passar a Bèlgica i a Alemanya. Com no se’n van sortir amb la Junta Electoral Central intentant excloure’ns. Coneixem bé el dret europeu.

Si aconsegueix l’acta, com l’afecta la immunitat parlamentària?

Igual que a la resta de diputats. La justícia espanyola hauria d’aixecar l’ordre de detenció i permetre, fins que no hi hagués el suplicatori al Parlament Europeu, la lliure circulació. Però també ho hauria de fer amb els companys de la presó que estan sent jutjats, i no ho ha fet. Per tant, la pregunta és si l’Estat pensa complir les regles del joc de la UE.

¿Com a eurodiputat vostè tornaria a Catalunya?

Vull tornar encara que sigui com a ciutadà. Hi tenim dret. Els que són a la presó no hi haurien de ser. Els que som a l’exili no hauríem de ser-hi. L’estat espanyol hauria d’acceptar, no només que és un problema polític que cal resoldre políticament, sinó que hi ha un poble de gent mobilitzada que no deixarà de ser-hi.

¿Però si té l’acta de diputat, o els vots per ser-ho, tornarà?

La pregunta l’hem de fer a l’estat espanyol. Jo hauria de ser president de la Generalitat: el Parlament té una majoria per votar-me i no va ser possible. Si obtinc l’acta de diputat, tinc immunitat; són les regles. I si hi ha ordre de detenció s’ha d’aixecar.

Amb l’acta estaria en millors condicions per tornar.

Les tindria totes a la resta de la UE. Però Espanya és una excepció.

En cas que no li reconeguin la condició d’eurodiputat, ¿ho portarà al Tribunal de Justícia de la Unió?

La condició de diputat només me la poden reconèixer o prendre els votants. La llei és clara. El Parlament Europeu diu que un cop s’han celebrat les eleccions, els estats comunicaran els resultats. No han de fer res més. L’Estat no se’n sortirà, però si ho intenta, estem preparats per anar al Tribunal de Justícia de la UE.

Vostè parla de restitució, que no ha estat possible per moltes raons.

No per la meva manca de voluntat. He estat a disposició del Parlament: el 30 de gener del 2018 hi havia un ple i la majoria. S’han fet algunes reformes que no s’han culminat per poder fer això. Des del mes de juliol tinc els meus drets polítics suspesos, no estic podent actuar ni tan sols com a diputat. El que no faré serà resignar-me davant l’estratègia d’aïllament i ostracisme de l’Estat.

Si és escollit eurodiputat, què farà respecte al Parlament?

En aquell moment ho decidirem. El meu objectiu és guanyar les eleccions al Parlament Europeu. I la política catalana que s’hagi de fer es farà a partir d’aquests fets.

¿La Junta Electoral ha impulsat la seva campanya?

No hi estic d’acord. Preferiria haver pogut competir en igualtat de condicions: participar als debats, que TVE i RNE m’haguessin entrevistat... Déu nos en guard d’aquestes ajudes. A ningú se li ocorreria dir que un candidat que és a la presó n’està traient rendiment. Doncs en el cas de l’exili igual.

Divendres va fer un míting amb un amic des de la presó.

És molt estrany. Perquè estàs davant d’una càmera i hi ha moltes emocions. Dius: “Ara he de parlar amb en Quim com si no passés res”. I parles de política, quan el que et ve de gust és parlar de nosaltres, de les famílies, de les nostres vides.

Què n’espera vostè de la sentència?

Honestament, l’absolució. Si el judici prova una cosa, és que s’ha construït aquesta falsa rebel·lió. Seria un missatge de restitució de la credibilitat de la justícia espanyola, francament en qüestió.

I si no hi ha absolució?

No soc partidari de prendre decisions quan encara no sabem dues coses molt rellevants de la sentència: el contingut i quan sortirà. Es poden explorar escenaris, però no prendre cap decisió sobre el que ha de ser una resposta de país. Hem de ser prudents. És molt seriós i abans hem de fer feina interna de recomposició de la unitat estratègica. El cicle electoral no hi ha ajudat. Segurament després del 26 hi haurà condicions per restablir espais d’unitat estratègica, és imprescindible.

Hi confia?

Si no, no seria a l’exili. Treballem per això. Vam fer l’1-O gràcies a la unitat estratègica. Els cops que hem pogut vèncer l’Estat ha estat amb unitat. No tenim dret de malbaratar l’octubre del 2017 ni el futur.

¿La unitat es podria recompondre si l’escenari fossin unes eleccions?

Com que estic convençut que les decisions es prendran en aquest esperit d’unitat, no s’ha de trencar res si es decideix fer una cosa o una altra. A mi m’agraden les legislatures que duren, i hi ha una majoria parlamentària per permetre-ho. Però és aventurat presumir escenaris en funció de la sentència.

¿Ha parlat amb Junqueras de manera directa?

Parlar-hi, no. Li he escrit moltes vegades, i sobretot tenim coneixement a través de gent que ens visita respectivament. Però la comunicació interposada no és fàcil perquè es dilata en el temps.

No aconsegueixen la unitat.

És prematur parlar-ne en aquestes condicions. És molt difícil que ho puguem resoldre amb un a l’exili i un a la presó. Soc més optimista que pessimista, i penso que pel mig hi ha espais útils per poder aconseguir aquesta unitat estratègica. No crec que pensem gaire diferent, sincerament. Ens serà molt útil la figura d’en Jami [Josep Maria Matamala] com a senador. És una persona d’estricta confiança meva que podrà visitar-los i intercanviar missatges.

Com veu el Procés? ¿És en una cruïlla? En un parèntesi? S’ha acabat?

Tots els processos tenen cruïlles. El Procés funciona, està en marxa, va arrencar, passa per dificultats. Però continua tenint l’oportunitat de triar cap on vol encarar-se. El Procés serà el que la gent de Catalunya vulgui. El judici és ara la prioritat. I és bo que també mirem quin és el paisatge polític que queda després d’aquest cicle electoral.

¿Creu realment que no hi ha diferències estratègiques entre JxCat i ERC?

Quan dic que no hi ha diferència em refereixo al fet que crec que tots volem una República.

El camí és el mateix?

Per respondre jo hauria hagut de tenir una conversa o converses llargues que no he tingut per analitzar què hem après, què hem fet malament, què hem fet bé.

En què es va equivocar?

Hi ha coses que no les diré en context electoral i mentre hi hagi un judici. Hi he treballat molt, tinc molta documentació transcrita. Em cal allunyar-me dels fets per oferir una versió allunyada de les emocions. I amb vocació més històrica que política. No parlaré abans de la sentència.

¿Es veu com un actor polític de primera línia d’aquí cinc anys?

Vaig anar a l’exili per continuar fent política. Era el meu deure. Em vaig sentir obligat a fer-ho. He vingut a continuar lluitant. Ara, en relació a l’estratègia que hem de seguir per al Procés, també ens afecta personalment. Els cicles s’han d’acabar i s’ha de donar pas a nous lideratges.

¿Seria candidat a eleccions autonòmiques si n’hi ha després del judici?

Un model seria ser candidat a totes les eleccions. No és el meu. Veiem quin escenari polític queda.

¿Confia en un marc de negociació amb Pedro Sánchez?

De confiances n’hi ha hagut amb tothom. Ara ens toca veure els fets. Vull fets, no bones paraules, ni anuncis, ni picades d’ullet que no condueixen a res. De moment els fets no diuen res gaire diferent del que han dit sempre els governs espanyols.

Quins fets li reclama?

Que digui clarament quina és la seva agenda per a Catalunya, amb dues premisses: la negociació entre iguals i el respecte a la voluntat dels catalans de decidir el seu futur.

¿En algun moment es podrà pactar el referèndum?

Ho ha fet l’Imperi Britànic. Ho ha fet França. El referèndum d’independència no és una cosa fora de la realitat. És una possibilitat. Probable? No. Els fets ens diuen que no. Però les coses també canvien. També des d’Europa avui el coneixement que hi ha sobre aquesta crisi és més sofisticat. No se sap mai. Però el govern espanyol no té la tradició de fer aquest tipus de gestos de coratge gaire sovint.

¿Continua confiant en una intervenció europea que exigeixi un acord o una taula de negociació?

No ho he dit mai, no he dit això. Qui hagi gratat una miqueta l’opinió política dels estats europeus deu haver arribat a la mateixa conclusió que nosaltres. Si han fet bé la feina, la situació no agrada. Tothom veuria bé que els catalans decidissin. Una immensa majoria d’estats europeus no volen que siguem independents, però no és incompatible amb el fet que els catalans decidim el nostre futur.

Europa només reacciona quan els problemes s’han més que podrit.

No, ni així. Hi ha experiències tristes. Quan hi ha una situació extrema com a Veneçuela, reacciona malament. Però no és un exemple bo. El nostre és un afer europeu. I l’estat espanyol no està trobant una fórmula que convenci realment els socis europeus. La repressió no convenç. Tothom veuria molt bé una taula de diàleg.

Si Europa no intervé, quins instrument tenen els catalans sobiranistes? ¿Guanyar sistemàticament eleccions?

No estaria fora de la tradició europea involucrar-se en un procés de reforçament democràtic d’un lloc on la democràcia grinyola. Pel que fa a guanyar eleccions, ja ho estem fent. ¿Algú em pot dir exactament per què el govern espanyol canviaria de criteri amb una eventualitat que ja s’està donant? Això sí que és pensament màgic.

Quin és el pensament realista?

Hi ha més de dos milions de persones a Catalunya que volen viure en un estat independent.

Com s’implementa?

Reconeixent-ho.

Si no el reconeixen, què es pot fer?

Doncs enviar tres eurodiputats que l’Estat no vol que siguin a Europa, i allà actuar en nom de l’octubre del 2017. El govern espanyol s’ha vist obligat a mobilitzar una legió d’ambaixadors enviant cartes a grups parlamentaris i dirigents intentant contrarelatar el que no poden explicar. Si l’independentisme té l’oportunitat de situar els referents de la internacionalització dintre de la UE, les coses es continuaran movent.

Tornaria com a eurodiputat?

Com un joc de provocació, no. Per a una selfie, no. Tornar, esclar que sí. Cada dia, cada dia. El desig de tornar hi és diàriament. Hauria de ser al cent per cent protegit.

Què li sembla el que ha passat amb Iceta?

El responsable que no sigui president del Senat són ell i el seu partit. M’és igual el fet que sigui català. Hi ha catalans que han estat un desastre. El que importa són els fets. Batet té capacitat per ser una bona presidenta. Però s’ha d’interpretar com un gest? No han entès què passa a Catalunya.