Sánchez suma la reforma del Codi Penal als gestos de distensió amb l'independentisme

Calvo reafirma "la necessitat" de canviar el Codi Penal però ho desvincula de la taula de diàleg

L'equip de Pedro Sánchez ha perdut la por a deixar en paper mullat algunes de les promeses fetes durant l'etapa de govern en funcions. La formació del nou executiu de coalició s'ha convertit en el tret de sortida a una allau de missatges per escenificar el desglaç amb la Generalitat. A la defensa del paper de Quim Torra com a president malgrat les pressions de la Junta Electoral Central i l'aval a les crítiques del vicepresident Pablo Iglesias a la justícia espanyola, s'hi han sumat aquesta setmana dos nous gestos. Primer, la decisió del president espanyol de desplaçar-se properament fins a Barcelona per a la reunió entre caps de govern. I segon, la proposta de reformar el Codi Penal per redefinir els delictes de rebel·lió i sedició, obrint una porta que podria servir per suavitzar la condemna als líders independentistes empresonats. Una proposta que ja van llançar els comuns l'abril passat en campanya i que ara els socialistes han rescatat.

Els ministres del govern espanyol han sortit en tromba a defensar la proposta de reforma del Codi Penal, si bé de moment la desvinculen de la taula de negociació entre governs que es posarà en marxa un cop es produeixi la reunió amb Torra, prevista per a la primera setmana de febrer. "El president no parlarà del Codi Penal i de la seva reforma amb cap president autonòmic", ha assenyalat aquest matí la vicepresidenta espanyola Carmen Calvo en una entrevista a la SER. Fonts de la negociació, però, donaven per fet a l'ARA que es posaria sobre la taula de diàleg de la mateixa manera que l'independentisme ha pactat parlar d'amnistia i autodeterminació.

Calvo també ha defensat que "la reforma del Codi Penal és una necessitat": "Hi ha tipus penals que són anteriors a la Constitució i a la nostra democràcia i que no estan a l'altura del dret comparat a Europa com ens han transmès alguns estats europeus". El ministre de Transports, José Luis Ábalos, remava en la mateixa direcció des de Sant Sebastià i esgrimia la necessitat de "contextualitzar en els temps actuals" algunes figures del Codi Penal per "marcar clarament la diferència entre diferents tipus que han tingut molt a veure amb la polèmica que hem viscut amb raó de la sentència del Procés".

Els problemes amb les euroordres a Alemanya i Bèlgica són el principal argument de l'equip socialista per tirar endavant la reforma. Giren així la truita a la campanya exterior que va emprendre l'exministre Josep Borrell. Segons fonts de la Moncloa, una de les possibilitats que hi ha sobre la taula és endurir el delicte de rebel·lió per circumscriure'l només a cops d'estat amb violència explícita i, al seu torn, reduir el delicte de sedició. De fet, un grup d'experts –el Grup d'Estudis de Política Criminal– treballen des de l'estiu en la reformulació del delicte de rebel·lió. I des de la sentència del Suprem s'hi ha sumat la nova interpretació que ha fet el Suprem del de sedició, que podria incloure qualsevol protesta disruptiva d'un col·lectiu.

El paper clau d'ERC

Però, per a la reforma del Codi Penal, Sánchez necessita més suports que en la investidura. Es tracta d'una llei orgànica i per aprovar-la al Congrés cal una majoria absoluta, és a dir, 176 vots a favor. No n'hi hauria prou amb l'abstenció d'ERC i EH Bildu, sinó que caldria el seu suport després d'una llarga tramitació parlamentària. És amb aquesta aritmètica amb la que el govern de Pedro Sánchez busca aprovar altres reformes de fons durant la legislatura i amb la que també està adobant el terreny de cara els pressupostos, la votació clau d'aquests primers compassos de la legislatura si l'executiu espanyol es vol garantir una mica d'estabilitat.

Però com afectaria els presos polítics i exiliats que se suavitzés el delicte de rebel·lió? Com a norma general, el Codi Penal no admet la retroactivitat: no es pot aplicar contra un fet comès amb anterioritat a ser considerat delicte. Hi ha, però, una escletxa per aplicar-lo de manera retroactiva sempre que afavoreixi el condemnat. En cas de modificació de la sedició, per tant, només afectaria els presos polítics si fos per rebaixar-los les penes (en cas contrari es mantindrien amb les actuals). I l'encarregat de fer-ho seria el Tribunal Suprem que, segons la nova legislació, modificaria a la baixa els anys de condemna de manera proporcional.

Ara bé, no sempre és senzill de determinar si la reforma legal afavoreix o no els condemnats. Això passa, per exemple, quan en lloc de rebaixar simplement les penes, es canvia el redactat de l'article per definir nous supòsits. En casos en què no quedi clar si és millor o pitjor per als condemnats, la llei preveu que ells mateixos "siguin escoltats" abans de decidir, informa Aleix Moldes.

Resposta del PP als tribunals

Sigui com sigui, Sánchez ja sap que amb aquesta reforma, si tira endavant, haurà de lidiar també amb els tribunals. El PP ja ha advertit que hi recorrerà i diferents associacions conservadores de jutges i fiscals han censurat que es faria ex profeso per beneficiar els líders del Procés. De fet, el secretari general dels populars, Teodoro García Egea, ja l'ha batejat com "la reforma Junqueras".

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF