La CUP porta al Congrés una proposició de llei per derogar la 'llei mordassa' i abolir el delicte de sedició

Els anticapitalistes denuncien que l'ordre públic s'ha vinculat a l'ordre polític

El març del 2015 s'aprovava la llei de protecció de la seguretat ciutadana, coneguda com la llei mordassa. El Congrés ha intentat fins a dues vegades, sense èxit, portar a terme una reforma integral dels seus articles més polèmics, però després de més de cinc anys la norma segueix intacta, malgrat el canvi de govern amb la moció de censura a Mariano Rajoy. Amb l'objectiu de reformar la llei, el PNB va registrar el 2019 una proposició de llei per modificar-ne els aspectes més lesius, però l'avançament electoral a l'abril, la repetició de les eleccions espanyoles i després la pandèmia van frenar el debat. Finalment, el ple del Congrés debatrà demà la seva admissió a tràmit i, si s'obté l'aprovació de la majoria dels grups, iniciarà per tercera vegada el seu camí a la cambra baixa.

No serà l'única moció sobre la llei mordassa que es portarà a debat. La CUP registrarà avui una proposició de llei –la primera que porten al Congrés– per derogar-la. "El dret a la protesta, lluny de ser un impediment per a l'exercici democràtic i de govern, és un dret fonamental i pedra angular dels sistemes democràtics", argumenta el text al qual ha tingut accés l'ARA. "El dret a la protesta entén que la participació política no es redueix al vot, que comprèn moltes formes d'expressió i intervenció, que serveix per transformar, per obligar els poders públics a retre comptes i per exercir de contrapoder a possibles excessos dels mateixos", afegeix el text per justificar la seva supressió.

La formació anticapitalista també exigeix la derogació de la reforma del Codi Penal del 2015 i del delicte de sedició. Un delicte que els cupaires, a diferència dels comuns, no volen modificar, sinó abolir. "Les modificacions legislatives de la LO 1/2015 i la LO 4/2015, així com el manteniment del delicte de sedició malgrat la seva modificació en la Constitució de 1976, mantenen un concepte d'ordre públic vinculat a l'ordre polític, fet que el vincula al manteniment de l' statu quo i no a l'exercici fonamental dels drets de reunió, manifestació i protesta", denuncien els cupaires.

EDICIÓ PAPER 17/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF