El Poder Judicial fa costat a Llarena contra Bèlgica

Empara el jutge davant “l’atac planificat” de la demanda de Puigdemont i insta el govern espanyol a actuar

D’aquí només divuit dies, el 4 de setembre, el jutge Pablo Llarena té cita amb la justícia belga per respondre a la demanda civil de l’expresident Carles Puigdemont i els quatre exconsellers a l’exili davant una presumpta manca d’imparcialitat en la instrucció de la causa per rebel·lió al Tribunal Suprem. Però el magistrat no té cap intenció d’anar-hi, ni molt menys d’enviar un advocat en representació seva. I, de moment, ja compta amb tot el suport del màxim òrgan del poder judicial, que al juliol ja es va negar a notificar-li la citació per “improcedent” i que aquest dijous va acceptar la seva sol·licitud d’empara davant del que considera un “atac planificat, flagrant i groller” a la independència judicial.

Ara Llarena només confia que la pressió exercida de la mà del Consell General del Poder Judicial (CGJP), que no té cap efecte vinculant, es tradueixi també en el suport del govern espanyol i acabi convertint la demanda civil en un assumpte d’estat contra Bèlgica. L’objectiu tant de Llarena com del Poder Judicial és que la Moncloa posi a treballar l’advocacia de l’Estat perquè la denúncia de l’expresident Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili no prosperi, tal com ja va demanar al juliol per carta el mateix president del Tribunal Suprem i el Poder Judicial, Carlos Lesmes.

Així ho detalla la resolució aprovada ahir a la tarda per la comissió permanent del CGPJ, en què es compromet a adoptar “totes les mesures necessàries per garantir la independència i la seguretat de Llarena”. Per això demana al govern espanyol que intervingui en l’assumpte i insta els ministeris de Justícia i d’Exteriors a actuar per “poder assegurar la integritat i la immunitat de la jurisdicció espanyola davant dels tribunals de Bèlgica”. En altres paraules, que l’advocacia de l’Estat representi Llarena -i assumeixi els costos d’una hipotètica condemna- davant d’uns líders sobiranistes que intenten “sense dissimular sotmetre les actuacions sobiranes de l’estat espanyol a la jurisdicció d’un estat estranger”.

I és que el CGPJ no té cap marge de maniobra per aturar la demanda a Bèlgica i la declaració aprovada, per set vots contra un, no té cap efecte pràctic. L’única solució sobre la taula és que el govern espanyol mogui peça. De fet, Llarena ja recordava en la seva sol·licitud d’empara que Lesmes va demanar ajuda per carta als ministres de Justícia i Exteriors, però també admetia que “ignora si les gestions” fetes pel president del CGPJ han donat lloc “a una decisió concreta d’actuació processal per part del govern belga”.

Actuació “flagrant i grollera”
Segons la resolució de la comissió permanent, l’acció civil de Puigdemont i els quatre exconsellers a l’exili a Bèlgica té com a “única finalitat”, a través d’una campanya internacional, “condicionar i influir” en “futures resolucions judicials” que es puguin adoptar en la causa contra el Procés al Suprem i en altres fronts judicials contra l’independentisme. “En aquest estat de la qüestió, se’ns fa difícil considerar que pugui existir una actuació que vulneri de forma més flagrant i grollera la independència d’un magistrat espanyol”, diu l’acord, que gira la truita als arguments, justament, de la demanda civil presentada a Bèlgica el 6 de juny.

En l’acció civil, tant Puigdemont com Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig consideren que la instrucció del jutge suposa una vulneració flagrant de la presumpció d’innocència i de la llibertat d’acció política, i afegeixen que acusar-los de ser rebels segons el Codi Penal espanyol ofèn clarament el seu honor, la seva integritat política i moral i el fonament mateix de la seva acció política. Per això demanen que Llarena els repari amb un euro per cap els danys provocats i pagui també tots els costos derivats de la causa judicial.

“La demanda qüestiona tota la instrucció que s’ha dut a terme, titllant-la de parcial i arbitrària, pretenent que un tribunal belga consideri que s’ha vulnerat la presumpció d’innocència i d’altres drets fonamentals”, replica la resolució de la comissió permanent. I afegeix: “Quan es qüestionen de tal manera els actes duts a terme per un magistrat, es qüestiona també l’essència mateixa del nostre estat de dret i s’ataca la independència judicial com a pilar fonamental d’un estat democràtic”.

Llarena va presentar la sol·licitud d’empara davant l’òrgan de govern dels jutges el 30 de juliol després de veure que la Moncloa no movia peça. La justícia espanyola, però, l’ha protegit de moment en tot el que podia. En primer lloc, el jutge degà de Madrid va rebutjar el 20 de juny traslladar la citació a un jutjat de primera instància de Brussel·les el 4 de setembre. Es tracta d’Antonio Viejo, que amb l’arribada del nou govern de Pedro Sánchez ha sigut promocionat com a secretari general de Justícia. Viejo va assenyalar a Bèlgica que la normativa comunitària sobre notificacions de documents judicials en matèria civil i mercantil entre estats, com en aquest cas, no es pot aplicar “a la responsabilitat de l’estat per accions o omissions en l’exercici de l’autoritat”. En aquest sentit, el Poder Judicial afegeix que Llarena “no ha de suportar ni per justícia ni per dignitat de la funció que du a terme, una acció de responsabilitat civil directa que prohibeix el nostre ordenament jurídic”.

Un vot en contra
La decisió de la Permanent del Poder Judicial ahir no es va prendre per unanimitat, a diferència del que acostuma a passar amb els moviments que fa el Tribunal Constitucional en relació al Procés. Una de les vocals, María Concepción Sáenz Rodríguez, hi va votar en contra. Es dona el cas que avui també s’ha aprovat la seva renúncia al càrrec després que l’hagi fitxat la ministra de Justícia com a gerent de la Mutualitat General Judicial, un càrrec que serà efectiu l’1 de setembre.

De la demanda a la sol·licitud d’empara
6 de juny

Carles Puigdemont i els exconsellers a l’exili presenten una demanda civil contra el jutge Pablo Llarena a un jutjat de primera instància belga per actuar “sense imparcialitat”.

20 de juny

El llavors jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, rebutja per “improcedent” la comunicació de la justícia belga per notificar al jutge Llarena que està cridat a declarar el 4 de setembre.

10 de juliol

El president del Suprem escriu una carta als ministres de Justícia i Exteriors demanant que defensin Llarena.

30 de juliol

Abans de marxar de vacances, amb Puigdemot ja a Bèlgica, Llarena demana empara al CGPJ per la demanda contra ell a Brussel·les. Creu que és un “atac groller i fraudulent”.

16 d’agost

El Poder Judicial dona empara a Llarena i torna a instar el govern espanyol a defensar Llarena a Bèlgica. Si cal, a través de l’advocacia de l’Estat.

4 de setembre

Llarena està citat a declarar a Brussel·les. No ha avançat què farà, però no es dona per notificat. Pot enviar un advocat en representació seva.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF