MOBILITZACIÓ

Els CDR avisen a quinze dies del consell de ministres

Aixequen una desena de peatges arreu del territori i tallen l’AP-7 durant hores sense que els Mossos intervinguin

El president de la Generalitat els va dir que pressionessin i no hi ha dubte que pensen continuar-ho fent amb l’aval del Govern o sense. Els CDR han exhibit durant el cap de setmana capacitat de mobilització i coordinació arreu del territori desafiant els Mossos d’Esquadra, que han optat per mirar-s’ho en segon pla només uns dies després de les polèmiques càrregues del dia de la Constitució. Ahir la mobilització es va concentrar en una desena de peatges, alguns tan importants en una operació tornada del pont de desembre com el de Martorell i el de la Roca del Vallès, on van aixecar les barreres per denunciar els beneficis de les empreses concessionàries. Dissabte va ser un tram de l’AP-7 al Baix Ebre, a l’altura de l’Ampolla, on es van aixecar barricades i es va haver de mantenir tallat el trànsit durant quinze hores.

Avisos que se sumen a les concentracions antifeixistes de la setmana passada per evidenciar que estan preparats per afrontar les accions de protesta previstes per al 21 de desembre, coincidint amb la reunió del consell de ministres a Barcelona. I amb un Govern que encara no ha decidit si les ha de reprimir, com va fer dijous passat a Girona i Terrassa, si les ha de tolerar, com ha fet aquest cap de setmana, o si les ha d’avalar, com va fer la portaveu, Elsa Artadi, dimarts passat després de la reunió del consell executiu.

La prioritat, de moment, sembla que és determinar quins van ser els Mossos que es van excedir en les càrregues de la setmana passada. Aquest va ser, de fet, el motiu de la reunió que van tenir ahir durant dues hores i mitja al Palau de Pedralbes el president del Govern, Quim Torra, i el conseller d’Interior, Miquel Buch, acompanyats pel secretari general del departament i pel director dels Mossos. Tots quatre van visualitzar les imatges i, malgrat l’expectativa que Torra va generar divendres, no en va transcendir cap decisió concreta.

Ahir fonts dels sindicats policials se seguien mostrant indignades amb els polítics per no haver sortit en defensa dels agents antiavalots, que consideren que dijous es van veure forçats a actuar davant l’actitud dels manifestants encaputxats. De fet, alguns d’ells estan convençuts que la polèmica a l’entorn d’aquelles intervencions ha provocat la inacció del cap de setmana. Dissabte a l’Ampolla amb prou feines arribaven al centenar les persones que van tallar l’autopista, però els Mossos no van valorar acabar amb la protesta. Fonts d’Interior afirmen que es va prioritzar la mediació, que va acabar donant fruits a les 10 de la nit, quan els manifestants van decidir tornar a casa.

Internament, les especulacions al voltant dels canvis que Buch vulgui introduir en els antiavalots s’han disparat els últims dies. I un dels que està en boca de tothom és el màxim responsable de la Brigada Mòbil, Carles Hernández, que va participar en les càrregues de Girona. Però a la direcció del cos hi ha dubtes pel malestar intern que podria provocar un relleu d’aquestes característiques, informa Pau Esparch.

Sense el control dels tempos

Els CDR avisen que el 21 de desembre aturaran el país, però no detallen què tenen previst fer per rebre l’executiu de Pedro Sánchez, que encara no se sap on es reunirà. També l’ANC ha demanat als seus simpatitzants a través de les xarxes que estiguin atents als canals oficials per rebre instruccions. Aquestes dues entitats veuen en la reunió del consell de ministres una oportunitat per elevar la crítica contra el PSOE, que ja ha deixat clar que no té cap intenció d’influir en la justícia per alliberar els presos polítics i que tampoc negociarà res que s’assembli a un referèndum d’autodeterminació amb Catalunya.

Dins el Govern conviuen els que opten per sumar-se simbòlicament a les mobilitzacions i els que preferirien rebaixar la tensió per fer més fluïda la relació amb la Moncloa, tot i que els últims mesos s’ha refredat per les dues bandes. En general, però, uns i altres mantenen la preocupació per la sensació de no tenir el control sobre el que pugui passar el 21 de desembre. I més quan teòricament encara no s’ha tancat del tot la porta a una hipotètica trobada entre presidents.

Un cop acabada la reunió amb Buch, el president va anar a Montserrat, on ahir ja va dormir, i avui hi tornarà, seguint el dejuni de quaranta-vuit hores que farà en solidaritat amb els presos en vaga de fam. El front policial no és l’únic maldecap de Torra, que ahir va ser criticat pels comuns i l’unionisme per haver reivindicat dissabte la via eslovena d’independència. De fet, el partit de moda a l’extrema dreta, Vox, avui es querellarà contra ell per conspiració per a la rebel·lió.

Els presos en vaga de fam rebutgen les accions violentes

Els presos en vaga de fam a Lledoners es mostren “preocupats” pel fet que “l’acció de gent amb la cara tapada passi al davant del compromís no violent i un sacrifici personal extrem com la vaga de fam”. Així ho va fer públic ahir el col·lectiu Prou Ostatges, que s’hi va reunir dissabte passat. Aquest col·lectiu organitza els dejunis fora de la presó en solidaritat amb Jordi Turull, Jordi Sànchez, Josep Rull i Joaquim Forn, als quals, entre altres personalitats, s’ha unit el president de la Generalitat, Quim Torra.

En el mateix sentit es van expressar ahir els exconsellers Turull i Rull en una entrevista conjunta a Catalunya Ràdio, en què van fer una crida perquè les mobilitzacions siguin “pacífiques”. Turull va demanar que s’aïllin “sense complexos” els “provocadors, infiltrats i violents”. Després d’una setmana en vaga de fam, tots dos van explicar que es troben “millor” del que s’imaginaven, que segueixen “convençuts” i que estan “agraïts pel suport”.

EDICIÓ PAPER 17/03/2019

Consultar aquesta edició en PDF