La defensa de Cuixart desplega la seva estratègia malgrat Marchena

Boya, Asens i Ros (UGT) reivindiquen el dret a protestar el 20-S i l’1-O

El judici del Procés, en directe

Situar els fets de l’octubre del 2017 com un exercici de defensa de drets i llibertats per part d’una àmplia majoria de catalans més enllà del sobiranisme és el plantejament que la defensa de Jordi Cuixart ha volgut traslladar a aquest judici, però Manuel Marchena va limitar-ho des del principi. Ahir diversos testimonis proposats pel president d’Òmnium Cultural van aconseguir transmetre un missatge en aquesta línia, com l’exdiputada de la CUP Mireia Boya, el cap de files dels comuns al Congrés, Jaume Asens, i el secretari general de la UGT a Catalunya, Camil Ros, que van situar el 20 de setembre del 2017 dins del dret a protestar i manifestar-se. No van poder expressar els motius dels seus posicionaments com haurien volgut els lletrats de Cuixart, perquè el president del tribunal va tallar en múltiples ocasions les seves respostes -i les preguntes que els feien- al considerar que discorrien en arguments polítics.

Els representants cupaires són els que estan aportant un discurs més alineat amb l’equip de defensa de Cuixart i parlen obertament de desobediència civil, com va fer ahir Boya. L’exdiputada va repetir en diverses ocasions aquest concepte, i fins i tot va subratllar que va mantenir una discussió amb Jordi Sànchez a la conselleria d’Economia perquè creia que no s’havia de desconvocar la concentració del 20-S. No obstant això, finalment va decidir, juntament amb la també exparlamentària de la CUP Eulàlia Reguant, donar un cop de mà als activistes per desconvocar la concentració, perquè van pactar que es cridaria a una nova mobilització l’endemà davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), i així va succeir. Acompanyada del seu advocat perquè està processada per desobediència al TSJC, Boya no es va amagar d’assegurar que ella també va pujar als cotxes de la Guàrdia Civil de la rambla de Catalunya per, megàfon en mà, insistir en la “no-violència” de la mobilització.

“Faci una altra pregunta, sisplau”, saltava de sobte Marchena quan algun dels testimonis s’estenia massa en el seu relat. Va rebutjar que Ros expliqués els motius pels quals la UGT es va sumar al Pacte Nacional pel Referèndum o que Asens respongués quin era el posicionament de l’Ajuntament de Barcelona en relació a la votació. Tanmateix, a través d’una altra pregunta, l’aleshores tinent d’alcalde va subratllar que el consistori barceloní va cridar a la participació de l’1-O perquè es tractava d’una “mobilització amb aparença de referèndum” que no tenia “efectes jurídics”. “Era un mitjà per pressionar el govern espanyol per restablir el diàleg”, va destacar Asens, que malgrat les reticències de Marchena va aconseguir introduir comentaris valoratius i queixar-se de “l’abús de dret” de l’Estat i de l’actuació policial “immoral” de l’1-O amb càrregues “indiscriminades”.

Descarten la malversació

En la jornada d’ahir es va abordar a fons la suposada malversació amb el testimoni del cap del gabinet jurídic de la Generalitat, Francesc Esteve, i la directora general de contractació pública, Mercè Corretja, que van negar que es fes cap despesa vinculada a l’1-O. Esteve va explicar que el gener passat es va declarar nul l’encàrrec per l’anunci de les vies del tren i també que la Generalitat s’ha oposat a la causa oberta al Tribunal de Comptes contra l’antic Govern per l’organització de l’1-O perquè no s’ha apreciat cap perjudici en l’erari públic.