ERC prescindeix de Bosch i confia en Maragall per a Barcelona

Ho anunciarà aquest divendres en una assemblea extraordinària de la federació

“Volem guanyar Barcelona”. Amb aquesta premissa, i després de mesos -d’anys- valorant la millor opció per aconseguir-ho, ERC ha arribat a la conclusió que calia un cop de timó. I ja l’ha fet. Alfred Bosch renunciarà aquest mateix divendres com a cap de llista a les eleccions municipals de l’any que ve. I, segons fonts pròximes a la federació de Barcelona, ell mateix apuntarà el seu successor, que serà l’actual conseller d’Exteriors, Ernest Maragall. Tot plegat, en una assemblea extraordinària de la federació convocada d’urgència.

Les últimes setmanes han sigut intenses amb l’executiva nacional del partit capitanejant les converses per trobar un revulsiu a la capital catalana que pugui competir amb Ada Colau. L’operació no ha sigut senzilla i encara passaran unes quantes setmanes abans no s’esculli formalment el nou cap de llista dels republicans.

Bosch va ser elegit el 10 de març passat com a alcaldable d’ERC, després d’obtenir el 87% dels vots com a únic candidat a les primàries de la federació de Barcelona, en què van participar menys de 500 militants (15%). Fins fa pocs dies el seu entorn insistia que els resultats del març eren indiscutibles i que encara ara les enquestes pronostiquen una pugna entre Bosch i Colau per l’alcaldia. El portaveu dels republicans a l’Ajuntament és, a més, un dels polítics més ben valorats en l’últim baròmetre municipal. Però el partit sabia que no era la fotografia real. Segons diverses fonts, al juliol ja s’havia reunit un grup de treball per avaluar diverses opcions, entre les quals apareixien Bosch i Maragall. I el conseller en sortia més ben parat.

Malgrat haver escollit el cap de llista en primàries, ERC no va tancar mai la porta al canvi. “Si trobem algú potent el canviarem”, explicaven a l’ARA fonts de la federació pocs dies després que Bosch fos proclamat candidat. I així ha sigut. Bosch ha acabat acceptant el canvi i no presentarà batalla, malgrat que no havia parat de dir que volia ser l’alcalde de Barcelona. Tot es va acabar de segellar en una última reunió dimecres, en què també hi era Maragall. Fonts de l’executiva republicana agraeixen la “generositat” de Bosch, que es preveu que continuï a l’Ajuntament fins al final del mandat.

L’ariet de Junqueras
El president d’Esquerra, Oriol Junqueras, ha sigut fins ara el gran valedor de Bosch al partit, fins i tot quan s’acumulaven les veus que li recomanaven que en prescindís. Però aquesta vegada no s’ha oposat al moviment per substituir el seu protegit. La vigília de la Diada tots dos van estar conversant a Lledoners sobre el tema. Bosch li deu molt a Junqueras, però Junqueras també li deu molt a Bosch. Ell va ser el seu candidat per derrotar primer Joan Ridao en les primàries de les generals del 2011 i, després, Oriol Amorós en les primàries barcelonines del 2014. I, malgrat que es multiplicaven les veus en contra seu ja durant la campanya electoral del 2015, Junqueras li va continuar oferint suport per tornar a intentar l’assalt a l’alcaldia quatre anys després. Aquest cop ha sigut diferent i Junqueras li va expressar que, per guanyar, calia que fes un pas al costat.

El partit no ha deixat de buscar-li un substitut. Especialment els últims mesos, i malgrat que ja havia rebut l’aval de la militància. La direcció d’ERC -tant la nacional com la territorial- només tenia dues condicions. La primera, que Bosch acceptés la renúncia voluntàriament. L’obsessió era evitar obrir una crisi interna a pocs mesos de les municipals. La segona, que el candidat aportés un valor afegit “evident”. I aquí és on va entrar la figura de Maragall.

Net del poeta i germà de l’alcalde més reivindicat de la ciutat, Maragall té 75 anys i una llarga trajectòria política. Va entrar a treballar a l’Ajuntament de Barcelona -com a informàtic i assessor en economia- als anys 70 i la seva carrera política ha girat al voltant de la del seu germà Pasqual. Es va passar 34 anys a l’Ajuntament desenvolupant càrrecs tècnics, de gestió i també polítics. Del 1995 al 2004 va ser regidor pel PSC i sempre un dels principals assessors de l’alcalde. El mateix Pasqual Maragall parlava amb admiració del seu germà com un dels ideòlegs de la seva política.

Noves primàries
Segons fonts pròximes al conseller, malgrat els dubtes inicials ha acabat acceptant la proposta de la direcció republicana. N’ha parlat amb Bosch i amb Junqueras i es posarà a disposició del partit per participar en un nou procés de primàries, que hauria de començar immediatament i que es podria allargar unes quantes setmanes. Segons algunes fonts, en l’assemblea d’avui s’escoltaran veus crítiques amb la decisió, no tant pel suport a Bosch -que hi renuncia voluntàriament- sinó pel mètode: el guanyador de les primàries plega i el seu successor ja ve triat per la cúpula.

De moment, Maragall continuarà exercint de conseller d’Exteriors, tot i que només quatre mesos després d’haver assumit el càrrec el Govern ja li ha de buscar substitut.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 21/10/2018

Consultar aquesta edició en PDF