Política 13/01/2021

Catalunya s'encamina a ajornar les eleccions fins al maig

Argimon i el síndic pressionen per canviar la data i el Govern ja n'admet la possibilitat

Quim Bertomeu / Núria Orriols / Mireia Esteve
5 min
El vicepresident Aragonès i la consellera Budó, avui al Parlament

BarcelonaL'ajornament definitiu de les eleccions al Parlament del 14 de febrer pren força. El Govern ha començat a donar senyals aquest dimecres que s'inclina per posposar els comicis, i entre els partits polítics només el PSC es mostra obertament bel·ligerant amb el fet de modificar la data. A més, són cada cop més nombroses les veus de pes que pressionen per endarrerir-los. Les últimes han sigut les del secretari de Salut Pública de la Generalitat, Josep Maria Argimon, i el síndic de greuges, Rafael Ribó. Tots dos han argumentat que seria aconsellable deixar els comicis per a més endavant.

L'actor més important en aquesta controvèrsia és el Govern, que és sobre qui recaurà la decisió final. La consigna clara que s'ha marcat l'executiu sobre com actuar en públic és no donar per fet cap escenari. No ho han fet ni el vicepresident, Pere Aragonès, ni la portaveu, Meritxell Budó, en la seva compareixença aquest dimecres al Parlament, ni tampoc el conseller d'Acció Exterior i responsable d'organitzar els comicis, Bernat Solé, en una entrevista a RAC1. Malgrat tot, Budó i Solé han admès que l'ajornament era plausible. La primera ha dit que les previsions sanitàries no eren bones i que calia tenir en compte "la salut dels electors, i no el resultat de les eleccions". El segon ha reconegut que els comicis s'haurien d'ajornar si els ciutadans no se senten "segurs" per anar a votar.

A la Generalitat la balança cada cop està més inclinada. Fonts coneixedores de les converses que s'han succeït en les últimes hores asseguren que ara mateix "el posicionament majoritari és cap a l'ajornament". Com procedirà l'executiu? Hi haurà dos moments clau. Primer, aquest dijous se celebrarà una nova trobada telemàtica entre el Govern i els partits polítics en què s'abordarà un nou informe de la conselleria de Salut sobre quina preveu que serà la situació epidemiològica el 14 de febrer. L'últim document, fet públic dilluns, era pessimista. També hi haurà un nou informe del departament d'Acció Exterior sobre la matèria. I divendres, un cop tothom hagi pogut estudiar els documents, el Govern i els partits es tornaran a trobar per debatre i intentar consensuar la decisió final. No hi haurà més temps. Divendres s'haurà de decidir.

La nova data

Un cop es resolgui l'interrogant de si hi haurà ajornament, si la resposta és que sí, caldrà veure quina nova data es fixa. Des del Govern han treballat sobre com s'hauria de procedir en aquest escenari, i els serveis jurídics, a petició del vicepresident, han dibuixat els passos que caldria fer: després de la reunió de partits de divendres, hi hauria un consell executiu extraordinari i Aragonès signaria un decret d'ajornament que incorporés una nova data que hauria d'estar justificada, avisen fonts de l'executiu, per informes de salut pública que avalin que en la nova cita a les urnes el risc epidemiològic serà més baix.

Si les eleccions s'ajornen, les fonts consultades situen la nova data cap el mes de maig -tal com va avançar ahir el programa de TV3 Planta baixa- . Per què no abans? En primer lloc, perquè "no té sentit convocar-les enmig d'un rebrot" com l'actual i caldria esperar a entrar en un nou escenari de davallada de contagis, que no arribarà abans del març. En segon lloc, perquè quan els comicis es tornin a convocar el Govern està convençut que haurà de tornar a deixar passar els 54 dies que diu la llei entre el decret de convocatòria i la jornada de votació.

Pressions

El serial s'acabarà divendres, però fins llavors les opinions, les rèpliques i les contrarèpliques se succeiran. Una de les veus més escoltades a Catalunya en aquesta pandèmia, Josep Maria Argimon, ha admès aquest dimecres que des d’un punt de vista sanitari la situació epidemiològica i les previsions d’empitjorament de les pròximes setmanes no projecten "el millor escenari" per fer les eleccions en la data prevista, informa Gemma Garrido Granger.

A més, el síndic de greuges, Rafael Ribó, ha presentat un informe en què recomana al Govern que "es consideri la possibilitat" d'aquest ajornament. Ho ha fet amb dades a la mà i amb l'aval d'un grup d'experts. Calculen que el 14 de febrer hi podria haver unes 216.000 persones contagiades o sent contactes estrets, que seria "recomanable" que no anessin a votar presencialment. Un risc massa gran, conclouen.

Al mateix document es diu que hi ha "base legal" per ajornar els comicis sense incórrer en un risc elevat que s'impugni la decisió. Entre altres motius, perquè hi ha un precedent: a Galícia i a Euskadi es van posposar les eleccions que havien de celebrar-se el març del 2020 -es van acabar fent al juliol.

Possibilitat d'impugnació?

I és que la principal preocupació del Govern abans d'optar per l'ajornament electoral és que, un cop fet, algú l'impugni. Aquest dimecres el PSC ha insinuat que ho podria fer. Els socialistes esgrimeixen que les eleccions es van convocar automàticament perquè, després de la inhabilitació de Quim Torra, no es va investir un nou president. Així, per al partit de Miquel Iceta el Govern "no ha convocat" aquests comicis i, per tant "no pot" ajornar-los. Vox també considera que no hi ha excuses per posposar-los, però ara per ara no té previst recórrer un canvi de data, informa Anna Mascaró.

Fonts governamentals recorden que en el decret de convocatòria de les eleccions -va ser un mecanisme automàtic que va signar Pere Aragonès després de dos mesos sense president- ja es preveia la possibilitat d'haver d'ajornar els comicis per qüestions epidemiològiques. Tot i que no es va situar a l'articulat, es va especificar que "si per raons derivades de la protecció del dret a la salut enfront de la situació d’emergència sanitària [...] el desenvolupament del procés electoral no es pogués dur a terme amb les garanties de salut pública necessàries, es podrà deixar sense efectes aquesta convocatòria i posposant la votació a una data posterior que sí que les ofereixi".

Fonts del Govern aclareixen que, si s'opta per ajornar les eleccions, jurídicament s'agafarien en aquest apartat, i que, si alguna formació política vol impugnar el decret, la instància competent és el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Des del Govern interpreten que a la Junta Electoral només li haurien de comunicar la decisió tal com es va fer al País Basc. Una altra via, afegeixen fonts jurídiques, seria que el govern espanyol impugnés el decret al Tribunal Constitucional.

Sergi Sabrià (ERC), Vidal Aragonés (CUP), Josep Maria Jové (ERC) i Miquel Iceta (PSC) aquest dimecres.

En la sessió al Parlament d'aquest dimecres també s'ha evidenciat que l'ajornament de les eleccions és un escenari pròxim. Només el PSC s'ha mostrat contrari a ajornar-les. "No està justificat", ha assegurat la portaveu dels socialistes, Eva Granados. El president del grup d'ERC, Sergi Sabrià, ha respost que l'organització per fer els comicis està preparada i que, en tot cas, els grups s'han de preguntar si és "aconsellable" fer-les tenint en compte que el pic de contagis serà just abans del 14 de febrer. "Vostès han ajornat el seu propi congrés de partit –el del PSOE– per la situació de la pandèmia, prou d'electoralisme", ha dit Sabrià. La resta de partits han mantingut un perfil baix sobre el tema però amb una constant: ningú més ha posat grans objeccions a ajornar-les. És, doncs, l'escenari que pren més força.

stats