Bèlgica rebutja una de cada cinc euroordres
La fiscalia belga demana a l’Estat a quina presó anirà Puigdemont si és extradit i quants metres tindrà la cel·la
Brussel·lesGairebé tres setmanes després d’arribar a Brussel·les, Carles Puigdemont i els quatre consellers que l’acompanyen en l’exili belga -Toni Comín, Meritxell Serret, Clara Ponsatí i Lluís Puig- s’enfronten avui a una cita judicial clau. A partir de les dues del migdia han de declarar al Palau de Justícia davant el jutge de la Cambra del Consell, el tribunal de primera instància de Brussel·les. El magistrat ha de decidir si tramita o no l’euroordre que va sol·licitar la jutge de l’Audiència Nacional, Carmen Lamela.
¿Rebutjarà Bèlgica l’extradició a Espanya del president i els quatre consellers? “La possibilitat existeix”, afirma contundent l’advocat i expert en dret belga Denis Bosquet. De fet, les estadístiques demostren que és possible. El 2015, Bèlgica va negar un 22% de les euroordres després que els afectats declaressin davant el jutge, una dada sensiblement superior a la d’Espanya (6%). Segons dades recollides per la Comissió Europea, Bèlgica va arrestar 74 persones per ordres de detenció dictades per altres estats membres, 17 de les quals -una de cada cinc- no van ser extradides per decisió de la justícia belga.
Bosquet assegura que, a diferència d’Espanya, la justícia belga “és absolutament independent” de la política. “La primera diferència entre Espanya i Bèlgica és que la justícia espanyola ha posat a la presó consellers. I no són bandits. Són persones que, simplement, en virtut d’un mandat polític, han organitzat un referèndum”. L’advocat belga afirma estar “sorprès” pel fet que el govern espanyol i el rei “s’hagin expressat de manera tan lliure i crítica” sobre tot el que té a veure amb l’1-O i la seva judicialització. “Em va xocar molt veure el discurs de Felip VI perquè parlava de conducta irresponsable d’uns polítics. Si el rei belga fes un comentari així, tindria un problema molt greu. A més a més, a Bèlgica seria inconcebible una intervenció així de la justícia davant un problema polític”, afirma l’advocat en una conversa amb l’ARA.
Judici polític
Els lletrats dels cinc membres del Govern, cessats per l’executiu espanyol amb l’activació de l’article 155, al·legaran al jutge de primera instància que a Espanya se’ls jutjarà per les seves accions polítiques que, en cap cas, asseguren els advocats, constitueixen delictes penals. Els estats membres han d’acceptar tramitar les euroordres automàticament si els delictes pels quals es reclama els afectats són en una llista de 35 delictes. Cap dels delictes dels quals l’Audiència Nacional acusava en un principi Puigdemont i els consellers consten en aquesta llista europea, però Lamela va marcar la casella de corrupció -delicte que s’inclou a la llista- per facilitar l’extradició.
Gonzalo Boye, advocat de Comín i Serret, assegura que l’acusació de corrupció no té base legal i avui ho defensaran davant la justícia belga. “No es pot fer passar la malversació de fons públics com a corrupció perquè no és el mateix”, explica. Perquè el magistrat aprovi l’extradició per sedició i rebel·lió hi hauria d’haver una doble incriminació. És a dir, que els dos delictes també ho fossin en el codi penal belga. “No hi ha aquesta equivalència”, assegura l’advocat Denis Bosquet.
La justícia belga també podria rebutjar l’euroordre si es demostra que els afectats seran jutjats per les seves creences polítiques o si queda acreditat que els seus drets fonamentals poden ser violats a Espanya. La fiscalia belga podria tenir dubtes en aquest sentit si es té en compte que a mitjans de setmana va demanar informació complementària a l’Audiència Nacional sobre l’euroordre que afecta Puigdemont i quatre consellers. La fiscalia estava preocupada per les condicions de la presó on seran internats els cinc polítics catalans si Bèlgica tramita l’euroordre i havia sol·licitat a la jutge Carmen Lamela informació sobre el sistema penitenciari espanyol. En concret, preguntava a quina presó ingressarien els membres del Govern, a quin tipus de cel·la els tancarien -fins i tot s’interessava pels metres quadrats- i com seria el seu dia a dia a la presó.
La fiscalia belga també s’interessava per qüestions processals, com ara què passarà quan el president i els consellers aterrin a Madrid -si Bèlgica accepta tramitar l’euroordre- i quina instància judicial els jutjarà. Finalment, la justícia belga demanava aclariments sobre la informació aportada per Lamela en el seu relat dels presumptes delictes comesos pels membres del Govern, com ara dates i detalls de l’1-O.
Mesures denigrants a la presó
El ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido, va assegurar ahir al vespre que l’Audiència Nacional ja havia enviat totes les informacions addicionals a Brussel·les. “Ningú a Europa donarà lliçons sobre l’exemplar estat de dret” espanyol, va dir un ofès Zoido. Segons les dades que va facilitar Interior a la fiscalia belga, Puigdemont, Comín i Puig ingressarien a la presó d’Estremera, a 70 km de Madrid, mentre que a Serret i Ponsatí els tocaria la presó de dones d’Alcalá-Meco.
Tot i les paraules de Zoido defensant l’estat de dret, ahir el Consell d’Europa va publicar un informe en què demanava al govern espanyol que posés fi a algunes pràctiques “denigrants i inhumanes” als centres de joves i a les presons, com ara la “subjecció mecànica” dels presos.
