Bel Busquets: "Cal plantejar reduir el creixement urbanístic i poblacional"

Entrevista amb la candidata de MÉS al Consell de Mallorca 

Bel Busquets (Palma, 1973) és l'aposta de MÉS al Consell de Mallorca. En només una legislatura ha estat diputada al Parlament i vicepresidenta i consellera d'Innovació, Recerca i Turisme, després que Biel Barceló dimitís per haver viatjat a Punta Cana patrocinat per una empresa turística. La candidata a la institució insular haurà de fer front al llast que ha deixat l'execució de l'autopista de Llucmajor-Campos, però la seva experiència en el Govern li permetrà encarar amb major amplitud de mires la gestió de l'administració que aspira presidir.

Quines són les vostres prioritats com a candidata?

El Consell ha de continuar sent el vertader govern de Mallorca i, per tant, ha d'adquirir més competències, com la de mobilitat. D'aquesta manera podrem planificar integralment les actuacions futures amb el departament insular de carreteres. És imprescindible assumir el repte de futur que té l'illa, com és la mobilitat. Aquesta competència, l'ha de gestionar la mateixa institució que planifica estructures viàries, posant en el centre el transport públic. A més, durant aquesta legislatura ja s'han assumit Joventut, Igualtat i Promoció Turística, però falta l'ordenació.

I pel que fa a polítiques socials?

L'Institut Mallorquí d'Afers Socials ha tingut els pressupostos més socials de la seva història, ja que ha passat de 144 milions d'euros a 200. El grau de dependència de les persones majors marca el tipus d'atenció que han de tenir, i per això cal estendre el servei d'atenció a casa, perquè la persona que necessita atenció pugui participar en la vida del poble. A banda d'això, cal impulsar noves residències per a qui es trobi en una situació de dependència més alta.

Ha estat un error la construcció de l’autopista de Llucmajor-Campos?

No era el projecte de MÉS, ni ho és. Si haguéssim tingut majoria absoluta, no s'hauria fet, però teníem uns pactes que havíem de complir. També hi havia una necessitat de fer una intervenció a la carretera per la gran quantitat de camins que hi ha a banda i banda de la carretera i els problemes que han suposat. Així i tot, els nostres consellers i conselleres s'han implicat per tal de reduir-la al màxim, eliminant les rondes i la dimensió total del projecte. Hem de passar de parlar de carreteres i fer-ho sobre el transport públic. A més, les connexions en autobús s'han de pensar entre pobles i no només mirant cap a Palma. El mateix s'ha de fer amb l'àrea metropolitana de la capital, i que els municipis de Calvià i Llucmajor, tenint en compte Marratxí, estiguin connectats. D'altra banda, l'aposta per la xarxa ferroviària és essencial.

Com es podran dur a terme aquestes propostes?

En primer lloc, el Govern haurà de cedir les competències en Mobilitat al Consell, mentre que el govern espanyol haurà de pagar el que pertoca. Hem de ser ferms amb l'Estat en les nostres reivindicacions i, a més, en el nou REB s'estableix que el transport públic és un servei vital, de manera que el govern estatal haurà d'assumir-ne el manteniment. També hem de signar un conveni de mobilitat perquè des de Mallorca puguem decidir on hem d'invertir, però s'ha acabat la creació d'infraestructures noves.

Les candidates del PSIB i Podem al Consell asseguren que no es construiran més autopistes, però el nou Pla Territorial Insular, tot i no classificar més sòl urbanitzable, tampoc n'eliminarà. La seva aprovació pot ser el Llucmajor de la pròxima legislatura?

Cal plantejar reduir el creixement urbanístic i poblacional, i això és un fet que està en boca de tothom, perquè l'aigua, el territori i els recursos són limitats. El repte de l'habitatge el gestiona el Govern, però des del Consell haurem de planificar el sòl que es posi a disposició per fer habitatge social. D'altra banda, destacaria que aquest consens ha estat una victòria de l'ecologisme social i polític, perquè hem posat a l'agenda que aquesta terra té uns límits i no podem créixer il·limitadament.

En campanya heu defensat decréixer en places turístiques. El PSIB ha dit que no s'ha d'entrar en aquest debat. Què proposa MÉS per Mallorca en aquesta matèria?

Amb la Llei del lloguer turístic de 2017 es va establir un sostre de 435.000 places turístiques. Aquestes les integren les que estan donades d'alta i les que estan en borsa. La normativa també preveu que les places donades d'alta amb excepcions, sense pagar-les –com hotels de cinc estrelles i agroturismes–, s’eliminaran una vegada que es donin de baixa. La llei condueix cap a un decreixement i MÉS va liderar la iniciativa. Aquesta setmana hem anunciat que ja s'han donat de baixa unes 5.000 places, principalment provinents del lloguer turístic. El futur és reduir i no arribar al màxim establert, tot i que la previsió és a llarg termini: una o dues dècades.

És realista pensar que aquestes places es donaran de baixa voluntàriament?

En quasi dos anys, d'ençà que la llei va entrar en vigor, s'han aconseguit aquestes baixes i contínuament se'n donen de baixa més.

Tots els partits proposen diversificar l'economia, però el monocultiu turístic cada vegada és més evident i la diversificació només és turística. Què es pot fer des del Consell per invertir la situació?

La institució insular ha de continuar en la línia del 'Better in winter' per generar la diversificació turística i, a partir de la riquesa que es genera, es poden crear economies lligades a la natura, l'esport i la gastronomia. Evidentment, la poden gaudir els visitants, però també els residents. A través de l'Impost de Turisme Sostenible hem pogut dedicar 40 milions d'euros a les àrees de diversificació econòmica i millora de la formació. Apostam per l'economia del coneixement, com pot ser la biotecnologia i les indústries creatives, perquè tenen poc impacte en el territori i alhora ens fan avançar. És difícil capgirar en quatre anys una economia basada en el turisme i que ve dels anys seixanta. La diversificació és lenta, però cal que sigui continuada. Si s'atura el procés que hem posat en marxa aprovant desgravacions fiscals d'un 25% i ajudes a les persones que inverteixen en empreses de base tecnològica, costarà molt més. 

Amb els doblers de l'ecotaxa s'estan fent projectes que no tenen res a veure amb el medi ambient. S'ha de reconduir el seu paper perquè no sembli un pegat davant l'infrafinançament de la Comunitat?

L'impost es basa en el concepte de la sostenibilitat vist de manera integral i, de fet, ja s'han invertit 100 milions d'euros en projectes de conservació del paisatge i a incentivar economies lligades al sector primari. La resta dels doblers s'han destinat a la millora del patrimoni cultural, i a habitatge, 26 milions. La millora del finançament ha de respondre a Educació, Sanitat i fer polítiques d’habitatge. MÉS per Mallorca només es deu als ciutadans i ciutadanes de les Balears i per això hem de ser molt exigents amb l’Estat, per reclamar i que posi en marxa aquesta millora del finançament. De manera sobirana, hem aplicat un impost que vol donar als criteris ambientals.

El discurs del PSIB durant aquesta campanya s’ha centrat molt en temes ambientals, com la transició energètica. Han tret profit de les fites de les quals la vostra formació presumeix?

El segell de les polítiques que ens han fet avançar en l'àmbit europeu és de MÉS. El PSIB s'ha sumat a aquesta força avantguardista. Volem millorar la vida en aquesta terra i la gent que hi visqui, tothom que s'hi sumi, endavant. La llei de canvi climàtic, el decret per protegir la posidònia i la llei de residus són gran exemples de la nostra gestió.

Com desplegareu aquestes normatives al Consell?

El pla sectorial de residus aprovat a la institució insular camina en paral·lel amb la Llei de residus, sota la màxima: no hi ha millor residu que aquell que no es genera. També es posa èmfasi en la cultura dels plàstics d'un sol ús, amb la intenció de canviar les dinàmiques. Qui menys recicla, menys paga. A més, al pla d'obres i serveis s'ha avançat per dotar els ajuntaments de recursos perquè avancin cap a projectes que frenin el canvi climàtic, com punts de recàrrega de vehicles elèctrics.