PARLAMENT

Bauzá aprovà el triple de decrets llei que el Pacte

El Govern presidit per Francina Armengol ha batut el rècord de lleis aprovades, amb 53, quan encara queden mesos per acabar la legislatura

El Govern presidit per José Ramón Bauzá va aprovar el triple de decrets llei que l’actual executiu del Pacte. Mentre que Bauzà va recórrer a aquesta figura en un total de 29 ocasions, el Pacte només ho ha fet 9 vegades. Això sí, l’executiu de Francina Armengol ha batut el rècord de lleis aprovades durant una legislatura, amb 53. “El decret llei té una naturalesa d’urgència i necessitat i el seu ús ha d’estar motivat. És una figura que no necessita passar pel Parlament, que només el valida. El seu calendari d’execució és molt més breu que en el cas d’una llei”, explica el politòleg Biel Payeras. El problema és que moltes vegades se n’abusa i al final “no queda clar quina és l’urgència”. “Sobretot ho fan els governs amb majoria absoluta”, continua Payeras. “D’aquesta manera s’estalvien temps i no han de debatre”.

Un dels primers decrets llei que aprovà Bauzá durant la seva legislatura, i que generà molta polèmica, va ser el que designà Antonio Gómez com a director de l’ens públic. Però la majoria dels decrets de l’expresident popular varen ser per aprovar una bona part de les retallades que marcaren la legislatura.

Però, sense dubte, el decret estrella de la legislatura de Bauzá va ser el del Tractament Integrat de Llengües (TIL). El Consell de Govern el va aprovar l’abril del 2013 i el Tribunal Superior de Justícia en va suspendre l’aplicació el setembre del mateix any. Però l’executiu de Bauzà va decidir recórrer a un altre decret llei per poder-ne assegurar l’aplicació.

La urgència i la necessitat no varen estar justificades en molts de decrets de la passada legislatura, com el d’ordenació farmacèutica, el de suport als emprenedors o el destinat a potenciar la qualitat, la competitivitat i la desestacionalització turística. Cal subratllar que Bauzá va gaudir d’una àmplia majoria (34 dels 59 diputats) i que no podia al·legar manca de suports parlamentaris per recórrer a aquesta figura legislativa.

El Govern presidit per Francina Armengol quedarà lluny de la marca establerta per Bauzá. L’Executiu ha aprovat 9 decrets llei aquesta legislatura, ja a les portes de les eleccions del proper mes de maig. El primer decret llei que aprovà el Pacte va servir per suspendre durant sis mesos la concessió de llicències comercials a grans superfícies. Urbanisme, Transport i Habitatge han estat algunes de les àrees a les quals s’han aplicat decrets llei. El darrer de tots ha servit per atorgar les ajudes als afectats per la torrentada que afectà el Llevant mallorquí el passat 9 d’octubre. “En un cas així, s’entén que cal actuar ràpid. És un clar exemple d’urgència i necessitat”, diu Payeras.

Una de les diferències entre el decret llei i la llei és que aquesta darrera “té voluntat de consolidació”, segons Biel Payeras. “Hi ha el risc que el decret sigui reversible quan canvia el color polític”, afegeix. De fet, una de les primeres mesures del Govern de Francina Armengol va ser enterrar de manera definitiva el TIL. L’Executiu va desistir dels recursos interposats pel seu antecessor contra la sentència del TSJIB que l’anul·lava.

Quant a les lleis aprovades aquesta legislatura, algunes de les més importants varen veure la llum a les sessions extraordinàries que el Parlament dugué a terme el passat gener. L’oposició criticà el Govern per voler aprovar normatives a correcuita i no haver fet els deures. “Les lleis són fruit d’un consens i d’un debat, i deriven d’un joc d’equilibris, sobretot en el cas d’un govern de coalició que necessita arribar a pactes”, explica Payeras. “Els pactes possibiliten un debat social i allunyen la crispació”, afegeix. Normatives com la Llei agrària o la de residus han implicat un llarg procés de negociació amb els diferents sectors implicats, encara que, com assenyala el politòleg, “és impossible que tothom estigui conforme amb cada llei”. “La política consisteix en la gestió del conflicte, i perquè una part guanyi, l’altra ha de perdre”, diu. La Llei de l’impost de turisme sostenible, la de la renda social garantida, la Llei LGTBI, la d’igualtat, la de fosses, la de benestar social, la d’habitatge i la de les corregudes de toros han estat algunes de les normatives més importants que han vist la llum des que el Govern del Pacte es posà en marxa, el 2 de juliol de 2015.

EDICIÓ PAPER 30/11/2019

Consultar aquesta edició en PDF