L'Audiència Nacional proposa jutjar tota la família Pujol Ferrusola per organització criminal

El jutge De la Mata considera que van enriquir-se durant dècades amb activitats corruptes

Set anys després d'imputar el primogènit de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol Ferrusola, i tres després d'enviar-lo a la presó de manera preventiva –en va sortir al cap de vuit mesos– el jutge de l'Audiència Nacional José de la Mata ha donat per tancada la instrucció de la peça principal del cas Pujol. I conclou el que ja apuntava en alguns dels seus escrits: que la família Pujol Ferrusola –pare, mare i els set fills– van formar una "organització criminal" per enriquir-se durant dècades amb activitats corruptes. En una interlocutòria de més de mig miler de pàgines, De la Mata proposa enviar tota la família a judici al considerar que els fets investigats són constitutius dels delictes d'organització criminal o associació il·lícita, blanqueig de capitals, contra la hisenda pública (només el primogènit deuria 7,5 milions d'euros d'IRPF) i falsedat documental.

Ara s'obre un temps perquè les parts presentin els escrits d'acusació –en què la Fiscalia establirà les possibles penes– o demanin l'arxiu de la causa i, en funció d'això, l'Audiència Nacional decidirà si seu tota la família Pujol, així com la trentena de persones investigades. En l'organització criminal, a més de la família, també hi hauria l'exdona del primogènit, Mercè Gironés; a més de Carles Vilarrubí, Francesc Robert Ribes, Bernardo Domínguez, Luis Delso, Josep Cornado i Elvira Vidal.

Segons De la Mata, la família Pujol va aprofitar la seva "posició d'ascendència en la vida política, social i econòmica catalana durant dècades" per acumular un "patrimoni desmesurat, directament relacionat amb percepcions econòmiques derivades d'activitats corruptes". De fet, el jutge subratlla que part de les activitats van coincidir durant els anys de Pujol a la presidència de la Generalitat, entre el 1980 i el 2003. De la Mata és, de fet, el mateix jutge que porta la instrucció del cas 3%, que implicaria el pagament de comissions il·legals a canvi de concessió d'obra pública.

L'herència de l'avi Florenci no va existir

El jutge desmunta el principal argument de l'expresident Pujol: que la fortuna sense declarar provenia de l'herència del seu pare, Florenci. La resolució assenyala que, si bé l'origen de part del patrimoni és desconegut, "no existeixen indicis sòlids" que fos un llegat familiar. És més, De la Mata destaca que durant tota la investigació no s'ha aportat cap prova que doni veracitat a aquesta versió a la qual es va aferrar l'expresident Pujol per demanar disculpes als catalans. En la interlocutòria es destaca que, "paradoxalment", cap dels investigats diu tenir coneixement d'on es va dipositar l'herència, quines entitats bancàries la van administrar i com va arribar a Andorra. De fet, el magistrat considera que el fet que tots aportessin el mateix pretext demostra que "la confabulació i l'organització criminal s'estén fins a l'actualitat". En aquest sentit, imputa el delicte de falsedat documental a l'expresident i al seu fill gran per alterar part de la documentació de comptes a Andorra.

Estirant el fil, el jutge arriba a la conclusió que l'origen d'aquests fons no és una herència sinó pagaments il·lícits de terceres persones. En la majoria de casos estarien vinculats a diferents empreses que feien pagaments milionaris a la família Pujol "dissimulats" a través de diferents estructures societàries més o menys sofisticades radicades en paradisos fiscals, així com diferents tipus de contractes. De la Mata assenyala que tots aquests "contractes simulats" trobaven normalment la contraprestació en l'exercici d'influències concretes per part de la família Pujol Ferrusola a través d'adjudicacions, requalificacions urbanístiques i adjudicacions de concessions per tot el territori català. En altres casos, el magistrat detecta donacions pel simple fet de tenir el suport de la família en futurs negocis.

Un dels exemples és l’abocador de Vacamorta, situat al municipi de Cruïlles, impulsat en l'últim govern Pujol i ara aturat per ordre de la justícia. Els guanys atribuïbles a Jordi Pujol Ferrusola en aquella operació ascendeixen, segons el que es desprèn de la instrucció, a 5,3 milions d’euros, tot i la dificultat per seguir-ne el rastre. Per ocultar-se, la participació del primogènit es va canalitzar a través de la societat danesa Nordic ApS, que en la instrucció s’ha determinat que pertany a Rakestone Limited, que a la seva vegada està dominada per la societat Intertrust Limited –totes dues ubicades a l’illa de Man–, controlada en última instància per Pujol Ferrusola.

De la "mare superiora" al "capellà de la parròquia"

De la Mata situa tant l'expresident de la Generalitat com la seva dona al capdavant de l'organització criminal. Just per sota, el primogènit: Jordi Pujol Ferrusola. I en la resta de tasques econòmiques de "distribució" del capital a Andorra o en altres paradisos fiscals per mantenir-lo ocult, així com també en fundacions, la resta de fills: Josep, Pere, Oleguer, Oriol, Marta i Mireia. En el cas dels tres primers, destaca que en algun dels casos assumien la tasca del primogènit, mentre que a les filles les circumscriu a tasques de preservació del patrimoni familiar, tant a Espanya com a l'estranger.

Júnior, l’home que va entendre la importància de dir-se Pujol

El jutge recorda que Marta Ferrusola es feia dir "mare superiora de la congregació" en el llenguatge en clau per enviar diners a Andorra i que el seu fill primogènit era el "capellà de la parròquia", que tenia la màxima capacitat de gestió. "Reverend mossèn, soc la mare superiora de la congregació, desitjaria que traspassés dos missals de la meva biblioteca a la biblioteca del capellà de la parròquia i ell et dirà a qui se li ha de col·locar", deia una nota manuscrita de la dona de l'expresident en què demana a un gestor andorrà traspassar dos milions de pessetes a un compte del seu fill.

La versió de l'instructor contrasta de ple amb la que van donar tant Pujol pare com Ferrusola davant del jutge fa ja més de quatre anys. L'expresident va negar que conegués els negocis dels seus fills. I el seu fill gran atribueix els ingressos milionaris que va aconseguir a la feina d'intermediació o assessorament que feia a les empreses –quan va comparèixer al Parlament es va definir com un "dinamitzador econòmic"–. El magistrat, però, afirma que les feines d'assessorament no van existir mai. "No hi ha la més mínima evidència que els serveis existissin [...]. I en molts casos les parts que van intervenir als negocis afirmen rotundament que la intermediació no va existir en cap cas".

En una primera etapa, relata el jutge, la família tenia el capital il·lícitament obtingut amagat en diferents productes bancaris i comptes obertes en entitats de diferents països, entre ells Andorra. En aquest temps van alimentar els comptes amb ingressos "il·lícits", generalment amb efectiu "per garantir l'opacitat" i "distribuint les quantitats entre els membres de l'organització". Després tota la família, també simultàniament i seguint les ordres del fill gran, van cancel·lar els comptes per canviar-los a un altre banc, també a Andorra (d'Andbank van passar a BPA). Alguns dels Pujol, en aquests anys, també van adquirir estructures societàries "opaques" en què van transferir capitals amb a finalitat "declarada i admesa" d'ocultar-los a Hisenda, segons De la Mata.

Per blanquejar els diners, el primogènit presumptament feia servir societats merament instrumentals, ja fossin seves o de tercers, i testaferros, i movia grans quantitats de diners en efectiu. També se simulaven operacions per poder fer els ingressos. El 2014 alguns membres de la família van optar per regularitzar la seva situació amb Hisenda. Altres per continuar en l'"opacitat" i Jordi Pujol Ferrusola, en particular, per dirigir els seus recursos cap a Mèxic. 

El quasi un segle del gran animal polític català

De la Mata tanca així un llarg capítol. Els set anys d'instrucció han anat de la mà del declivi polític de l'expresident de la Generalitat. Jordi Pujol va complir fa poc més d'un mes 90 anys totalment allunyat de la vida pública.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF