L'Audiència Nacional absol Trapero, Soler, Puig i Laplana per l'1-O

Tomba el criteri de la Fiscalia i esmena la “col·laboració” dels Mossos amb l’1-O que va apuntar el Suprem

L’Audiència Nacional absoldrà aquest dimecres el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, l’ex director general Pere Soler, l’ex secretari general d’Interior Cèsar Puig i la intendent Teresa Laplana dels delictes de sedició i desobediència, segons va avançar dimarts la Cadena SER. La sentència es notificarà oficialment als procuradors a les 9.30 h, però aquest dimarts diversos mitjans ja van publicar la resolució del tribunal, que tomba contundentment el criteri de la Fiscalia. No veuen sedició ni desobediència els jutges Francisco Vieira i Ramón Sáez, que deixen en minoria la presidenta, Concepción Espejel, defensant la condemna per sedició.

En el tram final del judici, la Fiscalia va fer un moviment d’última hora: va canviar l’acusació per a Trapero, Soler i Puig de rebel·lió a sedició -cosa que rebaixava les penes d’11 a 10 anys de presó i inhabilitació absoluta- i va afegir com a alternativa una condemna per desobediència. En aquest cas, el ministeri públic els reclamava un any i vuit mesos d’inhabilitació i una multa de 60.000 euros. Per a la intendent Teresa Laplana, la Fiscalia ja demanava quatre anys de presó per sedició el 20-S, i així ho va mantenir fins al final. En el seu cas, l’alternativa de la desobediència quedaria en un any d’inhabilitació i 30.000 euros de multa.

La batalla de l'absolució de Trapero

Però ni tan sols aquesta rebaixa substancial ha convençut el tribunal. L’absolució, redactada pel magistrat progressista Ramón Sáez i a la qual s’ha adherit Francisco Vieira, representa un cop a la conclusió a què havia arribat el Tribunal Suprem en la sentència del judici del Procés. Manuel Marchena va deixar dit que els Mossos havien col·laborat amb el Govern per fer possible el referèndum, i justificava així la condemna de l’exconseller d’Interior Joaquim Forn, però ara aquest relat queda en entredit amb la innocència del màxim responsable operatiu de la policia catalana en aquell moment. Trapero va subratllar en totes les seves declaracions, tant en instrucció com als judicis del Suprem i l’Audiència Nacional, la seva distància respecte els plans de Carles Puigdemont. Va posar especial èmfasi en les reunions del 26 i 28 de setembre al Palau de la Generalitat, en les quals va demanar a l’expresident que desconvoqués el referèndum, així com en la seva posada a disposició del TSJC per si calia detenir els membres del Govern.

De los Cobos, en entredit

Però el relat de la Fiscalia es va mantenir gairebé inalterable defensant la suposada sintonia dels Mossos amb la resta d’actors de l’independentisme. La principal font acusatòria era el coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos, responsable de la coordinació policial per al referèndum, ara durament desacreditat per la sentència de l’Audiència Nacional. El testimoni de Ferran López, mà dreta de Trapero, trencava aquesta línia argumental perquè no va estar mai acusat -va ser nomenat nou cap dels Mossos després del 155-, tot i que el 2017 va ser l’encarregat de traslladar el criteri de la prefectura del cos en la interlocució amb la resta de cossos policials i, especialment, amb De los Cobos.

Per bé que el pes de la causa requeia sobre Trapero, la Fiscalia demanava els mateixos anys per a Soler i Puig, que també queden deslliurats d’una desena d’anys de presó al no quedar provat que fossin responsables de la sedició que el Suprem va dictaminar que va existir. La sentència no és ferma i, si la Fiscalia recorre, el Suprem resoldrà.

De què acusava la Fiscalia a cada acusat?

Josep Lluís Trapero, major dels Mossos

La Fiscalia veia Trapero com un actor imprescindible del camí cap a la independència perquè la suposada passivitat dels Mossos durant el referèndum permetria que es desenvolupés la votació amb normalitat. Criticava que prioritzés la pau social a l’impediment de la consulta.

Pere Soler, director general dels Mossos

El ministeri públic va recriminar durant el judici que Soler proposés querellar-se contra el fiscal superior de Catalunya els dies previs a l’1-O i que fos nomenat amb l’entrada de Forn al Govern, en un senyal de possible connivència entre la policia i l’executiu.

Cèsar Puig, ex secretari general d’Interior

L’acusació amb menys proves era la que es dirigia contra Puig, a qui només es retreia que mantingués contacte amb l’ex secretari general d’Economia Josep Maria Jové durant un escorcoll de la Guàrdia Civil a la seu d’Unipost de Terrassa el 19 de setembre de 2017.

Teresa Laplana, intendent dels Mossos

A Laplana la Fiscalia l’acusava de ser la responsable operativa dels Mossos durant el 20-S a Economia i li retreia no haver ordenat actuar contra els manifestants. Tots els alts càrrecs del cos van remarcar que Laplana no tenia competències.

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF