Política 07/09/2018

Arxivada la denúncia contra 14 persones per arrencar símbols independentistes a la Ribera d’Ebre i el Baix Camp

El jutjat sosté que no hi ha motius per acusar-los dels delictes de danys al mobiliari urbà i furt

Acn
3 min
La carretera que condueix a la presó del Catllar on es troba Carme Forcadell plena de llaços grocs

FalsetEl jutjat número 1 de Falset ha arxivat les diligències obertes contra les 14 persones que el 17 d’agost a la matinada van ser identificades pels Mossos d’Esquadra perquè arrencaven llaços grocs i símbols independentistes en diverses poblacions de la Ribera d’Ebre i el Baix Camp. A més, quatre particulars van presentar denúncia contra el grup, entre els quals hi havia un agent de la Guàrdia Civil.

En la interlocutòria, però, el jutjat considera que no concorren els elements integrants dels delictes de danys al mobiliari urbà i furt de què els acusava la policia catalana. En aquest sentit, en la resolució el jutge subratlla que les persones que retiren “símbols polítics” actuen “amb finalitats molt diferents de l’obtenció d’un benefici o avantatge econòmic”, un element que resulta bàsic, diu, per apreciar el delicte de furt.

A més, el jutjat relativitza els danys denunciats –una esgarrapada en un cartell de ‘Municipi de la República Catalana’ i haver tallat les cordes on s’hissava una estelada– i afirma que, en tot cas, poden suposar una infracció de la llei de protecció de seguretat ciutadana, l’aplicació de la qual no correspon al jutjat.

La denúncia dels Mossos

Els Mossos d’Esquadra van lliurar al jutjat de Falset un atestat en el qual 14 persones constaven com a denunciades per un presumpte delicte de furt i danys. L’atestat es va instruir arran de l’actuació dels agents i recollia també les denúncies dels quatre particulars. En concret, es denunciava el furt d’una bandera estelada penjada al pal ubicat davant el pavelló firal de Móra la Nova –valorada en 126 euros–; de dues pancartes, una amb la llegenda "Llibertat presos polítics" i una altra amb la representació d’una boca tapada, ubicades a la façana del consistori; d’una bandera estelada penjada en un pal de propietat privada ubicat al passeig de Sant Isidre de Tivissa –valorada en 122 euros–; i de dues pancartes, tres llaços grocs de plàstic i estendards situats a la població de Vandellòs –valorats en 110 euros–. Igualment, es van denunciar els danys ocasionats al cartell ubicat a l’entrada de Móra la Nova de "Municipi de la República Catalana", així com el tall efectuat en el sistema de cordes del pal situat al pavelló firal.

El furt, desestimat

El jutjat considera que no concorren els elements integrants dels delictes imputats i conclou que “resulta evident la total absència de l’ànim de lucre en relació amb el delicte de furt imputat”. Segons la interlocutòria, és “de coneixement públic l’existència de grups de persones que, en el marc de la situació política existent a Catalunya, estarien col·locant i traient diversos signes i símbols polítics que, si bé poden ser de propietat particular de persones o entitats concretes, obren amb finalitats molt diferents de l’obtenció d’un benefici o avantatge econòmic, element intencional del delicte que resulta bàsic per a la seva apreciació”.

Els danys, relativitzats

D’altra banda, en relació amb el delicte lleu de danys imputat, el jutjat diu que cal tenir en compte que els danys denunciats “són unes esgarrapades efectuades sobre el cartell ubicat a l’entrada de Móra la Nova, així com el tall en les cordes del pal on es trobava hissada una de els banderes estelades sostretes”. El jutge sosté que “els danys constitutius de delicte són, segons reiterada jurisprudència, aquells que impliquen la destrucció parcial o total o la inutilització amb pèrdua d’eficàcia, productivitat o rendibilitat”.

“Tenint en compte això i observant les fotografies incorporades a l’atestat, no s’observa destrucció o inutilització del bé, per la qual cosa no existeix cap delicte de dany, sense perjudici que el possible deslluïment de béns pugui, en el seu cas, situar-se dins les infraccions de la llei 4/2015 de protecció de seguretat ciutadana, l’aplicació de la qual no correspon al jutjat”, afegeix el magistrat.

La resolució, dictada el 28 d’agost, no és ferma i s’hi pot interposar un recurs de reforma o subsidiari d’apel·lació.

stats