Armengol: "Per cada metge que se'n va anar la legislatura passada en varen venir vuit"

La presidenta del Govern balear reconeix que la situació a la sanitat balear és "més complicada" després de la impugnació del decret del català

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha negat aquest dimarts que el decret del català sigui un obstacle per atreure metges i personal sanitari a les Balears i ha assegurat que "per cada metge que se'n va anar la legislatura passada, molts per problemes d'habitatge més que de llengua, en varen venir vuit", segons ha publicat l'agència Efe.

"A les Balears mai no hem tingut cap problema lingüístic", ha assegurat Armengol en un fòrum empresarial a Madrid, en resposta a una pregunta sobre la impugnació acordada pel Tribunal Superior de Justícia de les Balears del decret del català a la sanitat, davant un recurs del CSIF.

Armengol ha defensat la "riquesa" que suposa tenir dues llengües oficials i ha assegurat que "Andalusia té més problemes per captar personal sanitari que les Balears" i que "l'idioma no és el problema".

"Fa molts anys que no tenim una forta inversió en medicina i una aposta clara per la formació sanitària", ha dit la presidenta balear, qui també ha recordat que la passada legislatura es va crear a les Illes la facultat de Medicina. 

La presidenta ha explicat davant els empresaris que han assistit a l'Executive Forum Espanya a l'hotel Palace de Madrid, que el decret de sanitat aprovat pel Govern "No exigeix a ningú que sàpiga català". Ha detallat que el decret permet a tothom que vulgui presentar-se a les oposicions per personal sanitari fer-ho "sabent català o no", però establia que, una vegada aconseguida la plaça, tenen dos anys per acreditar uns coneixements mínims de català si volen optar a la carrera professional.

"No perds la plaça, però si vols optar a més incentius econòmics, has d'aprendre català i acreditar-lo", ha dit. Armengol ha insistit que aquest decret és el que s'ha impugnat i que la norma que exigeix el català com a requisit és una altra, una llei. "Qui ho ha impugnat ho ha fet fatal i la situació és més complicada del que ens agradaria, perquè això estava pactat en la mesa sectorial, no amb el suport de tothom, però sí majoritari", ha assegurat.

La presidenta balear ha defensat la necessitat de respectar la llengua pròpia i de garantir que, quan algú va al metge, pugui expressar-se en la seva llengua materna i l'entenguin. "És un dret lingüístic que la gent que té un altre idioma entén, que s'ha d'intentar garantir des de l'Administració Pública i això no té res a veure amb tenir o no tenir professionals adequats", ha insistit. 

La presidenta demana el fons d'insularitat del REB

Armengol també ha reivindicat durant l'acte que els pròxims pressupostos generals de l'Estat incloguin el nou fons d'insularitat lligat al REB per "compensar el dèficit històric d'inversió estatal a les Illes".

La presidenta també ha reclamat al nou govern d'Espanya el desenvolupament de la part fiscal del REB, que va tenir el suport de la majoria dels partits en el Congrés, i que abordi la reforma del sistema de finançament autonòmic pendent des del 2014 i que "no es pot retardar més", segons ha assegurat. 

Armengol considera que la "cohesió territorial" és clau en aquesta legislatura i "tal vegada el desafiament més gran" perquè "exigeix el desenvolupament de competències, cosa que permet a cada autonomia avançar segons el ritme que la seva societat demana", ha dit.

La presidenta ha opinat com la ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero, i ha indicat que el sistema de política fiscal s'ha de basar a aportar en funció de la capacitat i rebre en funció de les necessitats. "El sistema de finançament ha de ser transparent i capaç d'atendre necessitats molt diferents, solidari i que garanteixi suficients recursos per als qui no els tenim", ha reivindicat.

Armengol ha insistit que les Balears no han estat tractades com es mereixen. "Fa anys que som els darrers en finançament per part de l'Estat" i ha considerat "imprescindible" una actualització de la inversió pública a la comunitat autònoma. "L'Administració Pública de les Balears és pobra; el nostre esforç per garantir nivells de serveis públics és molt major", ha afirmat la presidenta, que també ha reclamat una "major autonomia fiscal".

A més, la presidenta ha defensat com a exemple el Govern balear i ha dit que tenir "vertigen de la coalició" del govern estatal és "desconfiar del diàleg i de la suma d'idees". En la seva opinió, "és un escenari que dona més que mai l'ocasió d'aportar i crear majories àmplies entorn d'assumptes essencials".

Armengol ha descrit el nou govern com l'inici d'una etapa que "ha d'estar marcada per la col·laboració institucional i el diàleg lleial" i ha demanat "un govern de l'Estat que cregui en el model autonòmic i s'impliqui en el finançament d'infraestructures bàsiques com les de transport col·lectiu, depuració d'aigües i generació energètica". "Per això defensam una visió més federal que ens permeti superar una situació de desequilibri quasi sempre a favor de l'Estat", ha assegurat.

EDICIÓ PAPER 22/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF