Aquest any no hi seré

Barcelona“Tornarem a fer història”. Amb aquesta contundència es va expressar ahir el president de l’ANC, Jordi Sánchez, després de donar els últims detalls de la manifestació descentralitzada de diumenge. “Les cinc ciutats estaran plenes”, va insistir amb optimisme. Les entitats sobiranistes estan convençudes que la principal mobilització de l’Onze de Setembre tornarà a ser un èxit de participació. No amaguen, però, que el nombre d’inscrits és més baix que el de Diades anteriors: 342.000 (un 20% menys que el 2015). I malgrat que aquesta xifra és sempre molt inferior al nombre de persones que finalment surten al carrer, n’hi ha que han decidit que, després de mobilitzar-se quatre anys, aquest 11-S es quedaran a casa. Els motius? Cansament, desencant o el convenciment que són els polítics els que han d’empènyer ara el procés.

“He estat a totes les manifestacions de la Diada i he participat en l’organització de la majoria, però penso que aquest any ja està bé”, explica el José Antonio. Nascut fa 27 anys a Torrefarrera (Segrià), soci de l’ANC i militant de Convergència (ara PDC) des de fa anys, creu que les últimes Diades, la votació del 9-N i les eleccions del 27-S ja van servir per quantificar una majoria a favor de la independència, per la qual cosa tornar a omplir els carrers és “redundant”. “Cada cop hi ha més gent cansada de sentir parlar del procés i no veure cap pas endavant”, lamenta, i sentencia: “El que cal ara és fer una Constitució, votar-la i ratificar-la entre tots”.

Estem vivint d’una utopia?

La sensació que després de quatre anys “no canvia res” és la principal raó per la qual la Sara, mestra igualadina de 40 anys, ha decidit no manifestar-se aquest any. Si bé insisteix que continua tenint el “vot molt clar” a favor de la independència, creu que les entitats no han fet tanta difusió dels actes com altres anys i que “l’embranzida i la motivació de fa quatre anys no són les d’ara”. “Els polítics ens diuen que tot tira endavant, i els donem confiança, però cal que ens expliquin què s’ha fet, on som i si la independència és possible o estem vivint tots d’una utopia”.

Qui veu l’estat propi cada vegada més lluny és la Isabel, barcelonina de 60 anys, acabada de jubilar. Explica que va assistir a les quatre últimes manifestacions de l’ANC i Òmnium “amb molt de sentiment”, però que aquest any està molt “desencantada” i prefereix quedar-se a casa. “Tinc clar que l’objectiu és la independència, però veient com ho estan fent els polítics, que no s’aclareixen entre ells, penso que serà molt difícil”, argumenta.

El Ferran tampoc se sumarà als actes. Aquest professor universitari de 25 anys, nascut a Girona, creu que si les forces independentistes volen “estar a l’alçada d’una expectativa ciutadana tan alta” han de donar “resultats constatables”. En cas contrari, es genera “cert desencant”, diu, i hi afegeix: “La força de convocatòria no és eterna”. Potser per això el Marcel, enginyer de Queralbs (Ripollès), tampoc es mobilitzarà diumenge. Té 30 anys, però en fa pocs que es va sumar al “carro” de la independència. Va assistir tant a la V (2014) com a la Via Lliure (2015) i continua pensant que l’estat propi és “una eina que ens pot ajudar a viure millor”, però considera que les reivindicacions dels últims anys “no han servit per a res”. “Els polítics haurien d’estar lluitant pel dia a dia de la gent, i amb l’excusa de la independència no ho estan fent”.

La majoria dels entrevistats auguren que aquest any hi haurà menys gent a la mobilització de la Diada, però deixen clar que això no suposarà un retrocés en el suport a la independència. “La manifestació continuarà sent un èxit de cara al món, però si de veritat volem ser independents no hem de sortir al carrer, sinó trencar amb Espanya”, resumeix el José Antonio.