PROPOSTA PER LES ILLES

Antoni Pastor: "No necessitam persones com Antich, que va sortir per no votar contra el 155"

“El pacte no el decidiré jo, no em sentiria còmode ni amb Ciutadans ni Podem”

Potser Antoni Pastor no necessita presentació. Té una llarga trajectòria política que va encetar el 1995 com a regidor d’Esports a l’Ajuntament de Manacor, però cal recordar-ne algunes fites. Va ser batle de Manacor i diputat al Parlament de les Illes Balears fins al 2015, elegit en tots dos casos sota les sigles del Partit Popular. Les discrepàncies constants amb el president del partit i del Govern de les Illes Balears, José Ramón Bauzá, especialment en la política lingüística, varen precipitar la ruptura d’ambdós. Pastor va trencar la disciplina de vot del grup parlamentari popular, va votar contra la Llei de la funció pública amb què es pretenia que el català deixàs de ser un requisit per accedir a l’administració pública, li varen obrir un expedient i el varen expulsar del PP. Des de llavors i fins a final de legislatura, va actuar com a diputat no adscrit. El 14 de març va anunciar que s’incorporava a El Pi amb Jaume Font i Josep Melià. N’ha estat el vicepresident. Aquesta legislatura és el portaveu de la formació al Consell de Mallorca. Ara, n’hi ha que donen per acabada la seva carrera política.

Antoni Pastor deixa la política o se’n va d’El Pi?

Primer he d’acabar la legislatura; el que vindrà després no ho sé. Tenc coses pensades, res decidit.

Així, no ho teniu clar?

Poden passar moltes coses. Som membre del partit i m’agradaria continuar-hi.

No us enteneu amb Jaume Font?

Sí, som dues persones i cadascuna té la seva manera de pensar. Qui decideix dins el partit és Jaume Font, jo no tenc cap càrrec de responsabilitat. Les decisions, no les prenc jo, segurament jo actuaria diferent. Les enquestes avalen la política d’El Pi. Jaume té tot el meu respecte.

De quines discrepàncies parlau?

Tenim punts de vista diferents en moltes coses, però en una gran majoria coincidim: un és més nacionalista i l’altre, més regionalista. No crec que sigui cap qüestió insalvable. De fet, el nostre espectre electoral és molt ampli: inclou des de nacionalistes fins a no nacionalistes, passant per regionalistes. No som com el Partit Popular, que ara és menys regionalista, o MÉS, que és menys nacionalista i més d’esquerres. No crec que només ens votin per una qüestió de llengua, d’identitat o de país, també ens voten per altres temes com el lloguer vacacional i la defensa d’un concert econòmic com el que té el País Basc o Navarra. A les darreres eleccions, MÉS es va estimar més anar amb Podem en lloc de fer una candidatura de país per defensar els interessos dels ciutadans de les Illes. Ningú ha aconseguit engrescar una coalició electoral per treure tres o quatre diputats.

Com Coalició Canària?

No a totes les legislatures el diputat de Coalició Canària és tan important com ara, però li han tret molt rèdit. No tenim la bonificació del 75% del descompte aeri, i ha governat el PP i ha governat el PSOE. Necessitam diputats que no estiguin sotmesos a altres voluntats, que només responguin als interessos dels ciutadans de les Illes Balears. No necessitam persones com Antich, que va sortir d’una votació per no votar a favor de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. No té res de valent, això. Ser valent és, per exemple, votar a favor dels interessos de les Illes Balears quan parlam de bonificacions aèries o dels doblers necessaris per a carreteres.

Vós vàreu ser valent quan votàreu contra la Llei de funció pública.

A mi em varen oferir sortir del ple o no anar-hi i dir que estava malalt. Però no em podia seure a la cadira d’un partit que estava en contra dels meus principis. Votar en contra del que tu penses o del que et demanen els ciutadans és de covards.

Pericay (Cs) diu: “Quan governem, derogarem el decret de català i impedirem que una situació semblant es pugui produir a qualsevol part d’Espanya”. Què us sembla aquesta afirmació?

És el resultat de no entendre la pluralitat i la riquesa d’Espanya. No es veu com una riquesa dels ciutadans que habiten les Illes Balears o Catalunya, o també Galícia i el País Basc. Els idiomes han de ser un element de cohesió, no de confrontació, i amb aquesta afirmació crec que coincideix bona part de la ciutadania. Alguna cosa devem haver fet malament d’ençà que es va aprovar l’Estatut d’Autonomia perquè un sector no accepti el català com a llengua pròpia. No es tracta només d’aprovar lleis, que també s’ha de fer, hem de ser capaços que la societat accepti majoritàriament la nostra llengua i que es vegi com una riquesa. Hem d’intentar fer entendre que conèixer el català és positiu.

Company tampoc afluixa i insisteix a dir que “el requisit del català és minvar la qualitat sanitària”.

Em sorprèn que caigui en aquestes afirmacions. Ciutadans s’ha erigit amb la bandera del no al català, però hi ha un electorat dins el PP que no hi està a favor. És un error no donar suport al decret de català a la sanitat perquè, per un costat, dona l’oportunitat als professionals a aprendre la llengua i, per l’altre, garanteix els drets dels pacients a expressar-se en català o castellà. Els ciutadans s’han de poder expressar en les dues llengües oficials, els hem de donar el mateix tracte. Per mi, aquest decret de català fa curt. El posicionament de Francina Armengol ha estat molt encertat, ha trobat un punt d’equilibri molt encertat.

Tornaríeu al PP amb Company o amb Prohems?

Jo, dins el Partit Popular, hi tenc molts amics; conec Company des de fa molts anys i Prohems, i fa molt bona feina i la respect. Tot i les discrepàncies viscudes, em sent molt orgullós de l’etapa dins el PP llevat del final. I crec que seria bo que el Partit Popular tornàs a ser un partit fort des de l’oposició o des del govern, encara que segurament el bipartidisme no tornarà mai més. A Company, l’únic que li desitj és molta sort i encerts, però des de la distància. Ningú m’ha proposat tornar-hi.

Qui ha fet més mal al PP de les Illes: Ciutadans o Bauzá?

Crec que Bauzá. Un partit que té 35 diputats i fa sortir al carrer 100.000 persones per protestar contra la política lingüística, no n’hi haurà cap altre mai. Gràcies a Déu forma part del passat. Avui en dia, el Partit Popular ha fet un alè que Bauzá no hi estigui al capdavant.

Quina ha estat l’etapa més difícil com a polític?

He viscut etapes difícils com la del pont del Riuet de Portocristo. La que m’ha passat més factura -tant en l’àmbit polític com personal i familiar, i amb complicacions de salut per la pressió que vaig viure- va ser quan m’expulsaren del partit. Varen emprar tots els recursos legals i no legals per llevar-me d’enmig.

I en el cas Mapau, hi vàreu estar imputat. Perquè no es repeteixin casos d’estratègia de captació de vot, considerau que seria millor modificar el dret a vot dels emigrants registrats al CEDA?

Es va fer molta feina, segurament no vaig fer cap estratègia. En cap cas la meva intenció va ser anar contra la llei. Crec que s’ha de deixar votar aquesta gent. A un alemany que viu aquí, ningú li qüestiona que pugui votar. S’hauria de conèixer la realitat d’aquesta gent; alguns varen fugir durant la Guerra Civil; eren set o vuit germans i varen partir per enviar doblers i ajudar la família.

Moltes vegades s’ha dit que Bauzá va fer bo Matas, tot i les causes judicials obertes i les sentències condemnatòries.

No vull comparar Bauzá amb qualsevol altre president, és una excepció que esper que no es repeteixi. És una legislatura per oblidar, i mira que ho tenia bé; va ser incapaç de fer veure a la gent l’herència enverinada d’Antich. Antich no va ser capaç d’aprovar els pressupostos, tot i que els 28 diputats del PP es varen comprometre a votar-hi a favor. La Comunitat Autònoma estava en fallida. El que sí que va tenir bo va ser el conseller d’Economia.

Si El Pi tingués la clau del futur govern, a qui la donaríeu, pensant que a un costat hi haurà Ciutadans i a l’altre Podem?

Per sort o per desgràcia, això ho decidiran altres persones. No em sentiria còmode ni amb Ciutadans ni amb Podem.

Us hauria agradat presidir el Consell de Mallorca?

La veritat és que sí, és molt semblant a un ajuntament. Tens l’oportunitat de ser molt proper amb la gent i en el Consell està quasi tot per fer. Jo m’hi vaig presentar conscient que no hi tenia gaires possibilitats.

Quin ha estat el millor president o presidenta de les Illes Balears?

El millor està per venir; ha de ser capaç d’aconseguir que el govern espanyol destini els recursos suficients als ciutadans de les Illes perquè puguem tenir el que ens pertoca i ens tractin amb la dignitat que ens mereixem. Tots els presidents han tingut coses negatives i positives, excepte Tòfol Soler, a qui no varen deixar governar. He de dir que la legislatura d’Armengol és bastant correcta, i això que jo era bastant escèptic.

Formau part de la junta local de Manacor d’El Pi com a membre nat. Quin temps fa que no us convoquen?

Quatre anys, ni a mi ni als regidors que hi varen entrar amb mi. Allà on no som benvingut, millor no ser-hi.

Us n’han donat una explicació?

No m’han dit absolutmanet res.

Segur que no us retirau? Quin serà el millor record que us endureu?

M’agradaria continuar en política, tenc l’escenari obert. Tenc molt bons records, però sobretot els tenc de Manacor: la majoria absoluta que vaig treure; el ple en què varen nomenar el batle Antoni Amer Garanya Fill Il·lustre per consens; i el millor: el dels regidors que se’n podien haver anat amb el PP i varen quedar al meu costat. Algun dia contaran el que els varen oferir, si volen. Jo no ho faré.

No podem acabar sense parlar de Catalunya. El 155 no s’hauria d’haver aplicat mai?

No, i el Govern de Catalunya no hi hauria hagut d’arribar mai, a la situació que ha arribat. Crec que no es va calcular la reacció del govern central. No vull dir que no estiguin carregats de raó, però el procés no estava suficientment madur. I vist el que hem vist, crec que han perdut una oportunitat històrica. Jo no em pensava mai que acabaria així, i ara els qui ho pateixen són els catalans, i les institucions catalanes i les famílies.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF