POLÍTICA

Antoni Noguera: “Les primàries de l’any que ve seran una gran sorpresa perquè hi haurà cares noves”

El coordinador de MÉS per Mallorca reivindica que l’entrada de MÉS a l’Ajuntament de Palma el 2015 va introduir “grans projectes” en el debat polític

Antoni Noguera (Palma, 1979) reivindica que l’entrada de MÉS a l’Ajuntament de Palma el 2015 va introduir “grans projectes” en el debat polític, com ara la creació de l’Oficina Antidesnonaments i el Bosc Urbà, que encara no s’ha inaugurat. Admet que cal accelerar els temps d’execució, però apunta que un canvi de model no es pot fer en quatre anys. L’actual coordinador de MÉS repassa amb la periodista Marta Terrasa la seva gestió com a regidor de Model de Ciutat de Cort i batle en el llibre Repensant Palma. Converses amb Antoni Noguera (Illa Edicions).

Què us ha motivat a fer aquest llibre? I per què ara?

La legislatura passada vàrem plantejar un model de ciutat que tenia un valor afegit perquè transcendia el període electoral. Consideràvem positiu que la base per pensar la Palma dels pròxims vint anys quedàs en un llibre. La pandèmia n’ha endarrerit la publicació.

Per què vàreu decidir escriure’l com una conversa?

Plantejàvem aquesta entrevista profunda com una manera íntima d’explicar moltes coses i crèiem que era el millor format. Especialment amb una periodista com Marta Terrasa, que és de Palma i ha viscut a Austràlia, Califòrnia i Barcelona, per la qual cosa té una idea de model de ciutat, amb el valor afegit d’estar especialitzada en cultura i tenir moltes inquietuds.

De quina fita tangible i acabada, de totes les que vàreu impulsar durant la vostra batlia, us sentiu més orgullós?

Dins de la premissa bàsica que el model de ciutat no es fabrica en quatre anys, destacaria l’Oficina Antidesnonaments, que n’ha evitat més de 3.000 d’ençà que es va posar en marxa el 2015, quan vàrem entrar al govern municipal. És l’emblema de la ciutat justa. També la restricció de fer més hotels al centre de la ciutat, que es va poder consensuar entre els veïns i els hotelers de Palma. Aquest acord és molt important.

En el llibre destacau l’efecte “beneficiós” de les restriccions al trànsit al centre de Màlaga. A Palma les patronals Pimeco i Afedeco han criticat que les limitacions de mobilitat de Cort “buiden” la ciutat.

No crec que el centre estigui despoblat. Una altra cosa és que la ciutat hagi tingut històricament un plantejament comercial neoliberal: com pot ser que en el mateix mapa s’ajuntin el FAN Mallorca i el projecte de les Fontanelles? L’enemic del comerç no és la mobilitat sostenible, ho són les grans superfícies comercials i les plataformes digitals, com ara Amazon. És cert, però, que hem de fer més esforços per facilitar que la gent vingui al centre i a la resta de barriades on també hi ha comerços. La legislatura passada es varen reconèixer per primer pic els locals emblemàtics.

Parlau de “cultura de la por” sobre la querella que la Federació Espanyola d’Associacions d’Habitatges i Apartaments Turístics us va posar després de regular el lloguer turístic als plurifamiliars de Palma. A què us referiu?

Quan defenses l’interès general perquè Palma sigui una ciutat per a qui l’habita, hi ha poders fàctics que judicialitzen la política amb querelles malintencionades i inventades. Cerquen crear por perquè no es prenguin decisions. També em va passar amb el cas del Casino, el Molinar port petit i el projecte de les Fontanelles. És un modus operandi que es va anar repetint al llarg de la legislatura, especialment sent regidor d’Urbanisme i, després, com a batle. Va ser un assetjament polític.

La querella finalment es va arxivar i lamentau que els denunciants “no hagin patit cap reprovació”.

Ha estat un camí mediàtic de tensió i l’oposició, malauradament, també ha jugat a aferrar-se a la cultura de la por. A més, és un procés que surt car perquè cal pagar advocats. Ells han aconseguit el que esperaven: enredar judicialment la situació, exposar l’Ajuntament i que nosaltres haguéssim de passar moments de tensió. Malgrat tot, hem deixat clar que no farem marxa enrere.

Deis que MÉS ha d’arribar a més col·lectius. Creis que el partit està aprofitant el seu pas per les institucions per millorar això?

Hem de fer l’exercici de pensar com volem que sigui el país dels pròxims vint anys i estam treballant perquè el partit tingui un corpus ideològic que permeti aquest plantejament. És evident que hem d’arribar a molta més gent, i no em referesc només als nouvinguts, també a les persones a les quals fins ara no hem arribat. El partit ara té quatre reptes: l’aprofundiment ideològic, crear una marca estable per presentar-nos a Madrid, fer les primàries per triar candidats nous i crear una organització juvenil autònoma però vinculada al projecte. Nosaltres som un valor afegit importantíssim. Si MÉS no estigués governant, no s’hauria aprovat el decret que protegeix el percentatge més gran de sòl rústic des de les Directrius d’Ordenació Territorial. Sense nosaltres, això no és possible i ho hem de socialitzar.

Defensau que la sobirania no es pot sustentar només en la identitat històrica i que ha de ser una eina d’inclusió. Què proposau?

Un projecte com el nostre ha de ser una eina vàlida per millorar la vida d’una gran part dels ciutadans. La sobirania ha d’estar vinculada -i crec que ho estam fent- a la justícia social, els valors republicans i els moviments socials. Hem de ser més inclusius en segons quins plantejaments.

La vostra pròxima passa després de la política municipal serà al Parlament o al Congrés?

He dit moltes vegades que em presentava com a coordinador del partit per coordinar-lo, no per ser candidat al Govern. Això és el que estic fent ara, vetlar perquè el partit tingui cara de victòria i tornem a treure uns bons resultats.

Però no descartau anar al Congrés.

No ho sé, no ho veig tan clar perquè tenim molta gent. Vicenç Vidal i Miquel Ensenyat serien bons candidats. Les primàries d’octubre de l’any que ve seran una gran sorpresa perquè hi haurà cares noves. Els pròxims candidats hauran de ser la marca del partit com a mínim els vuit anys vinents. El procés ha d’anar bé i el partit ha d’estar unit perquè ens hi jugam molt.

EDICIÓ PAPER 24/10/2020

Consultar aquesta edició en PDF