Publicitat
Publicitat

finances públiques

Montoro admet que està calculant les balances fiscals

No concreta ni el mètode de càlcul ni quan es publicaran, simplement augura que constataran que les comunitats amb més renda són les que més aporten al sistema

El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, ha ratificat que el seu departament ha començat a analitzar les balances fiscals. En la roda de premsa posterior al consell de ministres, Montoro ha explicat que les balances fiscals "són una eina útil" que tenen valor com a "elements clarificadors".

Montoro no ha volgut avançar ni la metodologia que es farà servir ni els terminis de publicació, només que anirà acompanyat de la reforma del finançament autonòmic, que entrarà en vigor el 2015. Com ell mateix ha admès, només ha desvetllat una "obvietat", com és que "des d'un territori amb més renda sempre hi haurà més aportació a les finances públiques"; és a dir, que els resultats no distaran de les balances fiscals fetes públiques a l'era Zapatero, en què es va posar de manifest que Catalunya i les Illes Balears eren de les comunitats que més aportaven independentment de la metodologia triada.

Hores abans, el ministeri d'Hisenda ja havia confirmat a l'ARA que està analitzant les balances fiscals, tal com ha revelat aquest divendres al matí el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, en una entrevista a 'El matí de Catalunya Ràdio'. Fonts d'Hisenda no han concretat, però, ni el mètode de càlcul que es farà servir ni quan es publicaran. Les balança fiscal és com es coneix la diferència entre el que l'Estat destina a Catalunya i el que ingressa en impostos dels catalans.

El ministre d'Hisenda va anunciar dijous als conselles autonòmics reunits en el Consell de Política Fiscal i Financera que el grup de treball que analitza el sistema de finançament està calculant les balances fiscals.

Mas-Colell va donar a conèixer les últimes dades de les balances fiscals a finals de maig, segons les quals Catalunya va registrar el 2010 un dèficit fiscal de 16.543 milions, l'equivalent al 8,5% del PIB. El govern de Zapatero es va comprometre a publicar les balances fiscals de les comunitats autònomes, però només ho va fer el 2008 i amb xifres del 2005. Aleshores el govern espanyol no va voler donar una única balança fiscal, sinó que en va donar sis: quatre de calculades segons el mètode del flux de benefici i dues pel flux monetari.

El març del 2011, el Congrés va aprovar una moció d'ERC pactada amb el PSOE i CiU que reclamava al govern espanyol publicar les balances del 2009, el primer any d'aplicació del nou model de finançament. L'acord va quedar en paper mullat amb les eleccions i l'entrada al govern del PP.

En declaracions a Catalunya Ràdio, Andreu Mas-Colell ha celebrat la "decisió" de l'Estat de calcular les balances i fer-les públiques, malgrat que "ho hauria d'haver fet fa molt de temps", i ha animat "altres organismes independents" a calcular-les, també.

Objectiu de dèficit superior a l'1,3%

Mas-Colell ha explicat, com ja va fer ahir, que en les pròximes setmanes hi haurà la reunió bilateral amb el ministeri d'Hisenda per tractar l'objectiu de dèficit i, malgrat que ha admès que "encara" no s'ha parlat de cap "xifra concreta", ha refermat que l'objectiu per a Catalunya serà superior a l'1,3%. Tanmateix, no s'ha estalviat crítiques pel fet que l'Estat no comparteixi amb les autonomies el marge atorgat per Europa, i ha subratllat que això posa de manifest com de "desequilibrada" és la relació que l'executiu espanyol manté amb les comunitats. En aquest sentit, Mas-Colell ha remarcat que el repartiment de l'objectiu de dèficit està "absolutament en desacord" amb el que estableixen les disposicions addicionals de les comunitats, que el xifren en un terç del total de l'Estat, i ha aprofitat per carregar contra "la força recentralitzadora" que està exercint l'executiu espanyol.

Pressupostos a finals d'any

Malgrat exhibir prudència, Mas-Colell ha dit que el més probable és que es puguin presentar els pressupostos a finals d'any. Tanmateix, ha admès que això depèn de diversos condicionants: que l'Estat estableixi definitivament el sostre de dèficit i que aquesta xifra permeti "treballar" i faci possible "que l'acord de legislatura amb Esquerra Republicana es pugui implementar com correspon", ha dit.

En tot cas, Mas-Colell ha assegurat que la Generalitat pot continuar "treballant" amb el decret de pròrroga pressupostària, actualment calibrada a l'1,2%, "uns quants mesos mes". Ara bé, ha admès que "no és sostenible" per a tot l'any.

Comptes "restrictius"

Mas-Colell ha reconegut que, més enllà de l'objectiu de dèficit que atorgui l'Estat per a Catalunya, els pressupostos d'enguany seran "restrictius" i caldrà continuar reduint despesa. De cara al 2014, el titular d'Economia ha admès que els marges per reduir despesa "ja s'estan exhaurint aquest any" i que, per tant, qualsevol ajust s'haurà de "centrar molt" a la banda dels ingressos.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF