Casado fulmina Alonso i situa Iturgaiz com a cap de la llista del PP i Cs a Euskadi

El president del PP basc s'havia oposat a l'aliança amb el partit taronja

El projecte d'Espanya Suma, tan proclamat pel PP, no va reeixir de cara a les eleccions del 10 de novembre perquè Cs encara confiava que podia ser un actor important de la dreta espanyola. Els pèssims resultats d'Albert Rivera eren una gran oportunitat per als de Pablo Casado per començar l'absorció en les eleccions gallegues i basques, que estaven previstes per aquest 2020, però la tossuderia de Génova ha topat amb la realitat del territori i, concretament, amb un dels barons que més distància havia mantingut amb el nou president del partit. Les traves que el president del PP basc, Alfonso Alonso, ha posat a la coalició amb Cs li han acabat costant el lloc. El secretari general dels populars, Teodoro García Egea, ha anunciat aquest vespre que el substituirà Carlos Iturgaiz, quinze anys eurodiputat i el 26-M relegat de la llista del PP al Parlament Europeu.

Fulminat per Casado, ha sigut el mateix Alonso, exministre de Sanitat amb Mariano Rajoy, el que ha anunciat la destitució en una piulada a Twitter: "Vull agrair tot el suport del Partit Popular basc, que és i serà sempre el meu partit", ha acabat. Egea, que s'ha negat a explicar els motius del relleu tot i la insistència dels periodistes, ha donat la versió que la decisió s'ha pres "de mutu acord" en una reunió a Madrid amb Casado. Fonts de Génova afegien que la "deriva" dels últims dies no era "satisfactòria" per a cap de les dues parts.

A Alonso no li va encaixar que les direccions estatals de PP i Cs negociessin des dels despatxos de Madrid la composició de les llistes, anunciades pel número dos del partit taronja, José María Espejo Saavedra. Encara menys que es guardés el segon lloc de la candidatura a Àlaba i Biscaia per a Cs, un partit que a Euskadi va obtenir l'1,1% dels vots en les últimes eleccions i que, per tant, que no té representació parlamentària. Per la seva banda, el PP va aconseguir el 8,8% dels sufragis en els comicis anteriors. "És inassumible", piulava dijous Alonso, que en un acte de rebel·lia es va negar a viatjar a Madrid per signar l'acord.

PP+Cs serà igualment la coalició de la dreta en els comicis bascos tot i Alonso, que ja no serà candidat, i a voluntat de Casado. Comença el "reagrupament", escrivia divendres a Twitter la portaveu al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo. La poca força del PP a Euskadi justificava, segons Casado, la unitat amb Cs per evitar l'atomització del vot, i Génova s'ha vist amb el poder de decidir per sobre d'Alonso. Amb tot, Egea li va traslladar "agraïment, reconeixement i afecte" a l'exministre, i va destacar la "generositat" d'Iturgaiz de posar-se al capdavant.

L'escenari ha sigut diferent a Galícia: l'indiscutible Alberto Núñez Feijóo va dir que no volia coalició i no n'hi haurà, també perquè allà els conservadors freguen la majoria absoluta i pràcticament no hi ha incentius per sumar esforços amb els taronges, igual d'irrellevants que a Euskadi. 


 
 
 

EDICIÓ PAPER 04/04/2020

Consultar aquesta edició en PDF