Alberto Jarabo: “Hi ha qui es considera català, jo em consider de barri; és més internacional”

PalmaExplica que la narrativa per fer documentals i per fer política s’assemblen molt. Diu que en tots dos casos cal documentació, fer un càsting de protagonistes i conèixer la majoria que pot generar una tesi comuna. Alberto Jarabo de moment no pensa a tornar a la seva feina anterior, el que vol ara és ser batle de Palma.

Com que veniu del món de l’audiovisual, quina pel·lícula us recorda la vostra experiència en la política?

Moltes vegades com a diputat m’he sentit com James Stewart a La finestra indiscreta. Què faig jo aquí?, sobretot pel fet d’estar fora del Govern i observant. Em faltava aquest punt de govern que tenien altres.

I a Podem?

Camins de glòria, amb el sentiment de caminar per un congost fràgil però fent coses històriques, diferents, que ens ha agraït la gent del carrer. Hem aportat alegria.

Quin balanç feis de la vostra feina al Parlament?

Des del principi ens vàrem definir com a grup de suport al govern, vàrem dir que seríem crítics en cas de no respectar-se els Acords pel Canvi. I dins el nostre grup va sortir gent que no volia donar-li suport. I nosaltres no podíem ser un grup d’atac al Govern.

Finalment, tres persones varen abandonar el grup parlamentari.

La maduració i el coneixement que hem adquirit ens posen en una situació molt millor que fa quatre anys. Tothom s’ha enriquit i està agraït i orgullós d’haver representat tot un moviment que ens ha duit fins aquí.

Hi ha hagut lluites de poder. S’ha parlat de rivalitat entre Laura Carmago i vós. Tres diputats han abandonat el grup parlamentari.

La lluita pel poder en política és consubstancial a la seva existència, però amb el pas del temps tots hem transcendit això i al final hem aconseguit tenir una bona relació entre persones que no ens coneixíem de res i que teníem prejudicis o objectius diferents. A poc a poc s’ha ordenat tot això i hem acabat la legislatura amb molta cohesió. Jo estic molt satisfet de com hem acabat.

Deis que sou un polític de barri. Això què significa?

Hi ha qui es considera català, jo em consider de barri, és més internacional. És un punt de vista que jo defens, i això políticament vol dir que entens com tenir cura de detalls que hi ha al barri. Això m’ho trob cada dia. M’és molt fàcil parlar amb tothom. Els polítics sempre ens hauríem de fer una pregunta: la mesura que volem prendre millorarà la relació del ciutadà amb la seva ciutat perquè la cuidi? El ciutadà vol ser feliç i el polític té l’obligació de fer feliç el ciutadà. Dins l’àmbit municipal vol dir que pugui sortir al carrer amb seguretat que els carrers estiguin nets, que tingui algú proper, com per exemple la Policia Local. Els ciutadans tenen moltes solucions. L’Ajuntament no és l’edifici de Cort, és el conjunt dels ciutadans que viuen en aquesta ciutat, i això falta en general.

Del que ha fet l’Ajuntament de Palma durant aquesta legislatura, què és allò que més us ha agradat?

Una campanya, que és la del ‘No és no’. Aquesta campanya i les polítiques d’igualtat d’Aligi Molina em semblen la sintonia perfecta d’on s’ubica la societat en un tema i com les institucions l’acompanyen. La gent, quan ho veu, pensa que s’està fent qualque cosa diferent, que s’està cuidant el ciutadà. També el discurs contundent de defensa del territori que s’ha fet amb les Fontanelles i el de l’accés a l’habitatge amb l’Oficina antidesnonament i la prohibició del lloguer vacacional, que està assenyalant culpables i aporta solucions.

I del que ha fet Cort, què és allò que menys us ha agradat?

El ciutadà demana més presència del personal de l’Ajuntament als seus barris: policies, tècnics de l’ORA, personal de neteja. La presència física és important. L’Ajuntament no és només el casal de barri. Ha de fer visites a cada bar, a cada comerç. L’Ajuntament ha de difondre el que fa. No només s’han de fer més coses, s’ha de ser molt més a prop, preocupar-se del que passa. El ciutadà continua veient molt enfora l’Ajuntament. Hauria de ser més semblant al que passa als municipis petits.

Quines són les ciutats referents?

Aquesta legislatura hi ha dues ciutats, Madrid i Barcelona, que han destacat per discurs, per capacitat i per acció. Carmena ha demostrat per a què serveix un ajuntament. I en relació amb Ada Colau, cal dir que tot el que fan ella i el seu equip ho fan pensant en la gent, iaixò es respira en l’ambient. El meu model, i el motiu pel qual estic en política i pel qual pas ara a la política municipal, és Ada Colau.

Creis que Vox entrarà a l’Ajuntament de Palma?

Hem d’admetre que estan aconseguint un suport evident, amb un discurs molt reaccionari, molt d’odi, molt anticonvivència. Una part de la població es reconeix en aquests valors. No em preocupa tant Vox com que aquests valors estiguin instal·lats. Hem de treballar al mateix temps per crear referents que no siguin corruptes, sinó decents.

Quina relació teniu amb El Pi?

El Pi té dues ànimes: una de rància, encara, hereva d’una mutació de la corrupta Unió Mallorquina, i una altra que aspira a ser diferent amb aquest mateix ADN. No els veig amb força a Palma, dubt que hi puguin entrar. En funció del seu resultat, veurem quina ànima apareix.

Com va la relació amb EU?

Estam elaborant conjuntament el programa. Els seus candidats aniran de 6 i 7 a les llistes i ha esta superfàcil. Tenim molt bona relació i estic segur que si hi entren presentaran bones iniciatives.

Què us sembla que tots els candidats a la batlia de Palma siguin homes?

Es facilita molt poc un clima intern als partits que pugui permetre que les dones facin una passa endavant. Tot i així, en els partits cada vegada hi ha més homes disposats a fer una passa al costat i elles endavant i generar un clima que ha de ser més col·laborador. Si s’aconsegueix això, la societat estarà millor defensada, pels valors feministes.