L'Advocacia de l'Estat es desmarca de la Fiscalia: demana 12 anys de presó per a Junqueras i descarta la violència

Sol·licita 11 anys i mig per als exconsellers a la presó, 10 per a Forcadell i 8 per als Jordis

L'Advocacia de l'Estat es desmarca de la Fiscalia, no veu violència en els fets del 20 i 21 de setembre i l'1-O, i demana una pena de 12 anys de presó per a l'exvicepresident Oriol Junqueras, 13 anys menys que la petició del ministeri públic. Tal com ja havia avançat l'ARA, aquest òrgan a les ordres del ministeri de Justícia ha decidit al final acusar per sedició, malversació i desobediència greu, una manera de tenir un "gest" amb l'independentisme per intentar, des del govern espanyol, aconseguir el sí de l'independentisme als pressupostos. Però tant ERC com el PDECat ja han deixat clar que l'únic gest que esperaven era el de la Fiscalia, que no s'ha produït. Acusant per sedició, descarta així l'ús de la violència, tot i evitar parlar-ne durant tot l'escrit d'acusació.

L'Advocacia de l'Estat demana així 11 anys i mig de presó per als consellers empresonats, 10 anys per a l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i 8 anys per a Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. També se'ls demana la inhabilitació pel mateix període de temps que les penes. Llegiu aquí l'escrit complet de l'Advocacia de l'Estat.

En el cas dels tres exconsellers que no són a la presó ni a l'exili –Meritxell Borràs, Carles Mundó i Santi Vila–, l'Advocacia demana set anys de presó, els mateixos que la Fiscalia, i 10 anys d'inhabilitació absoluta i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació especial per a feina o ús de càrrec públic, a més d'una multa.

Finalment, en el cas dels membres sobiranistes de la mesa del Parlament, es demana la mateixa petició que la Fiscalia: una multa de 30.000 euros per desobediència i 1 any i 8 mesos d'inhabilitació. És diferent la condició de l'avui diputat de Catalunya en Comú al Parlament Joan Josep Nuet, que s'enfronta a 1 any i 4 mesos d'inhabilitació i 24.000 euros de multa, igual que l'exportaveu de la CUP Mireia Boya. En aquest cas, també pel delicte de desobediència.

"Actitud hostil" en lloc de violenta

Per justificar la sedició, l'Advocacia de l'Estat parla "d'actitud hostil" dels líders independentistes en lloc de violenta, com fa la Fiscalia però sense entrar en el fons de l'assumpte ni justificar quines són les racions de la violència. Els serveis jurídics de l'Estat justifiquen així que els presos polítics s'alcessin "públicament o tumultàriament", com indica el delicte de sedició, en haver "estimulat la presència massiva de ciutadans" tant el 20 i 21 de setembre com l'1-O "sabent que podien haver-hi altercats, tumults i disturbis". Parla així de "tensió", "incidents", "disturbis" i "talls de circulació". "Sánchez i Cuixart van estimular la presència massiva de ciutadans a les urnes tot i saber que les forces de seguretat havien rebut l'ordre judicial procedent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per impedir la celebració del govern i no van fer una crida a la restauració de l'ordre públic", detalla l'escrit.

Dubtes amb la malversació

Mentre l'escrit de la Fiscalia del Suprem eleva a més de tres milions la malversació l'1-O, una xifra similar a la de l'Audiència Naciona, l'Advocacia de l'Estat parla d'1,9 milions d'euros. Cal tenir en compte que està personada en la causa per investigar-se el delicte de malversació, però que durant l'executiu de Mariano Rajoy el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va defensar que no es va destinar ni un sol euro públic a la celebració del referèndum. Una afirmació que va portar el mateix jutge instructor Pablo Llarena a demanar més detalls sobre els comptes de la Generalitat durant aquest període. Llarena va haver d'apuntalar millor el delicte de malversació, que eren uns breus paràgrafs en la interlocutòria de processament del 23 de març, després que Alemanya demanés més informació per decidir si extradia l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont per aquest delicte. I així va acabar concloent l'euroordre, tot i que Llarena no va acceptar l'extradició perquè no se celebri un judici desigual al Surpem.

EDICIÓ PAPER 11/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF