Política 31/07/2019

Les entitats fan un primer pas per refer la unitat

L’ANC i Òmnium es comprometen a liderar la resposta popular a les sentències i llancen un avís als partits

Ot Serra
2 min
Roda de premsa de l'ANC i Òmnium

BarcelonaL’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural intenten capgirar el desconcert de l’independentisme amb la Diada i les sentències del Tribunal Suprem a l’horitzó. En un dels moments més delicats a causa de la divisió notòria entre JxCat i ERC -les últimes setmanes evidenciada pels pactes locals i supramunicipals i les posicions en la investidura de Pedro Sánchez-, dimecres les principals entitats civils del moviment independentista van escenificar una imatge d’unitat. Feia temps que els màxims dirigents de l’Assemblea i Òmnium, Elisenda Paluzie i Marcel Mauri -en absència de Jordi Cuixart, empresonat- no compareixien junts per mirar d’incidir en l’estat de salut de l’independentisme, i ho van fer per demanar “responsabilitat” als partits i també per mostrar el seu compromís de liderar la resposta popular a la resolució del judici al Procés, que preveuen condemnatòria i “dura”.

Fa unes tres setmanes, segons va explicar Paluzie, les juntes directives de les dues entitats van acordar fer una roda de premsa per remarcar la necessitat d’aparcar les diferències en un “final d’etapa” i l’inici d’un “nou moment”, en paraules de Mauri. La fase que les organitzacions socials consideren que s’obrirà després de les sentències s’ha d’engegar amb una mobilització “col·lectiva, massiva i contundent” que pugui incloure la desobediència civil, però també amb una resposta institucional en forma d’estratègia unitària per culminar el procés d’autodeterminació. Es tracta d’un marc que comparteix tot l’independentisme, però que de moment no s’ha aconseguit concretar i que s’albira complex tenint en compte els diferents camins pels quals han optat els diferents actors de l’espai.

JxCat i ERC han apostat per intentar la via del diàleg amb el govern del PSOE, mentre que la CUP insisteix en la unilateralitat i Carles Puigdemont teoritza ara que la negociació amb l’Estat mai conduirà a l’exercici de l’autodeterminació, tal com exposa en el seu llibre Re-unim-nos. Reflexions sobre el retorn a la unitat (La Campana), publicat dimarts. En la mateixa línia, Paluzie va insistir que l’Assemblea no veu “realista” el referèndum pactat i que una DUI després d’unes noves eleccions és el que pot acostar més l’objectiu de la independència. Òmnium, en canvi, no s’inclina per cap full de ruta concret sinó que donarà suport al que “generi més consens”.

Així, Paluzie va constatar que el que “uneix” l’Assemblea i Òmnium és l’horitzó de la República tot i que sempre han sigut dues entitats diferents que han desenvolupat funcions complementàries. En un intent de fer minvar les divergències, ahir tots dos dirigents van posar l’accent en les accions conjuntes en l’àmbit de la justícia internacional -la resolució de l’ONU que reclamava l’alliberament de Sànchez, Cuixart i Junqueras- i en clau de mobilitzacions. Des de l’1-O, però, ni els partits ni les entitats han aconseguit traçar una estratègia unitària, malgrat que els últims mesos les taules de coordinació hagin incrementat la freqüència de les trobades per redefinir el full de ruta. Els avenços pel que fa a contingut han sigut pocs, tal com van reconèixer Paluzie i Mauri, però l’Assemblea i Òmnium prometen “no aixecar-se de la taula” fins que s’acordi quin ha de ser el camí a seguir de l’independentisme.

stats