L’1x1 del segon assalt

El debat d’ahir va ser més tens i amb més retrets que el primer

El debat d’ahir va ser més tens i amb més retrets que el primer. Els dos blocs es van evidenciar, amb els seus equilibris interns: Sánchez i Iglesias van respectar-se, però Casado i Rivera van intercanviar cops

PEDRO SÁNCHEZ

Reactiu

Després d’un primer debat més discret, ahir Sánchez va decidir-se a animar les seves bases: va llançar el missatge a la primera frase (negant el pacte amb Ciutadans) i va respondre amb agressivitat als atacs de la dreta. Va ser hàbil insistint en el perill andalús i va demostrar, com el primer dia, que té molt més clar que el PP i Cs el discurs sobre violència de gènere.

L’agressivitat el va portar a assumir més riscos, cosa que volien evitar els seus assessors abans dels dos debats. Va entrar al fang amb Casado i Rivera, no sempre amb sort: el cop d’efecte de regalar-li un llibre sobre Santiago Abascal va quedar fallit perquè Rivera cridava més. La seva insistència a dir que no ha pactat mai amb els independentistes requeria matisos.

PABLO IGLESIAS

Genuí

Iglesias va quedar desdibuixat en el primer debat pel dos contra un de la dreta contra Sánchez. Ahir va tenir més protagonisme, fent pinya amb Sánchez a l’esquerra però també igualant-lo als dos partits de dretes en aquelles qüestions en què Podem es defensa més fora de l’establishment. Va ser dels que més propostes van aportar al debat, i va parlar de guerra bruta.

El líder de Podem va aparèixer al debat de TVE com el més constitucionalista i moderat i ahir va tornar a mostrar la contundència que el va fer créixer, i va despistar així l’elector, que no sap si es vol centrar o mantenir-se en les essències. Va tornar a situar-se com l’opció necessària per fer bo el PSOE, però això mostra la seva principal flaquesa: només opta a ser crossa.

PABLO CASADO

Agressiu

La dreta mediàtica va interpretar el seu intent de moderar-se en el primer debat com una derrota, i ahir va pal·liar-ho: va ser més protagonista i va guanyar en contundència. Va preocupar-se de rivalitzar amb Sánchez exhibint-se com a principal alternativa, però també va treballar el flanc de la dreta carregant contra Rivera des de l’inici, dubtant de la seva credibilitat.

El seu ímpetu el va portar a fregar la mala educació en alguns moments, com quan va advertir Sánchez que “no li aixequés el dit” o al barrejar el consentiment sexual -un dels aspectes en què més incomoditat mostra- amb ETA. Va evitar referir-se a Vox, i el seu intent de presumir de la gestió econòmica del PP es va convertir en un batibull de dades, algunes falses.

ALBERT RIVERA

Impertinent

Albert Rivera té la virtut de convertir-se en protagonista de tots els debats tot i que no té opcions de ser president. Va competir amb Casado per aparèixer com el més crític contra Pedro Sánchez, i també va atacar Casado amb l’objectiu d’exhibir-se com una dreta sense els defectes del PP. Va reduir els cartells en pantalla, fent les seves intervencions més agraïdes.

El líder de Ciutadans va confondre la recerca del protagonisme en el debat amb la impertinència. No va respectar les intervencions i tallava els rivals amb comentaris irònics i bromes, la majoria sense fortuna i amb l’únic èxit d’enfangar el debat. La seva insistència en dir que Pedro Sánchez estava nerviós només va constatar el seu propi nerviosisme.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF