Tot just 1.700 vots han donat llum verda al nou Govern
Les militàncies del PSIB, MÉS i Podem han ratificat el Pacte, però els mecanismes de democràcia interna dins els partits encara estan lluny de ser perfectes
PalmaDesprés de les negociacions per reeditar el Pacte d’esquerres, el nou Govern presidit per Francina Armengol ha estat ratificat per la militància del PSIB, Podem i MÉS per Mallorca. Un total de 1.736 persones han votat per donar llum verda a l’Executiu (756 del PSIB; 899 de Podem i 81 de MÉS, en el cas de l’organigrama de Govern), malgrat que la suma dels militants susceptibles de vot de les tres formacions és molt superior: 9.000 persones (unes 2.200 del PSIB; 3.300 militants i simpatitzats de Podem, i 3.500 de MÉS).
Malgrat tot, no es pot negar el progrés en la democratització dels partits polítics, la qual es va generalitzar sobretot “a partir del 15-M”, segons explica el politòleg Adrián Martínez. Els sistemes de participació de la militància “intenten respondre” a una demanda social, però no estan exempts d’una “petita trampa”. Segons Martínez, encara que la participació “enforteix la legitimitat democràtica” de les formacions polítiques, les consultes són probablement la part “menys democràtica”.
“En realitat, les consultes es fan perquè guanyi qui fa les preguntes, que moltes vegades són capcioses”, comenta Martínez. A més, també passa que la militància no respon a la qüestió que es formula, sinó a una altra que està encoberta. Per exemple, l’acceptació del nou pacte de govern també implicava una aprovació de les condicions en què es va desenvolupar la negociació entre els partits implicats.
El que també provoquen les consultes a la militància és “un enfortiment del lideratge en perjudici dels poders intermedis dels partits. “La militància i la cúspide queden més unides amb les eines directes de consulta, les quals minven el paper dels càrrecs territorials”, continua Martínez. Tampoc no es pot deixar de banda el paper de les xarxes socials, les quals han marcat “una nova agenda comunicativa”. “Els polítics accedeixen directament als militants, sense intermediaris com els mitjans de comunicació”, diu. A més, a internet hi ha una major “apel·lació als instints i a les emocions” que a l’objectivitat.
A més, quan es fan consultes directes es fa “molt complicat” que arribi una informació perfecta a la militància. “Que les bases hagin de ratificar determinats acords pot arribar a ser un problema si no es difon correctament la informació”, assenyala. “En el cas de la investidura d’Armengol, fins a quin punt coneixen els militants com s’ha duit a terme la negociació?”, es demana aquest politòleg.
“És normal que les direccions dels partits indiquin què prefereixen quan es fa una consulta, encara que la llibertat del vot està assegurada i la informació és accessible”, diu per la seva banda Alejandro López, secretari d’Organització de Podem. López destaca que el seu partit ha obert les consultes telemàtiques també als simpatitzants. “No demanam el carnet del partit i hem obert les decisions més importants a la gent del carrer, només tenim en compte que la identitat estigui verificada aportant el número de DNI”. En el cas del partit morat, les consultes són obligatòries per triar òrgans interns, coalicions de govern, investidures i programes electorals. “És cert que la informació potser no és massa exhaustiva, però s’ha de tenir en compte que volem engrescar gent no polititzada del tot”, afegeix. Segons López, la qüestió a les Balears es podia reduir a “si la gent volia que Podem entràs en el Govern”.
Segons Joan Pau Jordà, representant de MÉS per Mallorca, cal que els partits “cerquin noves fórmules de participació”. “S’ha d’explorar la participació telemàtica, encara que té el problema que el debat és menys enriquidor, assenyala. De fet, l’aposta dels ecosobiranistes és, de moment, assembleària, per fer possible “un major intercanvi d’idees i propostes”. “És cert que hi ha una manca d’informació de la militància, però també ho és que en una assemblea és més fàcil interpel·lar els càrrecs directius”, continua Jordà. En aquest cas, el representant ecosobiranista lamenta que “el debat es vegi com una feblesa política i que les discrepàncies s’identifiquin amb la divisió”. Així i tot, Jordà reconeix que “cal augmentar la participació i establir mecanismes representatius per a les persones que no poden assistir a les assemblees”.
Malgrat que només 756 militants del PSIB s’han acostat a les urnes del PSIB per ratificar el Pacte, la socialista Silvana González destaca processos de participació massiva, els quals també es varen obrir als simpatitzants. “Més de 12.000 persones triaren en el seu moment Francina Armengol com a candidata del partit durant un procés de primàries”, apunta. A més, González també destaca que les conferències polítiques del PSIB, les quals serveixen de base per elaborar el programa electoral, “estan obertes a diversos col·lectius i entitats”. Així i tot, González reconeix que “el suport de prop de 800 persones és un èxit relatiu”.
