La tornada a les aules o com fer els deures a darrera hora

A finals de juny, el conseller Bargalló i d'altres responsables de la Generalitat van fer una presentació amb tota la pompa de com seria l'excepcional curs 2020-2021 sota el lema "Escoles obertes, escoles segures". Aleshores, l'afectació per la Covid-19 anava a la baixa, i s'avançava a marxes forçades en el desconfinament i en l'aixecament de mesures per assegurar que tothom pogués esbravar-se com volgués durant les vacances d'estiu, per això gairebé ningú va fer-hi cas. Però ara que l'estiu s'acaba, la preocupació s'ha tornat a centrar en el retorn a les aules, i tothom ha pogut veure que l'emperador va nu de cap a peus.

Les mesures previstes per la conselleria partien d'una falsa realitat, la de l'anomenada nova normalitat. En les darreres setmanes, tanmateix, hem anat veient que de normalitat ni parlar-ne, seguim en plena pandèmia i en una situació crítica, amb la sort que ara mateix la mortaldat per coronavirus no és la de la primavera. Però és evident que no es pot pensar en la tornada a l'escola amb els termes previstos fa dos mesos, quelcom que fa setmanes que alguns sindicats de professors estan dient, i que fins i tot el secretari Argimon ha defensat en els darrers dies, contradient els responsables d'educació.

Malgrat que el virus fa poc que conviu entre nosaltres, sabíem que no desapareixeria. Ja a la primavera era evident que el curs escolar vinent el viuríem en situació de pandèmia, i no treballar en aquest escenari era una temeritat que només les persones incapaces per desenvolupar les seves responsabilitats polítiques podien assumir. I ara, a 22 d'agost, la societat catalana va adonant-se que durant els dos mesos en els quals es podrien haver enfocat els grans reptes educatius del proper curs (reducció de ràtios, ampliació d'espais, contractació de nous professors, arranjaments horaris, substitució de col·lectius de risc, etc.), no s'ha fet res. Únicament marejar la perdiu que si mascareta sí, mascareta no, però amb grups de trenta alumnes per aula sense separació, manca de personal docent suficient i un seguit de despropòsits més. Ara toca fer la feina tard i malament, i al final hom acaba pensant que l'únic grup bombolla estable són els nostres polítics, amb Bargalló al capdavant, que viuen en una realitat paral·lela.