Tot el que parli de l'Alt Pirineu i Aran ens interessa

Conèixer bé la bibliografia dels territoris de l'Alt Pirineu i la nació d'Aran és una tasca urgent que ja ha estat començada, però encara calen molts esforços per completar-la, si és que es pot completar mai. Direu, home, res és urgent i tot és necessari, o si voleu, tot és necessari i urgent, perquè la cultura emmagatzemada comporta que tothom pugui gaudir-ne, doncs en els llibres hi és tot. I ja tenim les biblioteques i podem a partit d'aquests fons trobar-hi els llibres i els documents de què parlem. I tenim també els Arxius, que ens obren a la documentació històrica. Si, però al que jo em refereixo és quelcom més complex que tenir els llibres publicats de l'antiga vegueria per als lectors que demanen les noves guies turístiques i les narracions literàries sobre les diverses comarques de l'Alt Pirineu.

El que ens cal és posar en mans del públic en general, vull dir, escriptors, historiadors, antropòlegs, sociòlegs, i a tots aquells que s'interessen per descriure i explicar les realitats actuals i històriques de la vella vegueria pirinenca, amb un índex dels textos i llibres pel nostre coneixement. Precisament el que caldrà és recollir tota la bibliografia i documentació històrica – a ser possible- de l'Alt Pirineu i Aran. Bé molta ja la tenim, per exemple a l'Arxiu Comarcal de Cerdanya i a la Biblioteca Comtat de Cerdanya. També en biblioteques privades d'escriptors que al llarg dels anys han anat recopilant llibres de tota mena sobre Puigcerdà i Cerdanya -com ho fa Martí Solé i Irla, a qui mai no li agrairem prou- i també d'altres, per tal d'anar completant el fons bibliogràfic de la comarca cerdana.

Altrament a l'Aran, també hi ha qui recull el fons bibliogràfic i documental dipositat a l'Hons Melquíades Calzado, sus era istòria d'Aran. Com explica Joan Obiols en el seu Viatge Universal pel Pirineu, en el volum 9 dedicat a la Vall d'Aran, d'aquest fons n'és responsable Claudi Aventin-Bòya que, a part de recopilar bibliografia, també fa una relació del material documental sobre Aran i diu que "el que puc ho adquireixo, i el que no ho inventario fins a mirar d'aconseguir-ho". Tot això juntament amb l'Archiu Generau d'Aran (AGA), que és a on potser caldria recollir-hi tota la documentació històrica, i que en certa manera ja es fa.

Aquest serien dos exemples a imitar. Ara em ve a la memòria, per exemple, el llibre de Teresa Pàmies, Matins a l'Aran, i com aquest n'hi ha a centenars. Com més coneguda és la comarca de la vegueria, Cerdanya, Aran, l'Alt Urgell, l'Alta Ribagorça, els Pallars, hi trobem autors de tota classe de llibres, siguin novel·les, narracions, història, geografia, música, folklore, antropologia, etc. I no cal dir-ho, també llibres i guies, com les d'autors com Juli Soler i Santaló, amb la seva mítica guia d'Aran de 1906, les de Cerdanya, d'Albert Salsas, i tots els autors francesos.

Tots els arxius i biblioteques comarcals de l'antiga vegueria són importants per aquesta recopilació del Fons Bibliogràfic de l'Alt Pirineu i Aran, i ens cal una recopilació per poder saber tot el que ja tenim inventariat. Anem doncs, a fer de les fonts antigues i modernes el nucli clau perquè les generacions futures puguin gaudir del coneixement de tot el territori. Llibres, documents, pel·lícules, fotografies, testimonis, memòries, etc., són importants per obrir camins. No podem deixar perdre les identitats.