Pirineus 30/11/2020

La fusta i la paraula

No sé si es dona prou importància a la gran riquesa de mots referits a la fusta

Marcel Fité
2 min

La fusta acompanyava les nostres vides des del bressol a la caixa. Moltes de les nostres primeres joguines van ser de fusta. Recordo un camionet que em va fer un noi més gran a canvi d'uns quants rodets de fil, que ell feia servir per a fer les rodes dels nous vehicles que construïa. Amb aquests rodets ―que eren de fusta―, dos bastonets, una mica de sabó i una rodella de pneumàtic de bicicleta, fèiem uns tancs que es desplaçaven per si sols. Les baldufes, els estoigs, els mànecs de les plomes i de tota mena d'eines, les taules i les cadires del col·legi ―que aleshores els nois en dèiem estudi i les noies costura― també eren de fusta. Una infinitat d'estris i atuells també es feien amb aquesta matèria. Els esclops per als dies de pluja; les pasteres per a fer el farcit del porc; les escales de plegar olives, els carros i els carretons, amb les rodes incloses, els guarniments dels animals...

No és estrany, doncs, que la fusta tingui encara tantes denominacions a les nostres contrades. Gairebé tantes com destinacions. Si era per a fer foc, deixava de ser denominada fusta i es convertia en llenya. Aquesta denominació, avui, encara em pensaria que és viva i clara per a tothom. Però n'hi ha moltes que han quedat abandonades al racó de l'oblit a l'espera que l'oblit les converteixi en cendra definitivament.

No pretenc ser exhaustiu. Estic segur que qualsevol fuster i molts dels lectors i lectores en podrien afegir moltes a les que més avall escriuré, però m'ha semblat interessant presentar-ne una mostra com a exemple de l'estreta relació que històricament hem tingut la gent del Pirineu amb aquesta matèria. Se sol dir que els esquimals tenen un bon grapat de paraules per a referir-se a la neu a causa de l'estret contacte amb que hi conviuen (grapat que, per cert, ha estat generosament ampliat d'ençà que els lingüistes Franz Boas i Benjamin Whorf difongueren el tema, fins a arribar a les exageracions que de vegades se senten o llegeixen en alguns mitjans). Però no sé si es dona prou importància ―tant lingüística com antropològica― a la gran riquesa de mots referits a la fusta que encara podem trobar en qualsevol poble o poblet del nostre Pirineu. El repertori, naturalment, se sol enriquir si parlem amb persones d'una certa edat.

Com a mostra del que estic dient, n'ofereixo una relació agafada gairebé al vol. Totes són paraules encara vives en la parla de Nargó. Suposo que en molts altres llocs també es coneixen i que, a més a més, n'hi deu haver moltes altres. Tot plegat, constitueix una mostra de la importància que ha tingut la fusta en les nostres vides i de l'estreta vinculació amb què hi hem viscut i, en bona part, encara hi vivim. Us sonen paraules com afegidura, ascla, barra, barrer, barrot, bastó, biga, branca, branquilló, broc, brustella, burxot, buscall, cuixa, dobler, escorça, esquerdill, estaca, estella, fila, fila ampla, filetó, fustet, garrot, gaiato, garrot, grifot, grill, llaçó, llata, llistó, lluc, pal, perxet, post, rael (arrel), rai, rama, redorta, remera, soca, tany, tarrancó, tascó, tauló, tea, tram, tronc...? Totes fan referència a la fusta, només que amb finalitats, mides i formes distintes. Com que segur que me'n deixo moltes, quines hi afegiríeu del vostre enraonar?

stats