El Pirineu massificat

Més que control d'accés, que també, crec que és necessari ajudar a diversificar les opcions

Degut al covid-19 hi ha hagut una sèrie de canvis en els hàbits de moltes persones, a la feina i a la societat, alguns dels quals perduraran perquè són avantatjosos, sostenibles i suposen un estalvi energètic. El teletreball, l'ús del  Teams o del Zoom i els programes en línia poden ser, al Pirineu, una eina perquè la gent jove no en marxi si se saben gestionar bé.

I un dels canvis ha estat el turisme d'aquest estiu, bàsicament català -també n'hi ha hagut de francès-, que ha envaït la serralada des de la darrera fase del desconfinament pels volts de Sant Joan. A la meva comarca, Cerdanya, mai no hi havia vist tanta gent passejant pels pobles, en certs llocs d'interès natural o paisatgístic, fent cua a les carreteres...

Un aspecte a destacar: molts turistes demanaven rius o estanys per banyar-se, cosa que demostra que són de platja. Altres es dirigien a certs paratges només perquè hi anava altra gent o s'hi havia de caminar poc. Tanmateix, en l'àmbit excursionista ha succeït una cosa semblant: hi podia haver cues a la pista del pla de Boet per pujar a la pica d'Estats, però segur que a la pica Roja no hi havia ningú. El Pirineu no està massificat, sinó que es massifiquen uns indrets determinats. Més que control d'accés, que també, crec que és necessari ajudar a diversificar les opcions. En ple mes d'agost m'he trobat totalment sol en muntanyes com el tuc de Barlonguèra, prop de Montgarri. Per tant, no perquè hi vagi molta gent un lloc ha de ser més interessant.

EDICIÓ PAPER 16/01/2021

Consultar aquesta edició en PDF