Ni asfalt ni megues

Una de les grans desigualtats del territori pirinenc és el lamentable estat de milers de quilòmetres de camins. Aquests accessos condueixen cap a pobles, cases, habitatges; llocs on hi viu gent, sovint sense serveis (escola, botiga, feina...) pel que és imprescindible que els seus habitants s'hi desplacin diàriament. És una reivindicació històrica que les administracions obvien, desatenen i hi resten importància.

L'altra gran desigualtat del nostre territori són les telecomunicacions, gran reivindicació d'alcaldes i alcaldesses pirinencs. Un accés a internet ràpid, eficient i sense interrupcions és imprescindible per al bon desenvolupament de qualsevol territori i, una vegada més, sembla que les administracions responsables tornen a obviar-ne el Pirineu.

Durant aquesta norantena de dies que portem confinats, la canalla han hagut de mantenir-se connectats amb els seus docents, molta gent ha hagut de fer teletreball, i gairebé la totalitat de la població ha fet ús d'algun servei de videoconferència, bé sigui per mantenir contacte amb la seva xarxa social, bé per feina o bé per mantenir el seu activisme. I és aquí on hem pogut copsar, una vegada més, la gran desigualtat que tenim envers la resta del país.

És imprescindible apostar i invertir en comunicacions terrestres i telecomunicacions per tal de proveir al Pirineu d'un bon desenvolupament econòmic i social. La implantació de noves empreses, el retorn de jovent al territori i el foment del teletreball són pilars fonamentals per tal de frenar el despoblament que pateix el nostre territori. És qüestió d'equitat i equilibri territorial.