ATALAIANT DES DE L'ESPAI
Balears 29/12/2017

Una xarxa d’observatoris antiaeris

El fet insular, a un espai estratègic com el Mediterrani occidental, ens ha lligat a un estat d’aguait permanent

Joan Bauzà
3 min
Una xarxa d’observatoris antiaeris

Baltasar Porcel escrigué en el capítol ‘Conqueridors i Corsaris’ a 'Viatge a les Balears menors' (1967): “El lloc de les illes immerses en la calma, en l’ensaïmada, en els ametllers florits, és una pura invenció de la vagància intel·lectual que amb tanta de persistència ha campat per la nació”.

Paraules que qüestionen una visió idíl·lica de les Illes Balears on la realitat és que històricament hem estat a l’aguait, albirant l’horitzó, intentant esbrinar les intencions de tot allò que arribava per la mar o per l’aire.

Figura 1: Runes de l’observatori antiaeri al puig d’en Coassa i esgrafiat avió Bristol Beaufighter. / J. BAUZÀzà

El relat d’avui és un bri d’aquesta necessitat d’estar atalaiant. A un quart d’hora a peu de l’hermosa ermita de Betlem, al puig d’en Coassa, al massís d’Artà, hi ha les runes d’un antic observatori antiaeri. A primera vista no és més que un porxo sense teulada, però, si ens hi fixam una mica, les parets interiors custodien –en molt mal estat de conservació– una sèrie d’esgrafiats de diferents models d’avions. A la figura 1 en podem veure un exemple, en el peu es pot llegir Bristol Beaufighter –un avió de combat usat per la Royal Air Force (RAF) durant la II Guerra Mundial.

La curiositat em va dur a la biblioteca de la fundació Bartomeu March i al llibre 'Historia de los observatorios de la isla de Mallorca', on vaig aclarir que l’observatori del puig d’en Coassa formava part d’una extensa xarxa que va néixer durant la Guerra Civil Espanyola i que es va reactivar durant la II Guerra Mundial.

A diferència del sistema d’alerta amb senyals de foc i de fum de les antigues talaies per donar avís de l’arribada de corsaris, on era imprescindible el contacte visual entre els torrers, la xarxa d’observatoris antiaeris tenia com a requisit disposar de connexió telefònica per avisar, en qüestió de segons, a la central de Telefònica de Palma i l’hangar de Son Sant Joan.

Croquis de l’observatori al puig d’en Coassa. / BIBLIOTECA FUND. BARTOMEU MARCH

Les figures 2 i 3 són del llibre esmentat. A la figura 2 es veu un croquis de l’observatori al puig d’en Coassa, fixeu-vos en el detall a la base de la garita: un petit rotllo de pedra que representa una rosa dels vents. Actualment en queden restes tapats pel càrritx, mentre que els caires de la garita indiquen exactament les direccions NE, SE, SW i NW per facilitar la tasca al sentinella.

Figura 3. Mapa amb la xarxa d’observatoris. / BIBLIOTECA FUND. BARTOMEU MARCH

La figura 3 és el mapa amb la totalitat d’observatoris. Tots connectats per línia telefònica.

Els observatoris tenien encomanat donar avís de l’albirament de qualsevol aeronau i els esgrafiats ajudaven el sentinella a identificar-ne el model. L’inventari d’albiraments i de models d’aeronau és extensa: Cant-Z506, Cant-Z501, Hidro Arado, Martin Bomber, Ju-88, Me-109, He-11, Me-190, S-82, Savoia, Caproni, Ro-43, S-79, Hurricane, Sudderland, Potez, etc.

Inicialment, els sentinelles foren personal civil: ermitans, pescadors i faroners per, més endavant, ser substituïts per personal militar. Amb la xarxa completa cada observatori tenia un caporal i quatre soldats. A més de les funcions d’aguait, es duia a terme un registre de dades meteorològiques que, a diari, eren comunicades a la central de Telefònica a Palma.

Avui es continua atalaiant, continuen arribant avions i vaixells. Tan sols que els sentinelles han canviat els binocles pel radar i els esgrafiats per codis a un monitor d’ordinador.

stats