TERRITORI

130 quarterades de plaques solars canviaran la fesomia de Santa Cirga

El projecte, en tramitació, preveu transformar un paisatge emblemàtic en un parc fotovoltaic

El projecte del parc de plaques solars fotovoltaiques que es preveu construir a la possessió de Santa Cirga està actualment en exposició pública a la Direcció General d’Indústria i Energia. Aquest projecte preveu l’ocupació d’una superfície de 374.385 metres, unes 130 quarterades, per plaques solars de fins a tres metres d’alt a les finques de Santa Cirga i Son Crespí. Es tracta del pla de camps de blat, d’ordi o civada que retraten molts dels turistes que recorren la carretera que va de Manacor a Portocristo.

El parc fotovoltaic seria el més gran de Mallorca i suposaria un augment del 76% de la potència instal·lada a Balears d’aquest tipus d’energia solar. Això permetria deixar d’emetre més de setanta milions de quilos de diòxid de carboni a l’atmosfera, segons s’indica en el projecte Parque fotovoltaico Santa Cirga SL.

Tot plegat, però, ja ha obert el debat entre els partidaris de l’expansió de les energies renovables i entre aquells que aposten per la conservació del paisatge rural.

El projecte, que els ciutadans poden consultar per presentar-hi al·legacions, preveu una inversió de 5.854.000 euros i l’impulsen quatre empreses del sector de les energies renovables. El parc de plaques fotovoltaiques “millora la seguretat de subministrament i permet reduir les importacions de petroli i els seus derivats, gas natural o de carbó, dels quals Balears no disposa”, explica l’estudi d’impacte ambiental que acompanya la iniciativa.

Paisatge rural

La planura situada entre la finca de Santa Cirga, propietat de la família March, i la de Son Crespí és el lloc on es preveu ubicar el parc fotovoltaic. “Es tracta d’un sòl ja alterat per l’activitat humana en el qual, a més, no hi ha cap tipus de flora natural a la zona ocupada per la instal·lació, ni es tracta d’un terreny que gaudeixi de cap tipus especial de protecció”, afegeix l’estudi d’impacte paisatgístic.

Com a conclusió, l’ambientòloga que signa l’estudi d’impacte del projecte adverteix que “l’acció amb més incidència sobre el medi ambient serà la presència dels panells i instal·lacions per l’impacte visual, a més del desbrossament i la preparació del terreny, i la generació de residus durant la fase d’obres”. I assenyala que “aquests efectes negatius queden compensats per les accions correctores proposades, principalment pel manteniment de les parcel·les de pedra seca i la sembra i revegetació d’espècies arbustives i arbòries” a la zona visible des de la carretera, afegeix l’autora de l’estudi.