SOCIETAT
Part Forana 06/11/2020

La pandèmia desborda policies locals i consistoris de la Part Forana

L’Ajuntament d’Inca s’ha vist obligat a contractar seguretat privada, i municipis com Banyalbufar, Estellencs i Costitx no tenen ni un sol agent municipal

Tomeu Riera
4 min
La pandèmia desborda policies locals i consistoris de la Part Forana

ManacorPobles de Mallorca com Estellencs, Banyalbufar i Costitx no tenen cap policia local i a d’altres no els basten. Les noves restriccions per prevenir el covid-19, com el toc de queda, la limitació de les reunions socials a com a màxim sis persones i l’ús obligatori de la mascareta en espais públics posen a prova els consistoris de bona part de la Part Forana de l’illa, que es veuen desbordats. El cas de Manacor n’és un exemple extrem: el confinament perimetral ho complica tot, i l’Ajuntament, encara que rebi l’ajuda de la Policia Nacional, ni tan sols té prou efectius per garantir-lo. Però altres municipis tenen problemes per assegurar el compliment de les restriccions generals establertes per a tot l’Arxipèlag.

El pitjor escenari entre els municipis de les Balears és el de Banyalbufar, Estellencs i Costitx, que no tenen cap policia local. El batle de Costitx i president de la Federació d’Entitats Locals (FELIB), Antoni Salas, assenyala que en el seu cas només duen dos mesos sense policia i espera que en els pròxims dies la plaça quedi coberta. No obstant això, afirma que un policia no és suficient per al municipi sencer i, per això, per Tots Sants, varen recórrer a una empresa de seguretat privada perquè fes tasques de vigilància. Durant els dos mesos que Costitx ha estat sense cap policia local, el mateix Salas ha hagut d’advertir alguns veïns que incomplien les normes i ha avisat conciutadans que feien ús d’instal·lacions precintades. El batle ha hagut de fer de policia al municipi que governa. Costitx rep el suport de la Guàrdia Civil d’Inca, que a la vegada és responsable de deu municipis més. Salas creu que té sort que a Costitx la majoria de gent compleixi les normes, encara que “sempre n’hi ha que les incompleixen, i la policia és necessària per controlar aquesta minoria”.

Com a president de la FELIB, Antoni Salas afegeix que ja han traslladat a la Delegació del govern espanyol i a la Direcció General d’Emergències i Interior la necessitat d’establir una coordinació entre cossos policials i municipis sota un sol comandament per poder arribar a tots els pobles.

El batle de Banyalbufar, Mateu Ferrà, admet que no tenir cap policia local els ha suposat un problema, sobretot durant els mesos d’estiu, quan l’arribada d’excursionistes feia que hi hagués més concentracions de gent al terme municipal. Ara les restriccions del toc de queda i el límit de reunió de sis persones queden totalment a mercè de la responsabilitat dels ciutadans. “No hi ha cap manera de poder fer-les complir”, admet Ferrà. Banyalbufar també depèn del suport de la Guàrdia Civil d’Esporles, que cobreix una àmplia zona de la serra de Tramuntana.

Ariany té un policia local per a 868 habitants. Aquest, a més, dedica gran part del temps a fer tasques administratives. El batle, Joan Ribot, assegura que és “impossible”, amb un sol agent, “controlar que la gent compleixi amb les mesures de seguretat”. “Només ens queda continuar incidint en la conscienciació de la ciutadania. De tota manera, si algú vol incomplir les normes, les acabarà incomplint”, reconeix. Ariany té el suport de la Guàrdia Civil de Vilafranca, que, segons Ribot, és de gran ajuda, però és responsable de vuit municipis més i no ofereix les mateixes garanties que un cos policial que s’encarregui d’un sol poble i hi estigui dedicat al 100%.

Enmig d’aquesta situació, alguns ajuntaments han cercat solucions que poden ser polèmiques. Aquest és el cas d’Inca, per exemple, que ha optat per contractar vigilants privats perquè controlin, de nit, les instal·lacions públiques del municipi. Es privatitza una feina que fins ara feia un cos policial públic, però sense substituir-lo -perquè la seguretat privada no pot assumir les mateixes funcions. Els nous vigilants d’Inca se centren a evitar que hi hagi aglomeracions, incidents i botellades. I aquest no és l’únic municipi que es planteja privatitzar una part de les funcions de la seguretat pública.

Un dèficit que no és nou

La manca de policies locals s’ha agreujat amb la pandèmia, però no és nova. L’any passat hi havia 18 municipis de Mallorca amb agents propis però sense cap cos constituït, i Estelllencs, Banyalbufar i Costitx, sense ni un sol policia. Així ho indica la darrera Memòria d’activitats de les policies locals de les Illes Balears (2019), feta per l’Institut de Seguretat Pública (ISPIB). La memòria també indica que hi ha 18 pobles que no compleixen les ràtios de policies recomanables per a cada 1.000 habitants. Segons el Decret 40/2019, en municipis amb menys de 20.000 habitants hi hauria d’haver 1,7 policies per a cada 1.000 habitants; i en els més grans, 1,5 agents per a cada 1.000 ciutadans. És una recomanació, no una obligació, però en el primer cas l’any passat ja hi havia 15 municipis a les Balears que ho incomplien i, en el segon, tres. I això sense comptar els pobles que no tenen cap cos constituït.

El secretari del Sindicat de Policia Local-UGT, Juan Blaya, assegura que el dèficit d’agents afecta tots els municipis de les Balears i que no hi ha cap solució a curt termini. Segons Blaya, un dels problemes és que les condicions laborals són millors a les grans ciutats que als pobles, que acaben quedant orfes de policia. No obstant això, el sindicalista afirma que fins i tot a Palma hi ha un dèficit de 200 places de policies locals que no estan cobertes. I no només falta personal, sinó que les plantilles estan envellides. Més del 80% dels agents de les policies locals tenen entre 40 i 60 anys, segons consta a la Memòria d’activitats de l’ISPIB.

El sindicalista creu que “l’única manera de resoldre la manca d’efectius és convocar oposicions a totes les categories, estabilitzar les plantilles i homogeneïtzar les condicions de treball dels cossos de la Policia Local”. A més, en responsabilitza en certa manera els ajuntaments, que es resisteixen a aprovar o executar ofertes d’ocupació pública. La seva “inoperància i imprevisió” es noten ara que la situació exigeix disposar de plantilles nodrides d’agents. El sindicat també lamenta que molts dels ajuntaments no utilitzin la taxa extraordinària de reposició i optin per cercar solucions improvisades amb comissions de servei o borses de personal interí.

stats