Part Forana 05/09/2017

El nou i el vell nacionalisme comparteixen somnis

MÉS tanca els debats d'estiu a Vilafranca amb novells historiadors i Joan Francesc López Casasnovas com un dels referents històrics

M. Barceló
3 min
Els darrers tertulians de les xerrades d'estiu de Més amb Bel Busquets de moderadora.

VilafrancaQuan varen néixer els historiadors Joan Pau Jordà (Palma, 1986), Joan Colom Ramis (Sencelles, 1988) i Gabriel Mayol (Montuïri, 1986), autors del llibre Somnis compartits. La identitat mallorquina, un debat "sobre els mínims comuns denominadors que ens defineixen com a comunitat", l’engranatge de l’autonomisme ja grinyolava.

Aquest dilluns, tancant el cicle de debats d’estiu de MÉS-Vilafranca, en aquesta ocasió moderat per la coportaveu de MÉS, Bel Busquets, i amb la presència del veterà polític menorquí Joan Francesc López Casasnovas (Ciutadella, 1952), es va oferir la visió del nacionalisme a les Illes (especialment a Mallorca) durant el postfranquisme, des d’un posicionament d’autodefensa davant un centralisme que avui encara, segons López Casasnovas, no ha deixat de mostrar les seves urpes i la seva cobdícia espoliadora. En paral·lel, es visualitzaren idees de les noves generacions, "criades en català", conscients també que vivim dins "una societat amb un elevat dèficit de cohesió social".

"Somnis compartits és un revulsiu amb reflexions sobre l’horitzó de MÉS per Mallorca. Qui som, què volem i cap on anam?", digué encetant el debat Joan Colom, un dels coautors del recull de radiografies polítiques traslladades al llibre amb la veu d'actors nacionalistes en una societat que ha patit molts canvis dels quals "feia 20 anys que no es parlava". Per això, foren il·lustradores una sèrie de pinzellades aportades pels joves historiadors amb una visió sovint diferent de la que ofereixen els "informants qualificats" del nacionalisme postconstitucional.

Cercar canals integradors

Per Biel Mayol, vivim en una societat desestructurada i despolititzada, en el sentit que ningú parla dels diners de les Illes que Madrid reté, cosa que s’assumeix "com un fet natural". Segons aquest historiador, "cal cercar un projecte majoritari que no depengui només de la llengua, del color de la pell... un entitat cívica que pugui ser compartida i amb elements de la cultura, però que sigui integradora, sense por de la diferència". Per Mayol, s’ha d’anar cap a una societat oberta "de somnis compartits, estructurada i cohesionada".

La indiferència i la incapacitat de reaccionar, segons López Casasnovas, ha fet que s’hagi perdut la identitat pròpia. El polític menorquí recordà, amb alguns interessants relats i anècdotes, l’època en què "no es podia sortir de la política institucional", de les primeres escomeses dels nacionalistes en la lluita per l'ecologisme, un model econòmic contra l'especulació i l'espoliació fiscal, per la normalització lingüística i de quan "es creia en la utilitat de la política parlamentària". Apel·là a la necessitat de "fixar un horitzó sabent d’on venim", i remarcà el fet de la desestructuració que ens ha duit a "ser tractats com una província, per no tenir referents propis".

Ja a la part final, el veterà polític menorquí va fer una crida a "crear una xarxa comunicativa per estructurar la societat". Per Mayol, "les societats més cohesionades són aquelles on hi ha menys diferències socials (...) i s’ha de saber quin paper juga la llengua a l’hora de cohesionar un país". Jordà remarcà que la "llengua no ha de ser motiu de confrontació".

El REB, el gran engany

A l’apartat econòmic, López Casasnovas destacà que el Règim Especial per a les Illes Balears (REB) "és l’engany més gros que s'ha fet a l’autonomia" de l'Arxipèlag. I aprofundint en la qüestió lingüística, no s’estalvià de recordar que, a dia d’avui, Menorca i la Part Forana mantenen la major taxa d’ús del català amb un no gaire encoratjador 53%, xifra que era del 81% a Menorca fa 25 anys. Com a indicador que el català no avança com caldria, recordà que "l’índex d’audiència de les televisions a les Balears és igual que a Leganés".

stats