SERVEIS SOCIALS

Les mans que cuiden es fan solidàries

Montuïri acull l’associació que vol donar visibilitat a les persones cuidadores

El cuidador necessita ser cuidat. Aquesta constatació arrelada dins el grup d’assistents a uns dels tallers de formació per a familiars de persones en situació de dependència, i que es va impartir al centre de salut de Montuïri, ha acabat germinant l’associació de persones cuidadores Mans a les mans, que es va presentar ahir al pati del molí de Can Nofre, a la mateixa localitat, acte al qual acudiren 80 persones. L’entitat, que reivindica “el mèrit de cuidar com a qualitat universal”, ja suma 50 socis i sòcies.

Mans a la mans es presenta com un moviment d’ajuda mútua “sobre la base d’una experiència compartida”. “La promoció del valor de cuidar dins la societat i la millora de la qualitat de vida de les persones” és el principal objectiu d’una entitat sense ànim de lucre que vol donar visibilitat a les persones cuidadores.

La Conselleria de Serveis Socials i Cooperació, l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS), la Mancomunitat del Pla i el mateix Ajuntament de Montuïri fan costat a aquesta iniciativa social.

Evitar l’automarginació

En presentar l’associació, el vicepresident, Manel Morales, destacà que cal posar en valor la tasca d’una gent per tal que no s’automargini. Per a això, va recordar que també cal la implicació de les institucions. “Miram pels cuidadors i per les cuidadores, perquè no perdin la salut darrere el malalt”, va subratllar Manel Morales.

L’altruisme de l’entitat fou remarcada pel batle de Montuïri, Joan Verger, totalment a favor de donar visibilitat a un col·lectiu “que avui passa desapercebut”.

Compartir experiències

L’associació Mans a les mans neix amb una junta directiva integrada per sis membres i que presideix Joana Sastre. Durant la presentació, es donà veu a gent compromesa amb la causa, com la infermera Lucía Moreno, coordinadora del programa Pacient Actiu, que insistí a “ajudar-nos a compartir l’experiència”. Va apuntar que en diversos projectes, com puguin ser els plans d’atenció a les malalties cròniques, s’ensenya a conviure millor amb la malaltia, “però darrere s’hi amaga la persona cuidadora”.

Aquesta professional va subratllar també que el fet de cuidar “és un acte de responsabilitat” que es belluga dins una mar d’emocions, “entre les quals la solitud”. Reconegué que la Llei de la dependència ha fet avançar la societat, però que encara queda molt camí per recórrer.

Rosa Adrover, una altra infermera i cuidadora professional, alertà que “cuidar d’una persona malalta de vegades fa emmalaltir a qui la cuida”, i remarcà la necessitat que tots els programes d’atenció domiciliària també hagin de preveure cuidar qui cuida, tot alertant de les conseqüències “si no descansa i té el suport adequat”.

Tots els representants institucionals coincidiren en la necessitat de fer costat a iniciatives socials com la que acaba de néixer al poble de Montuïri i que vol tenir un abast més ampli territorialment. Des de l’IMAS, la presidenta de l’Insitut, Margalida Puigserver, va dir que és un acte de responsabilitat atendre entitats disposades a fer un treball silenciós, i que per això han de rebre tot el reconeixement i suport social que se’ls pugui donar des de les administracions.