Part Forana 14/02/2018

L'enterrament de la sardina i la nova geganta de la jaia Quaresma tanquen el carnaval amb grans festes

Manacor i Portocristo han celebrat pels carrers aquesta tradició

2 min
L'enterrament de la sardina i la nova geganta de la jaia Quaresma tanquen el carnaval amb grans festes

Els darrers dies han acabat amb l’enterrament de la sardina, un acte que era ben present en el calendari festiu de Portocristo i que Manacor va començar a recuperar fa uns anys. Tant a la ciutat com al nucli costaner l’enterrament de la sardina va consistir en una desfilada carnavalesca que parodia un seguici fúnebre, però a Manacor la festa va servi per presentar una nova geganta. Es tracta de la jaia Quaresma, una figura que durant els pròxims quaranta dies es farà present pels carrers de Manacor. A Portocristo la festa va començar amb la vetla de la sardina al Centre de Cultura i tota la comitiva va partir d’allà cap a la platja, on es va enterrar simbòlicament el peix.

A Manacor el seguici de veïns vestits de dol es va concentrar a la plaça del Convent i des d’allà es partí en comitiva i acompanyats dels gegants de Manacor i de la nova geganta de la jaia Quaresma cap a la plaça de la Torre. En arribar a la plaça, es va encendre el fogueró, que va servir per cremar la sardina, i tot seguit els assistents pogueren gaudir d'arengades torrades. Els organitzadors de la festa a Manacor foren les associacions de veïns, que en col·laboració amb l’Ajuntament de Manacor volen recuperar l’esplendor de la festa.

L’enterrament de la sardina ha servit per posar fi a les festes de carnaval. La festa té el seu origen més immediat en el calendari cristià, que marca el dimecres de cendra com l’inici de la quaresma: un temps d’abstinència i penitència. En aquest sentit, es diu que una antiga tradició consistia a sortir de berena el darrer dia de carnaval per tancar el període de gresca, una berena que pot haver derivat en l’enterrament de la sardina que coneixem. Així i tot, molts estudiosos consideren que l’origen de la festa és més ancestral i beu de tradicions profanes.

stats