MEMÒRIA HISTÒRICA

Les infermeres que no moriran mai més

El cruel assassinat de les cinc catalanes a Manacor el 1936, eix de l’acte republicà aquest diumenge
RESCAT DE L’OBLIT Un minuciós treball de recerca històrica d’Antoni Tugores, presentat en el llibre Moriren dues vegades, ha permès recuperar de l’oblit un dels capítols més negres de la Guerra Civil a Manacor: l’assassinat de cinc infermeres catalanes que arribaren a Mallorca en el desembarcament republicà del capità Bayo de 1936. / JAUME BARCELÓ

Cada any, durant la primera quinzena d’abril, el cementeri de Son Coletes de Manacor és escenari d’un homenatge als centenars de víctimes que allà foren assassinades durant la Guerra Civil. El d’enguany, aquest diumenge, tindrà un record especial per a les cinc infermeres catalanes, del desembarcament republicà iniciat el 16 d’agost de 1936 dirigit pel capità Bayo, que foren capturades pels nacionals a sa Coma a principis de setembre.

L’historiador i escriptor Antoni Tugores Manresa (Manacor, 1948) acaba de publicar Moriren dues vegades, un llibre en què recull de manera extraordinària una part important del calvari a què foren sotmeses les sanitàries de la Creu Roja, “ milicianas marxistas ” per la tropa falangista.

Tugores té el mèrit reconegut d’haver recollit de manera documentada part dels capítols més tràgics de la sagnant confrontació civil a la zona del Llevant de Mallorca. Adéu Andreu, biografia d’un lluitador republicà i El batle Antoni Amer: la història robada són altres títols d’aquest gran investigador de la memòria històrica, autor incansable a l’hora de contar tot allò que s’ha silenciat durant quasi un segle i, especialment, la repressió de la dona durant la guerra i el franquisme.

Moriren dues vegades, la vuitena obra d’Antoni Tugores, qui combina la seva vida d’escriptor històric amb la publicació de gustosos volums de cuina, navega avui amb bon vent entre Mallorca i Catalunya. El llibre se centra en la vida de les germanes Daria i Mercè Buxadé, ja que de les altres tres companyes no s’ha aconseguit trobar-ne cap fil que portàs a un obra completa de les cinc infermeres. Carles Buxadé, nebot de les dues protagonistes, resident a Irlanda del Nord i amb qui Tugores va establir una densa i sucosa correspondència, ha estat una peça clau en el relat, que permet al lector endinsar-se també en la història familiar.

Una recerca de molts anys

“Han estat uns tretze anys de recopilació de dades i documents, i un any sencer per ordenar i classificar tot el material rebut de familiars -de les germanes Buxadé- d’Irlanda i Mèxic”, explica Antoni Tugores, qui definiex la seva darrera obra referida a la Guerra Civil com un llibre d’història “que presenta una intercomunicació novel·lada, amb informació verídica”.

Un dels mèrits d’aquest volum és la reconstrucció de la vida de les dues protagonistes anterior a la vinguda a Mallorca. “Això m’ha permès descobrir quin tipus de persona eren”, subratlla l’autor, qui lamenta no haver pogut arribar a la història de les altres tres companyes.

“N’he reconstruït la infància i la vida de la família”, apunta Tugores, per a qui la motivació d’escriure Moriren dues vegades rau en la “necessitat de contrarestar la infàmia estesa que es tractava de prostitutes, utilitzada per justificar la barbàrie”. A Víctimes invisibles (2011), Tugores ja tracta la repressió de la dona en tot l’escenari del conflicte. “Llavors vaig veure que el cas de les infermeres tenia entitat per tenir un llibre propi”, explica amb ple convenciment de la transcendència de la feina de recopilació que ja havia encetat sobre la història de les infermeres.

“Tots els capítols tenen informació bàsica per crear el marc de la guerra i per entendre el que passava a Mallorca”, afegeix. Emperò per Tugores l’episodi més cru “és quan elles queden a terra, a sa Coma -després de la fugida dels vaixells republicans-, amb 230 persones més”. Així, s’ha assolit una versió més allunyada de la que fa servir el bàndol nacional. La penitència cap a la mort imposada a les infermeres republicanes pel front ‘cristià’, amb alguns membres amb sotana, queda perfectament descrita. Moriren dues vegades esdevé “un homenatge a la dignitat humana”, com molt bé subratlla l’escriptor Llorenç Capellà en el pròleg.

Les cinc infermeres foren assassinades dos pics: físicament i esborrant la seva memòria com a persones pertanyents a la Creu Roja. Quedaren atrapades en un conflicte els vencedors del qual practicaren un acarnissament immesurable i les denigraren, tot oblidant que la veritat sempre troba encletxes en el temps per sortir a la llum.

Símbol de la lluita de les dones

Les infermeres, ultratjades i assassinades, esdevenen un símbol de la lluita per recuperar la memòria històrica i el motiu de l’homenatge que els col·lectius republicans els dedicaran amb altres icones de la lluita feminista en el conflicte civil del 36, com són Aurora Picornell i les Roges del Molinar, igualment assassinades i avui cercades al cementeri de Porreres. Mentrestant, el clam de justícia espera torn a Buenos Aires, on una causa judicial oberta cerca una reparació històrica per a elles i altres víctimes, davant el silenci de la Justícia espanyola.