El conte de 'La granota Carlota' recorda els valors humans que suren després de la torrentada del Llevant
Isabel Rivas presenta una relat amb "la visió d'un món que no està tan perdut"
Sant Llorenç"Això era i no era una granota que nomia Carlota. Na Carlota vivia feliç amb la seva família en un canyar al costat del torrent de les Planes, a Sant Llorenç des Cardassar...". Així comença el conte sobre torrentada patida a la comarca del Llevant, i de manera particular a Sant Llorenç, el passat 9 d'octubre, il·lustrat i escrit per l'educadora infantil serverina Isabel Rivas, amb el suport dels ajuntaments de Sant Llorenç i Son Servera.
El centre cultural Espai 36 de Sant Llorenç ha estat el lloc on el músic Pep Àlvarez, del grup Anegats, ha presentant aquest dimarts l'acte sobre una historieta que obvia la part més fosca de la tragèdia per posar en relleu els valors que impregnen un relat de fantasia, en un marc didàctic i pedagògic.
"És un memorial dirigit als nins petits que viuen el present, tot un aprenentatge de valors com el respecte a la natura, formar part d'una família, la solidaritat...", ha explicat el músic.
La granota Carlota perd el seu peluix favorit durant la torrentada. Després tota la fauna acudeix en auxili perquè el canyar i tot l'hàbitat del seu entorn inundat recuperin la normalitat. Un moixet troba el peluix enfangat i na Carlota, tot i haver perdut moltes coses amb la torrentada, ha recuperat el que més estimava i es considera molt sortada perquè després de molts esforços i solidaritat "tothom estava bé i més sans que un gra d'all", un final coincident amb el lema de la gran cursa popular que any rere any celebra Sant Llorenç durant les seves festes.
D'aquesta manera, un esdeveniment inusual en què entra en joc la força de la natura es plasma com una rondalla perquè, sense trauma, sigui entesa pels més petits.
Homenatge a tot el voluntariat
"Els voluntaris de tot arreu escampats pertot arreu ens oferiren la visió d'un món que no està tan perdut", ha remarcat Isabel Rivas envoltada de desenes de nines i nins que al final de l'acte han escoltat el conte, relatat per ella.
L'autora, abans, ha recordat l'experiència personal viscuda en arribar a Sant Llorenç la nit tràgica, "la imatge apocalíptica, el silenci... els sentiments de por, incertesa, impotència, ràbia...".
El conte pretén ajudar alhora els majors a desfer "el seu embolic, perquè després ajudin a desfer el nus dels seus fills", i està dedicat també "a tots els que ja no hi són, però que podran sentir de veu dels seus familiars quan ho contin als més petits".
