La Sala
Part Forana 23/09/2021

Antoni Bennàsar: "Hi ha molts de dies que pens que de cap manera em presentaré a les pròximes eleccions"

9 min
El batle de Lloret, Antoni Bennàsar.

Lloret de VistalegreAntoni Bennàsar (Lloret de Vistalegre, 1971) va arribar a la batlia del poble el 2015, de la mà de l'agrupació d'electors Endavant Lloret. Quatre anys després, revalidà el mandat i el seu equip va aconseguir sis regidors, mentre que el PSOE en va treure dos i el PP, un. El passat polític de Bennàsar està lligat al PP, però es va anar distanciant del partit fins que el lideratge de José Ramón Bauzá i els casos de corrupció que esquitxaven els populars el convidaren a fer la passa definitiva per abandonar el partit. Ara fa sis anys que està centrat en el municipalisme: "La nostra visió no està més enfora del campanar", diu. El gran projecte que espera poder aconseguir fer realitat és que el convent dels dominics, que s'està reformant, es converteixi en el primer Parador Nacional de les Balears, i que permeti al poble "pilotar" l'economia del Pla de Mallorca.

Com ha estat el vostre mandat fins ara?

— Aquests dos darrers anys han estat molt convulsos, marcats per la pandèmia. Hem viscut en primera persona una situació per a la qual no estàvem entrenats. Però també ha passat una cosa peculiar, i és que aquests dos anys de mandat han estat els que més subvencions ha rebut Lloret per part del Consell de Mallorca i del Govern. Entre enguany i el 2022 hi haurà una inversió en obra pública d'1,8 milions d'euros. Una inversió molt potent que es materialitzarà l'any que ve, i que és fruit de la feina feta la passada legislatura, quan vàrem poder adquirir 1,1 milions del Consorci Borsa d'Allotjaments Turístics per reformar i rehabilitar l'antic convent dels dominics. La resta de les ajudes serviran per rehabilitar el centre parroquial, arreglar l'aparcament de devora l'escola i millorar un carrer. Tots aquests doblers per a un poble que s'han pogut invertir en un any i pocs mesos i que té un pressupost municipal d'1,2 milions i 1.500 habitants.

Com és governar en un municipi tan petit?

— Molt gratificant perquè tens l'oportunitat de fer moltes coses per als teus conciutadans, i fer-ho d'una manera tangible. És fàcil trobar-te amb els que t'han votat i els que no, i demostrar al poble què fa el teu equip de govern. També és complicat, perquè en un municipi tan petit tot se sap i a vegades les notícies es tergiversen fàcilment. Una cosa que penses fer-la d'una manera, al bar te la giren. Per això has de fer esforços per aclarir els malentesos.

De les ajudes no us en podeu queixar, però què criticaríeu de les administracions supramunicipals?

— Haurien d'aviciar un poc més els pobles petits que, com Lloret, tenen poc múscul administratiu. Gestionar subvencions i tramitar expedients ens costa molt. Només tenir un secretari un pic per setmana, i jo, com a batle, no estic a jornada completa perquè no he volgut deixar la feina. No em compensava, però també he de dir que amb la meva feina em sent molt realitzat professionalment. S'hi han de dedicar moltes hores que es treuen de la família.

Quin ha estat el moment més dur de la pandèmia?

— El moment més crític va ser el confinament. Volíem ajudar la ciutadania i no sabíem com. Vàrem ser el primer poble de Mallorca que va començar a baldejar els carrers. La brigada i els regidors s'encarregaven cada dia, amb un tractor i una màquina d'esquitxar, de tirar-hi aigua amb lleixiu. La Policia Local feia ronda diària per mirar com estaven les persones grans i malaltes que vivien soles.

Què heu fet per atenuar la crisi sanitària?

— Lloret té els serveis socials mancomunats amb la Mancomunitat del Pla, que té una dotació pressupostària. L'any passat, però, vàrem haver de fer una aportació extraordinària de fons del pressupost de l'Ajuntament per ajudar les famílies i persones en exclusió social, que no podien pagar el lloguer o el rebut de la llum. Va ser la primera vegada que es feia això al poble, i amb el suport de l'oposició sense cap problema.

Però no sempre és així.

— És una llàstima que en un poble com aquest, on haurien d'imperar més les persones i no els partits, a vegades alguns vinguin amb directrius de Palma i fins i tot de Madrid. Amb mocions que no tenen cap sentit. Hem d'anteposar el nostre poble al partit; nosaltres som una agrupació d'electors que no vol tenir cap partit. Som autònoms i independents, i això ens fa ser lliures per gestionar el municipi per als ciutadans i no en un partit. Estic ben segur que cada any que passa el nivell polític és pitjor. La política està bescantada pels problemes de corrupció que hi va haver durant molts anys, i ara els polítics en primera línia no estan preparats per gestionar el present i el futur. Hauríem de tornar a tenir gent que fos la veu del poble, però que fos la més preparada i no la que ha escalat més al seu partit.

Com ha acabat la polèmica sobre l'ús de l'ascensor?

— Ha quedat tancada, però va ser una cosa molt lletja. Un partit polític va denunciar que l'ascensor desembarcava dins sòl rústic comú. Que ocupava 1,9 metres quadrats. Això es va dur al Consell, i com que no tenim ni pare ni mare dins la política no ens feren ni cas. El cas passà a l'Agència de Defensa del Territori i efectivament l'ascensor tocava sòl rústic, no era urbà. El varen precintar i haguérem de tramitar un l'interès general perquè no tenim normes subsidiàries. Una història llarga i mala de gestionar. Tot això per un ascensor que es va fer per facilitar la vida de les persones amb mobilitat reduïda i que els alumnes vagin a l'escola pública. Ens varen mirar amb lupa, quan a vegades s'han fet els ulls grossos amb negocis privats.

Enguany ha estat la primera vegada que s'ha fet el MoboFest a Lloret. Quina valoració en feis? Creis que podria ajudar a convertir el poble en un referent cultural al Pla?

— Si ho vàrem posar bé perquè el festival es fes aquí, va ser perquè pensàvem que és una iniciativa que reuneix uns valors culturals molt importants. El moviment que ho lidera és gent amb seny, i totes les bandes que hi participen tenen respecte per l'entorn i una socialització important. Si fos un altre perfil de música no hauríem donat les facilitats que donàrem.

Com ho han entès el poble i l'oposició?

— Una part ho ha vist bé, i l'altra no ho ha entès, sobretot perquè quan es va fer el festival els índexs de coronavirus eren bastant alts i els espantava. Alguns tampoc varen entendre el tipus de música, i s'encarregaren de dir que el festival era una macrobotellada i que seria un desastre. També n'hi ha que varen intentar desacreditar-ho utilitzant interessos polítics i dient que no era el moment. Nosaltres pensàvem que sí que ho era perquè ajudaria el teixit comercial i cultural en plena crisi. Afortunadament va estar molt ben organitzat; els protocols covid varen funcionar perfectament i no va haver-hi cap problema. El que ha fet la Mobofest és posar el nom de Lloret en majúscules i amb focus. En el panorama cultural de Mallorca, el festival ofereix el poble arreu de l'illa i Europa, perquè mira més enllà de l'àmbit estatal. A més, genera una economia molt important relacionada amb el lloguer vacacional, els comerços i els bars. Tota aquesta gent va obtenir ingressos del festival. No només miràvem els interessos culturals, també tinguérem en compte els econòmics. Crec que no ens hem equivocat.

Hi ha hagut molta inversió urbanística al poble aquesta legislatura i la passada.

— Quan entràrem a l'Ajuntament el 2015, una de les nostres idees era fer un pla de mobilitat prioritzant els vianants i no els cotxes. Per això vàrem empedrar la costa del Pou i el carrer del Vent, que són els principals eixos del poble. Ha permès pacificar l'espai. El pla de mobilitat està en la seva primera fase, però tenim un gran problema perquè Lloret és un dels pocs municipis sense normes subsidiàries. Des del 1995 s'han fet tres aprovacions inicials i cada vegada que han arribat al Consell han aparegut moltes deficiències i han tornat a l'Ajuntament. La legislatura passada vàrem demanar que assumissin les normes i que les redactassin ells. No ho estan fent a la velocitat que voldríem perquè estan sobresaturats i ho han hagut d'externalitzar. Almanco, però, no dependrà del batle de torn. Em varen prometre que estarien a final de la legislatura, però ho veig compromès. Si aconseguim l'aprovació inicial, ja aniria bé.

Preveis fer altres projectes de millora urbana?

— Des que estam a l'Ajuntament hem habilitat cinc aparcaments públics nous. Ens en queden un parell més per poder aconseguir que el centre del poble sigui per als vianants i a la vegada donar una solució als residents que tinguin cotxe. Abans que acabi la legislatura esperam que estigui fet.

La reforma del convent dels dominics és l'obra més important que s'està executant. Podeu explicar el projecte i què es vol fer a l'edifici?

— És l'obra més important que es fa al Pla de Mallorca. Invertir 1,1 milions per rehabilitar un espai d'alt valor patrimonial per després posar-lo una altra vegada a disposició de l'Administració, perquè volem que es faci un Parador Nacional per afavorir l'economia del poble i els voltants. Pilotaríem l'economia del Pla. Dels quasi 5.000 metres quadrats, estam disposats a cedir-ne fins a 3.000 i la resta que continuïn sent del municipi perquè es facin activitats a diverses sales.

Creis que s'acceptarà el projecte que proposau?

— Hem enviat una carta al president de Paradors nacionals, que ens va dir que estava encantat amb l'oferta, però ens digué que depenia de la Direcció General de Turisme del govern d'Espanya. La setmana passada enviàrem la proposta i estam a l'espera. També hem convidat el conseller de Turisme, Iago Negueruela, perquè visiti les obres i que s'hi involucrin.

31 municipis de Mallorca, entre els quals es troba Lloret, estan en perill de perdre els seus punts verds. Per regularitzar-lo cal demanar un interès general perquè no teniu normes subsidiàries. Com ho fareu?

— El reial decret que va entrar en vigor l'1 de setembre obliga els operadors de transport a només poder recollir residus de deixalleries regularitzades, i ens trobam que el punt verd del poble fa 25 anys que funciona, però en sòl rústic comú. Els ajuntaments amb normes aprovades han de fer una modificació, un tràmit més curt. Nosaltres haurem de demanar un interès general per requalificar el sòl per recollir fems, no per posar una escola de tennis o un restaurant. Esper que no aturin aquest servei bàsic.

Us passa pel cap tornar al PP, ara liderat per Marga Prohens, o pensau que en el fons no hi ha grans diferències amb com ho va deixar José Ramón Bauzá, un dels motius pels quals vàreu abandonar la formació?

— No em passaria mai pel cap estar en un partit polític d'àmbit estatal, mai. Sobre el meu passat polític, he de dir que vaig entrar en un PP que no tenia res a veure amb el que vaig deixar. Me'n vaig anar per les polítiques de Bauzá, però també pels casos de corrupció, que feren molt de mal a la credibilitat del partit. No tenia res a fer allà dins, perquè ja feia temps que m'hi sentia incòmode per qüestions lingüístiques, d'educació i de territori.

Però com veis el partit que encapçala Prohens?

— El problema és que el PP va fent tombs: un dia és molt regionalista, un altre espanyolista i l'altre no sap d'on és. Dins el partit hi conviuen moltes sensibilitats i qualque dia han de fer contents uns i altres. És molt difícil de gestionar.

Què us va dur a engrescar-vos amb una agrupació pròpia?

— Endavant Lloret no és un partit, és una agrupació que aglutina moltes sensibilitats. Tenim claríssim quina és la nostra llengua, la nostra cultura i que estimam el nostre patrimoni i les festes. La nostra visió no està més enfora del campanar.

Us tornareu a presentar a les pròximes eleccions municipals?

— Vull ser al més sincer possible, i hi ha molts de dies que pens que no, que de cap manera. Quan vaig decidir encapçalar la candidatura el 2015, perquè m'ho varen demanar tot i arribar el darrer, cosa que vaig agrair molt, sempre vaig dir que no volia deixar la meva feina, que m'agrada molt.

Us agradaria fer el bot a la política autonòmica en algun moment?

— M'hauria de seduir molt la idea per fer la passa, i per ara no és així. La vida dona moltes voltes, i si surt un projecte que pot fer un bé a la ciutadania i té possibilitats d'èxit, ho pensaria. També m'hauria de satisfer professionalment i econòmicament. Els que diguin que es dediquen a la política per afició, d'acord, però per afició fas aeromodelisme o futbol. Si estàs en política hi has d'estar cada dia i tens mil problemes, per això defens que ha d'estar ben pagada. Si no, facilites que hi arribi gent poc preparada i sense vocació de servei, mentre que la que ho està fa passes enrere. La capacitat de gestió s'ha de formar fora, no sent polític. Necessitam retornar a l'esperit polític que hi va haver al principi de la democràcia.

Com veis el futur del regionalisme municipalista a Mallorca, amb rumors constants de voler crear noves formacions i amb el debat d'un Pi obert a partits locals?

— El regionalisme està ferit de mort, perquè El Pi està desfet. L'agrupació de la qual es parla, Coalició per Mallorca, està en un procés embrionari i no sabem què serà. No hi he tingut cap contacte, però sí que he rebut alguna telefonada tot i que encara estic al marge d'això. MÉS per Mallorca té els seus vots i anirà fent el que ha fet fins ara, no hi ha diferències. No arrossegarà el regionalisme. Seria bo tenir un partit potent que miràs per les Illes i pegàs un cop damunt la taula per reivindicar de manera ferma les peticions històriques, com l'infrafinançament. Sempre s'han rigut de nosaltres.

Per què creis que és tan difícil aconseguir-ho?

— Mai no hem tingut un esperit baleàric. El caràcter mallorquí és complicat, som nacionalistes quan veim la sobrassada, però miram cap a una altra banda i ja no ho som. Hem de mirar més per les nostres illes i no tant per qui ens diu les coses, sinó per qui les fa bé. Hem de cercar gent que ens faci creure que la terra en la qual vivim ha estat maltractada durant molts d'anys i que hem viscut bé perquè tenim una terra que ha donat bons fruits, que són el turisme. Això, però, es pot acabar. Hi hem anat sucant entre tots, però cal reclamar que ens retornin el principi de solidaritat que hem tingut durant tants d'anys. Cal un projecte per a un país, deixant de banda els encaixos dins Espanya. Hi ha moltes fórmules d'encaixar, com els länders alemanys, i aquí es vol rompre de manera total. No hem de pretendre tenir sobirania d'avui per a demà, és molt difícil. Hem de pensar què volem ser i traçar un camí per estar bé tots. Primer hem de convèncer la gent de canviar la Constitució per adaptar-la a la realitat actual i que els pobles decideixin.

stats