ESPLAI COL·LECTIU

Les festes, la despesa més dolça per als ajuntaments gràcies a la participació ciutadana

La partida dels comptes municipals no en reflecteix el cost real perquè el voluntariat i les entitats locals assumeixen l’organització de molts actes

Nadal, Sant Antoni, Carnestoltes, Pasqua, festes patronals, fires... L’esplai col·lectiu expressat en les festes exigeix als ajuntaments una notable capacitat organitzativa, doblers i també col·laboració ciutadana a través de les associacions locals. Tot i això, per als polítics de torn, les festes suposen la despesa més alegre i dolça, atès que allunyen els problemes quotidians per uns dies.

L’estiu és l’època en què l’explosió festiva és major, atès que l’ona expansiva atreu veïns i veïnes d’un poble a l’altre. Les vacances, els dies llargs que permeten hores d’esplai i la calor conviden a gaudir del bull festiu.

Des de la contractació de grups de música i altres espectacles i la penjada de paperins fins al disseny dels dispositius policials per garantir la seguretat ciutadana i ordenar el trànsit, els regidors i coordinadors responsables d’aquesta àrea han d’esquivar molts d’obstacles per oferir un entreteniment més o menys lloable.

Quina partida del pressupost destinen els ajuntaments a les festes de cap a cap d’any? Segons el nivell de riquesa del municipi, en general sol anar del 0,5% al 3%. I no sempre una major despesa garanteix unes festes populars que acontentin la majoria.

Associacionisme

Al final, hi ha una opinió unànime entre els polítics municipals d’allò què és el poble, a través de l’associacionisme i la participació ciutadana, que marca el nivell. Al cap i a la fi, la partida que un ajuntament destina a les festes no inclou les hores que el voluntariat i les entitats ciutadanes (socials, culturals, esportives...) destinen a l’organització de molts actes.

Sant Llorenç del Cardassar, per exemple, viu unes festes en què la col·laboració ciutadana desborda el mateix Ajuntament. Alícia Duran, delegada municipal de Festes assegura, que “el nivell de participació d’associacions i bars ha augmentat molt al llarg dels darrers anys”. Durant el 2018, el Consistori pensa gastar 320.000 euros per a totes les convocatòries festives. Poc més d’un terç del pastís, 120.000 euros, ha servit per sufragar el passat Sant Llorenç. Tot un moviment d’entitats com Malalts de Turmell, Granots i Sopes, l’associació ciclista i molts bars treuen braó a l’hora de preparar les concentracions esportives, la Torrentada i els Granots d’Or, la ruta Marga Fullana, la Pedronal, la Festa del Capell, la festa hawaiana i diversos concerts, segons la regidora Duran, que destaca també la implicació de moltes persones dels pobles dels voltants de Sant Llorenç.

Cati Moll, regidora d’Alcúdia, reconeix també el paper dels voluntaris i les entitats culturals i esportives, “perquè no escatimen cap esforç i sempre es mostren disposats a col·laborar perquè els actes surtin sense entrebancs”. Moll també remarca el paper de grups com Sarau Alcudienc, la Banda de Música o la Colla Gegantera, entre d’altres, a l’hora d’empènyer les festes, que es mengen el gruix del pressupost durant Sant Jaume, Sant Pere al Port d’Alcúdia i la Mare de Déu de la Victòria. Cada tres anys, amb la Triennal del Sant Crist, la partida econòmica habitual s’ha d’ampliar per poder atendre aquesta celebració religiosa.

El pressupost del Departament de Festes de Manacor és de 175.000 euros anuals. Amb tot, cada nucli de població del municipi disposa d’una partida per organitzar actes festius i culturals. Des de la Delegació de Festes expliquen que una de les despeses més importants són els concerts de les Fires de Primavera, gratuïts per a tothom. “La veritat és que, a Manacor, la festa la fa la gent”, explica el regidor de l’àrea, Mateu Juan.

Iniciatives ciutadanes

“El nostre paper sempre és donar suport a les iniciatives de les associacions i entitats ciutadanes que lideren algunes de les festes més sentides del municipi. En aquest sentit, l’Ajuntament és un servidor de l’Obreria de Sant Jaume, del Patronat de Sant Antoni, de les diferents comissions de festes, de les entitats que fan perdurar els balls de figura del nostre municipi, com són els Cossiers, els Indis, els Moretons, els Nanets o les Dames de Santa Catalina”, detalla Juan.

“El nostre gran objectiu és compartir amb la ciutadania el repte de fer més grans les cites ineludibles del nostre calendari festiu i facilitar la celebració d’actes puntuals que sorgeixen per iniciativa del poble” declara Mateu Juan, i després lloa el teixit associatiu, “un dels nostres músculs més potents”. “És molt agraït conèixer tantes i tantes persones i posar-se a la seva disposició per fer festa i per celebrar que tots els manacorins, quan ens aplegam, som un gran poble”.

Felanitx es troba aquest dies en la plena festiva. Només a les revetles, el reclam de sempre per a Sant Agustí, l’Ajuntament hi destina 154.000 euros, gairebé la meitat del pressupost (378.000), segons el regidor Pere Clar. “Disposam de comissions de festes als diferents nuclis”, explica, alhora que recorda l’intent de millorar les festes amb enquestes i reunions amb els col·lectius que ajuden a mantenir el sarau.

“Moltes associacions també ens ajuden amb l’organització i resulten indispensables perquè omplen una part important del programa amb tot un ventall d’actes que, a la vegada, són iniciativa seva”, destaca Pere Clar, abans de subratllar que el pressupost total de festes es reparteix entre els diferents nuclis urbans del terme segons el seu pes demogràfic.

Son Servera destina 195.000 euros a la partida anual de festes. Les més cares o les que més inversió suposen són les de Sant Joan, també perquè són les més llargues, i, en canvi, les de Cala Millor o les de la Mare de Déu del Carme de Cala Bona són molt més curtes.

En totes, però, hi participa molta gent. “Les associacions esportives de bàsquet i futbol i l’associació 4 Mans són les fixes. A part, també hi ha molta participació ciutadana, veïns, grups d’amics... Per exemple, el famós Revival de les Festes de Sant Joan l’organitza un grup d’amigues del municipi; elles s’encarreguen de la decoració, de preparar l’espai…”. Francesc Riera, regidor de Festes, valora la implicació de la gent en els actes i, sobretot, en l’organització”.

Segons Riera, la participació ha augmentat molt en els darrers anys, la qual cosa ha permès oferir un programa festiu més variat per acontentar la diversitat de gustos dels serverins. “La política de festes és clara a l’Ajuntament: no invertir en un gran concert que suposa una despesa elevada sinó apostar per petits grups, millor si són locals, que no cobren quantitats desorbitades i permeten oferir un major nombre d’actes”, remarca el regidor.

Al municipi d’Artà, el sostre en despesa festiva és de 145.000 euros. Les més cares són les festes de Sant Salvador, amb un pressupost de 70.000 euros. Tant a Artà com a la Colònia de Sant Pere les festes les organitza una comissió específica, que té un reglament aprovat en sessió plenària.

Aquesta comissió és oberta a tothom. Hi participen moltes entitats i també gent a títol individual. El calendari i programa d’actes es decideix a la comissió, i, per tant, no hi sol haver espai ni debat per a capricis de regidors ni de grups polítics. Les festes de Nadal i Cap d’Any també s’organitzen en la comissió de les festes de cada nucli urbà i tenen un total de 20.000 euros per a tot el municipi. Les festes amb més empenta popular són les de Sant Antoni, tutelades per l’Obreria de Sant Antoni, amb un pressupost per part de l’Ajuntament d’11.000 euros. Després hi ha festes de més petit format, com les de Setmana Santa, Darrers Dies i Sant Roc.

Etiquetes

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF